L'absurd «tot o res»

Del mestre Ferreres al Periódico de fa uns dies. 

JOAQUIM COLL

Historiador

No és exagerat afirmar que la política catalana ha entrat en una fase manicomial. L'agressivitat verbal de l'altre dia al Parlament és només un aperitiu del que ens espera. Diuen que dilluns que ve Artur Mas firmarà el decret de convocatòria, a dos mesos exactes del 27-S. No seria estrany que convertís aquest gest en un altre acte propagandístic, envoltat dels seus consellers i retransmès en directe per TV-3. La campanya electoral serà tòxica fins a límits insospitats i contradictòria al mateix temps.

No només el PP esgrimeix l'article 155 de la Constitució en cas de secessió unilateral. També l'exconseller d'Interior, Ramon Espadaler, es mostra comprensible davant un escenari tan indesitjable: «A Europa ningú entendria que Espanya no fes complir el seu ordenament jurídic», va afirmar a la Cambra de Comerç per a sorpresa de molts. El timorat empresariat català comença a veure-li les orelles al llop i a viure amb desassossec l'absurda aposta a «tot o res» del trident Romeva-Mas-Junqueras. Al final, la campanya del 27-S no se centrarà en els fabulosos comptes de la secessió, com voldrien aquests, sinó en els nefastos efectes de l'anunciat accident insurreccional. Mas acabarà assenyalat com el màxim responsable de la possible intervenció de l'autonomia per la seva actitud «irreconduïble», expressió de Felip VI.

Després de l'entusiasme inicial comencen a sorgir importants contradiccions a la llista Junts pel Sí. Sorprèn que el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, vulgui jugar encara la carta del finançament autonòmic quan els seus companys de Govern han posat rumb a Ítaca. Segurament expressa així la seva discrepància de fons. Per un altre costat, el full de ruta d'aquests 9, 12 o 18 mesos cap a la independència és tan incert i grumollós que Romeval'explica cada vegada de forma diferent. I a sobre resulta que, ¡oh sorpresa!, no està escrit enlloc, llegíem ahir a EL PERIÓDICO, queMas sigui necessàriament el candidat a president. El tacticisme que li ha donat set vides acabarà sent la seva tomba política. La CUP ja ha anunciat que no pensa votar-lo, de forma que Romeva, que té cara de mag de la llàntia d'Aladí, pot acabar encapçalant el Govern de la «desconnexió» si la suma de les dues llistes separatistes aconsegueix majoria absoluta.

Si fracassa, se suposa que no només Romeva marxarà cap a casa, sinó també Mas. Tant de bo sigui així perquè, en democràcia, posar una societat en la disjuntiva d'elegir entre «tot o res» és un disbarat. Només s'explica per l'estratègia egoista d'unes elits que, davant la impossibilitat de fer realitat el seu somni i sense importar-los la possibilitat d'obrir aviat a Espanya un escenari de reforma constitucional, prefereixen ficar-nos a tots en un carreró sense sortida.