ELISEO OLIVERAS
Els dirigents europeus persisteixen en l'actual negociació in extremisamb el Govern d'Alexis Tsipras a repetir els mateixos errors d'exigir més ajustos i retallades socials, que en aquests cinc anys, lluny de resoldre la crisi, han reduït l'economia grega en el 25%, han elevat la taxa d'atur al 25%, han empobrit la població i han disparat el pes de l'impagable deute públic del 126,8% al 177,1% del producte interior brut (PIB), segons Eurostat.
El Fons Monetari Internacional (FMI) va admetre el 2012 que havia subestimat l'impacte negatiu dels ajustos i que el seu cost econòmic era en realitat tres vegades superior. Tot i això, l'FMI reclama més ajustos enmig d'una nova recessió i més retallades en les ja retallades pensions, encara que admet que ha de condonar-se part del deute. Els altres dos membres de la troica —Comissió Europea i Banc Central Europeu (BCE)— rebutgen qualsevol equivocació en la seva gestió i qualsevol quitació del deute.
La troica està tractant Grècia com si els grecs haguessin malgastat alegrement els 240.000 milions dels dos successius rescats. En realitat, la quantitat desemborsada ha sigut inferior i el 90% dels fons s'ha destinat al pagament del deute i a recapitalitzar la banca grega. Amb prou feines el 10% del rescat s'ha utilitzat per mantenir en funcionament l'Estat grec.
El rescat s'ha destinat bàsicament a evitar que els bancs francesos i alemanys, entre altres, patissin pèrdues astronòmiques per les seves inversions especulatives a Grècia, com ja va destacar el 2010 l'expresident del Bundesbank Karl Otto Pöhl. «El dia que es va firmar el rescat, les accions dels bancs francesos es van revaloritzar el 24%», va assenyalar Pöhl, que va defensar llavors que havia d'haver-se reestructurat el deute, «perquè un país com Grècia, sense base industrial, mai podrà tornar els 300.000 milions».
Un tret al cap
Els dirigents europeus segueixen creient en el mite fantasiós de «l'austeritat expansiva», malgrat les aclaparadores evidències que els ajustos no redueixen el pes del deute, sinó que l'incrementen automàticament per la caiguda del PIB, a més de fer encara més difícil la recuperació econòmica i la reducció de l'atur, com assenyalaChristian Odendahl, economista del Centre per a la Reforma Europea (CER).
La política deflacionista que ha acompanyat la gestió de la crisi a l'eurozona i la inflació negativa a Grècia han empitjorat el problema, ja que han elevat el valor real del deute nominal, com destacaSimon Wren-Lewis, professor de la Universitat d'Oxford.
No han servit de res les advertències de multitud d'economistes de prestigi internacional, inclosos els premis Nobel Joseph Stiglitz iPaul Krugman reclamant un gir en la política aplicada a Grècia. La cancellera alemanya, Angela Merkel, tampoc ha atès la carta oberta que li va dirigir el 7 de juliol un grup d'economistes, encapçalats per Thomas Piketty, Jeffrey D. Sachs i l'exsecretari d'Estat de Finances alemany Heiner Flassbeck. La carta subratlla que «la medicina receptada ha dessagnat el pacient, però no ha curat la malaltia» i que les dràstiques retallades aplicades en la despesa pública, els salaris i les pensions aquests cinc anys «solament han servit per reproduir la Gran Depressió» a Grècia.
«Al Govern grec se li demana que es col·loqui una pistola al cap i que premi el gallet», expliquen en la carta Piketty i els altres economistes davant l'impacte molt negatiu que tindran les actuals exigències de la troica en un país ja exhaust, on la pobresa afecta el 36% de la població.
El BCE, a més, ha agreujat la situació a l'incomplir la seva obligació, fixada en el tractat, de mantenir la liquiditat de tots els bancs de l'eurozona. El BCE, tot i la seva famosa independència, ha actuat de força coercitiva de la troica al limitar el finançament a la banca grega per doblegar la voluntat del Govern, cosa que va obligar a tancar els bancs, com ha denunciat Martin Sandbu, des del Financial Times, entre molts altres economistes.
Albert Einstein va assenyalar que «la insensatesa és fer el mateix una vegada i una altra i esperar obtenir un resultat diferent». La UE hauria de recordar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada