Periodista
Que hi hagi qui intenti que un programa de tele, o una part, no es vegi, indica que encara ens queda per avançar
Que a aquestes altures encara hi hagi qui intenti que un programa de televisió, o una part, no es vegi, indica que ens queda una miqueta per avançar. Això és el que alguns han volgut fer amb l'entrevista a José Villarejo, el polèmic comissari la cara del qual gairebé ni coneixíem però el nom del qual ha aparegut vinculat a l''operació Catalunya', a la trama Gürtel, a Ignacio González, o a l'apunyalament de la doctora Pinto.
«¿Com és que se li dona veu a personatge així, un comissari tan tèrbol com Villarejo?», diuen. No discutiré que sigui o no un personatge tèrbol, jutgin vostès si veuen l’entrevista. Però el que tinc clar és que nosaltres només li hem fet una entrevista. No l’hem condecorat, com sí que han fet els governs de diferents colors que hem tingut en democràcia: des del de la UCD de Suárez, fins al del PP de Rajoy, passant pel del PSOE de Zapatero. Ara ni el PP ni el PSOE (ni Ciutadans) volen que vagi a la comissió d’Interior del Congrés perquè Villarejo s’expliqui.
¿Que els he de confessar que durant les cinc hores que vaig conversar amb ell no em va quedar clar quan mentia i quan deia la veritat? Doncs sí, va ser així. ¿Que no m’estranyaria que ell també gravés aquestes cinc hores (que nosaltres hem reduït a la durada normal d’un 'Salvados', guiant-nos en l’edició per criteris periodístics) i que la part no emesa comenci a aparèixer en alguns digitals la setmana que ve? Doncs no, no m’estranyaria. ¿Que no hi va haver veto a cap de les preguntes que li vam fer? Doncs no, no n’hi va haver. ¿Que l’entrevista la vam sol·licitar nosaltres, i que no va ser ell qui ens va trucar? Els ho garanteixo. ¿Que haurà volgut utilitzar-nos per defensar els seus interessos concedint-nos-la? No ho dubto. Però com tampoc dubto que no és el primer que ho fa, perquè sempre hi ha qui et concedeix una entrevista per col·locar la seva mentida o la seva veritat. I fins aquí fins i tot em sembla normal. El dolent seria que tu no col·loquessis les preguntes i repreguntes que vols fer, i els asseguro que això en l’entrevista a Villarejo no ha passat.
PERSONATGE POLIÈDRIC
Per completar el retrat d’un personatge tan polièdric hem recorregut a víctimes de Villarejo com el jutge Baltasar Garzón o l’expresident Artur Mas, i a periodistes que el coneixen bé: Álvaro de Cózar, autor de la sèrie 'V, las cloacas del estado', el professor Antonio Rubio i l’exdirector de comunicació de la Casa Reial i ara adjunt a la direcció d’'El País', Javier Ayuso.
La versió de Villarejo no deixa indiferent. Com no em va deixar indiferent descobrir el fragment d’una pel·li de Martes y 13 en la qual apareix el comissari fent de Frankenstein. No és broma, encara que ho sembla. La pel·li es titula: Aquí huele a muerto (pues yo no he sido). Ara la pel·li que alguns s’han muntat jugant amb actors policials amb pocs escrúpols es podria titular: 'Aquí fa pudor de claveguera (doncs jo no he sigut)'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada