Ho recordo perfectament, era la revetlla de Sant Jaume de 1976. Hi ha coses que no s’obliden com per exemple l’any que et vas treure el carnet de conduir o que vas començar a treballar. En el meu cas hi ha coincidència: 1976! I va ser el mateix any...
Tenia (segur que ho heu deduït, 18 anys) Tot i això, les lleis de l’època encara em feien menor d’edat, però a la pràctica, tret de votar, ho podíem fer quasi tot.
Circumstancialment aquell 24 de juliol estava a Cornella de Llobregat. Uns amics de mons pares ens havien convidat. Aquell matrimoni tenia dos fills. Juan José, el més gran tenia un any més que jo i Miquel, el petit, uns quants menys; no ho recordo amb exactitud.
Juan José, a qui evidentment ja coneixia i fins i tot podria explicar alguna vivència conjunta, em va convidar a sortir amb la seva colla, tots força agradables i, con diem a les Terres de l’Ebre, xaladors. En total anàvem 6.
En passar per davant d’una parada ambulant de melons de moro, a algú sé li va ocórrer comprar-ne un. Posat a triat, que fos gros. El venedor el va pesar: 7,600 Kg.
Però llavors se’ns va plantejar un petit problema: per a poder-nos-el menjar ens feia falta un ganivet gros per a tallar-lo. Varen decidir anar al bar habitual i demanar-ne un al propietari. Però es clar, havíem de prendre alguna consumició.
-Què voleu -ens va preguntar el cambrer-
-A mi em portes un ‘triple’ de cervesa... –va respondre el primer-
Tothom va assistir i també van demanar un triple de cervesa. Vaig pensar que un triple devia de ser una mitjana, es a dir 1/3 de litre de cervesa. Per tant, jo també vaig demanar un triple de cervesa.
La meva sorpresa va ser veure al cambrer portant uns enormes gots de cervesa... Vaig deduir que hi havia ¾ de litre per got. Allò era un triple. I sí, també el ganivet per a obrir el meló.
Si sou espavilats, segurament heu deduït que acompanyat el triple de cervesa ens varem cruspir més d’1 Kg. de meló de moro per cap. Perquè acabar-nos-el, ens el varem acabar, us ho prometo!
Segurament també suposeu (si és que no heu provat mai, cosa que dubto) quina és la reacció del cos quan ingereixes més d’un quilo de meló de moro amb quasi un litre de cervesa... Efectivament, et venen ganes de pixar sovint.
Així, aquella nit, mentre ens dirigíem cap a la revetlla del Poble Espanyol de Barcelona, a cada racó discret que trobàvem, aprofitàvem per a alleugerar la bufeta de l’orina.
Després d’agafar diversos mitjans de locomoció (metro i bus), finalment arribàrem a la nostra destinació. La plaça Major del Poble Espanyol estava rebentar i molt animada. El tema que estava interpretant l’orquestra tampoc se’m oblidarà ma: Sigo siendo el Rey de Vicente Fernández.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada