Una Europa sense disfressa

RAMÓN LOBO

Periodista

Tots han perdut: Grècia, Alemanya, Alexis Tsipras, Angela Merkel, Europa, la confiança. El gran problema de la UE és que tot es mou en un curtterminisme desesperant, en un apedaçament impropi d'un projecte de tant calat. Des que va esclatar la crisi econòmica el 2008 no hi ha un pla polític definit. La UE viu en l'abisme, més atenta als mercats que a les urnes.

Hi hagi o no Grexit, que ningú descarta que pugui haver-n'hi d'aquí unes setmanes o mesos, Europa ja ha mostrat els seus pitjors defectes, que van des de l'arrogància del nord fins a la lleugeresa de la socialdemocràcia, que en temps no tan llunyans, els 80, per exemple, va ser impulsora del somni comú. Per a molts, Europa ha deixat de ser la solució dels seus problemes quotidians per transformar-se en una desagradable madrastra que només exigeix més ajustos sense importar-li el patiment.

Perden Merkel i el seu ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, perquè passi el que passi, el déu ajust surt tocat. Una de les potes de la troica, l'FMI, una organització que no es distingeix per l'empatia, ha reconegut que el deute grec és impagable, que serà necessària una quitació. Perd Merkel perquè si hi hagués Grexitpassarà a la història com la líder que no va saber o no es va atrevir a liderar. Perd la cancellera alemanya perquè si accepta el pla de Syriza haurà d'enfrontar-se al seu Parlament i al seu electorat, que després de mesos de titulars xenòfobs en la seva premsa escombraries, ha acabat per comprar el discurs racista: només el 10% dels alemanys volen que Grècia segueixi en l'euro a costa de les ajudes.

Victòria pírrica

Parlen els alemanys i alguns dels seus satèl·lits de pèrdua de confiança en els dirigents grecs, i és així, però també dels ciutadans en els seus dirigents de la UE. En aquest ball de declaracions, ningú aclareix on han anat els diners dels dos anteriors rescats. És un treball que els periodistes no estem fent i en què s'hauria d'insistir: s'ha rescatat els bancs alemanys i francesos, sobretot, no els ciutadans grecs.

Perden Grècia i els grecs després d'un pols de diversos mesos perquè tindran en el millor dels casos tres anys més d'ajust sense un futur clar. Perden Syriza i el seu líder, Alexis Tsipras, perquè han comprovat les seves limitacions; no són suficients les promeses electorals ni tenir un ministre rockstar com Iannis Varufakis per afrontar «els xacals», com els va definir Kostas Pliakos. Perd Grècia perquè encara no ha reconegut el més essencial: els culpables del desastre del país en què viuen són ells, com en som els espanyols d'haver permès, i seguir permetent, la corrupció sistèmica.

Han guanyat els xacals, però és un victòria pírrica, que això també ho van inventar els grecs. Van guanyar els forts al preu de mostrar les seves debilitats. És difícil negociar quan el BCE té el teu sistema bancari agafat pel coll. Han perdut els creditors perquè el mecanisme de la caixa xinesa, de la trampa, ja és visible per a tots els ciutadans. Les victòries pírriques necessiten mesos, o anys, per comptabilitzar-se com a derrotes.

Tsipras ha cedit, o claudicat com assegura Paul Peston, de la BBC. Ha tret el seu cotxe de la línia de col·lisió en l'últim instant dins del joc de la gallina. Tsipras ha faltat a les seves promeses, ha acabat per acceptar una realitat política amb la qual van lidiar amb més o menys fortuna Samaràs i Papandreu. Tot i el vot del Parlament (251 de 300 diputats a favor del pla de retallades i pujades d'impostos ofert a Brussel·les) tindrà contestació al carrer. Però el carrer està exhaust. El corralito d'aquests dies juga a favor seu.

Govern tècnic

Però Tsipras també és qui menys ha perdut. Va convocar el seu referèndum i el va guanyar. Són dues victòries en una: poder celebrar-lo sense que et donin un cop des de Brussel·les i col·loquin un Papadimos al capdavant d'un Govern tècnic, com suggeria el líder dels presumptes socialdemòcrates europeus, Martin Schulz; l'altra és guanyar-lo amb el 61% dels vots i que la majoria d'aquestno a l'ajust fos en realitat un sí a seguir a Europa.

Gràcies a la consulta, Tsipras es va dotar del suport i la legitimitat que necessitava per fer concessions sense perdre la dignitat. Syriza ha aconseguit més èxits en la seva derrota: posar Merkel en dificultats, dividir els creditors i que es discuteixi sobre la quitació encara que en diguin reestructuració.

L'Europa social, l'Europa dels ciutadans i totes aquestes coses haurà d'esperar. De moment, seguim amb l'Europa dels mercaders, però sense disfressa.