Fa uns anys, mentre governava el Tripartit hi va haver una escissió d’ERC: Reagrupament que va encapçalar l’exconseller Carretero, aquell que no riu mai.
Ara, després de que UDC trenqués relacions amb CDC, també hi ha hagut una escissió al si dels democratacristians. El nom triat per a res és original: Demòcrates de Catalunya. Vaja, que s’han trencat poc el cap a l’hora de buscar-li un nom al nou partit. Ara bé, jo sempre dic que en qualsevol partit que vulgui aspirar a alguna cosa ha de portar, necessàriament, la paraula unió:Unió de Demòcrates de Catalunya hauria estat molt més apropiat. Segurament, en aquest cas, no s’ha posat per la coincidència amb la formació matriu, però haurien pogut buscar una nova paraula que, igualment, hagués pogut fer referència al concepte: Unitat de Demòcrates de Catalunya, per exemple.
Tot sigui dit que no veig a Castellà (un cognom que no m’agradaria portar) ni a la de Gispert amb dots suficients per a liderar un partit... Es clar que si tant, tan petit és un partit, al final has d’agafar el primer que passa per allí, com per exemple el que va passar al PSC amb Iceta.
Vaig poder veure a la presidenta del Parlament dirigint-se als nous partidaris (és correcta la paraula, no?) Abans de pronunciar el nom del nou partit, es va girar cap enrere on hi havia el nom del nou partit, en un gest com els que fan els qui no se’n recorden d’alguna cosa. I és clar, el nom era tant recent que compren que més d’un podria tenir dificultats.
DC (imagino que se’ls coneixerà per aquestes sigles, que són les mateixes de democràcia cristiana, ves per on), donarà suport a Mas. I és que dintre de cada partit estan els que pinten molt i els que volen pintar però que no poden. O sigui, els Duran, Espadaler, Pelegrí, etc. per un costat i els Castellà i de Gispert, per l’altre. I es clar, tots volen seguir vivint de la política, o en uns o amb els altres (o sigui, per aquells que us heu pogut perdre: amb Duran o amb Mas)
Normalment la fidelitat es paga tard o d’hora, com aquell que li dóna de menjar al gos per defensar la casa, el ramat o la maleta plena de diners (sé perquè ho dic) I tant Carretero en el seu dia, com Castellà i de Gispert ara, esperen veure recompensada la fidelitat al President.
Si trespolem la situació de Catalunya a les Terres de l’Ebre, ens adonarem de que, també aquí està passant una cosa similar. La setmana passada, quan els dissidents d’UDC van dir que s’incorporaven al corren intern que es va crear abans de constituir el nou partit, em va semblar que qui portava la veu cantat era Juanjo Malras, alcalde de Prat de Comte i vicepresident de la Diputació de Tarragona. De què viuria Juanjo si Convergència deixés de donar-li suport?
I qui s’ha quedat al front del vell partit? Caballol un polític que, com jo, té més passat que futur i que per tant, ja no espera viure de la política. I que percert, sembla ser que menjar de la ma de Duran. Potser així s'entenguin millor les coses...
I és que al fons, es tracta d’això: de poder seguir cobrant ja sigui del Parlament, de la Diputació o de qualsevol altra institució. Encara que per això s’hagi de fer de submarins d’aquells que manen: Submarins grocs? I per què no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada