SISCU BAIGES
Quan els convergents –que es veu que és com ens hem de referir ara als membres de Convergència Democràtica de Catalunya- es van adonar que la proposta de la llista 'del' o 'amb el' president es convertia en la llista 'sense' el presidentvan sentir-se traïts pels seus companys de procés. Artur Mas, que ho ha fet tot, que s'ha entregat en cos i ànima a la causa de la independència, quedava al marge de la fase final del projecte. Impensable!
Estem acostumats a veure pel·lícules en les quals el protagonista, per tal de salvar la humanitat, s'immola, entrega la seva vida pel bé de la resta del món. La darrera escena del film sol ser un memorial en record de l'heroi, mentre onegen banderes, sonen himnes, els seus familiars s’abracen, llisquen algunes llàgrimes i un fill seu es petoneja amb una jova formosa i orgullosa del sogre desaparegut.
Pel que sembla, Mas no en tindria prou amb això. Té 'mono' de protagonisme i necessita continuar al davant del vaixell que marxa cap a Ítaca. Una temporadeta almenys.
Quan el va veure amb un peu a fora del vaixell, el seu entorn mediàtic i partidista va començar a bramar que, sense ell, no s'anava enlloc. O el president creua el primer la meta o aquí no s'independitza ni Déu.
El tema és, ara, si els catalans independentistes han madurat ja, són prou adults com per no necessitar un messies que els dirigeixi o si, com pensen alguns, mort el gos, morta la ràbia. Des del centralisme, molts apostaven per carregar-se Artur Mas convençuts que així es carregaven de passada el moviment independentista.
Ara que qui discuteix el seu lideratge no és Jorge Fernández Díaz sinó Muriel Casals, Jordi Sánchez o Oriol Junqueras, què hem de pensar?
Un amic meu, analista dels secrets i misteris del procés, creu que la millor jugada per salvar Mas és la proposta de la CUP: fas eleccions el 27 de setembre, amb una llista sense polítics i sense Mas, clar. Guanya aquesta la llista però els seus membres impedeixen que s'elegeixi president. I es convoquen dos mesos després unes noves eleccions, a les quals, Mas, que mentrestant haurà continuat sent president en funcions, es presenta al capdavant de... aquí el meu amic ja s’atura i no gosa mullar-se.
Si em pregunten a mi, diria que el sacrifici de Mas faria que l'independentisme sincer guanyés simpatitzants.
I si em continuen preguntant, els diria que entre Mas i el diluvi, per mi que plogui força, que fa massa dies que patim molta calor.
Quan els convergents –que es veu que és com ens hem de referir ara als membres de Convergència Democràtica de Catalunya- es van adonar que la proposta de la llista 'del' o 'amb el' president es convertia en la llista 'sense' el presidentvan sentir-se traïts pels seus companys de procés. Artur Mas, que ho ha fet tot, que s'ha entregat en cos i ànima a la causa de la independència, quedava al marge de la fase final del projecte. Impensable!
Estem acostumats a veure pel·lícules en les quals el protagonista, per tal de salvar la humanitat, s'immola, entrega la seva vida pel bé de la resta del món. La darrera escena del film sol ser un memorial en record de l'heroi, mentre onegen banderes, sonen himnes, els seus familiars s’abracen, llisquen algunes llàgrimes i un fill seu es petoneja amb una jova formosa i orgullosa del sogre desaparegut.
Pel que sembla, Mas no en tindria prou amb això. Té 'mono' de protagonisme i necessita continuar al davant del vaixell que marxa cap a Ítaca. Una temporadeta almenys.
Quan el va veure amb un peu a fora del vaixell, el seu entorn mediàtic i partidista va començar a bramar que, sense ell, no s'anava enlloc. O el president creua el primer la meta o aquí no s'independitza ni Déu.
El tema és, ara, si els catalans independentistes han madurat ja, són prou adults com per no necessitar un messies que els dirigeixi o si, com pensen alguns, mort el gos, morta la ràbia. Des del centralisme, molts apostaven per carregar-se Artur Mas convençuts que així es carregaven de passada el moviment independentista.
Ara que qui discuteix el seu lideratge no és Jorge Fernández Díaz sinó Muriel Casals, Jordi Sánchez o Oriol Junqueras, què hem de pensar?
Un amic meu, analista dels secrets i misteris del procés, creu que la millor jugada per salvar Mas és la proposta de la CUP: fas eleccions el 27 de setembre, amb una llista sense polítics i sense Mas, clar. Guanya aquesta la llista però els seus membres impedeixen que s'elegeixi president. I es convoquen dos mesos després unes noves eleccions, a les quals, Mas, que mentrestant haurà continuat sent president en funcions, es presenta al capdavant de... aquí el meu amic ja s’atura i no gosa mullar-se.
Si em pregunten a mi, diria que el sacrifici de Mas faria que l'independentisme sincer guanyés simpatitzants.
I si em continuen preguntant, els diria que entre Mas i el diluvi, per mi que plogui força, que fa massa dies que patim molta calor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada