BOMBES RUSSES DE DESTRUCCIÓ ECOLÒGICA

Els russos han creat una bomba quatre vegades més destructora que la millor que tenen els americans. Feia temps que no en sentia parlar dels records de la carrera armamentística. A mi això em sona com aquells que miren qui la “té més grossa”. Amb el tranquils que estaríem sense militars... Però es clar, si un país en té, els altres no es poden endarrerir massa, no sigui que ens vulgui atacar... A més es veu que és “ecològica”. Per ecològica s’entén que no deixar res. Però res de res. O sigui ni residus ni res.
I jo penso. Els científics que l’han creat. Perquè han estat científics, no se’ls acut altra cosa? No poden dedicar els seus esforços i els diners públics en crear eines més útils? Els que és segur és que el premi Nòbel no els hi donaran. Al menys, això espero...

NO ACABAR DE MARXAR-SE

Primer Maragall i després Pujol (o va ser al revés) I ara Xabier Arzallus. Tots han tingut el càrrec més alt dintre del parit i tos tres per una u altra raó han dit què ho deixaven tot, què plegaven. Ara resulta que s’acaba de fer públic que Josu Jon Imaz s’ho deixa tot. Fart de pressions internes, de lluites sense quarter... Penso que quan un líder polític s’ho deixa ho deuria de fer amb totes les conseqüències... Però no ho saben fer i van enredant la troca com vulgarment es diu. Potser l’únic que ho va saber fer en els darrers anys va ser Felipe González. Suárez també ho va deixar tot, però és que quasi no tenia ni partit quan va decidir plegar.

Més prop de casa també hi ha qui ha plega, però no del tot... Una pista va ser alcalde uns vint anys, a més d’altres càrrecs públics prou importants...

VA DE RETRO

Fins ara havíem sentit a dir que els sector més integrista de l’església catòlica (es a dir, quasi tot) i alguna associació de pares i mares d’alumnes, s’oposaven frontalment a la nova assignatura d’educació per a la ciutadania”. Fins i tot va arribar a demanar-se que els pares es fessin objector de consciència! Avui, primer dia d’escola, s’ha fet públic que aquesta xifra no ha estat ni de 100 a tota Espanya!!

Però el que m’ha causat més “impacte” ha estat una carta apareguda al Mes Ebre que, entre altres coses diu, i cito textualment: “... está puesta para poner barreras a los instintos de los alumnos para que al satisfacer sus necesidades fisiológicas no perjudiquen a los demás”. I continua: “Estos instintos descontrolados han sido suscitados por la misma escuela y la televisión, que han inbuido en los alumnos las ideas evolucionistas enseñándoles que no son más que simios un poco más desarrollados...” Per a què seguir. No diré qui ho firma, encara que si que posaré la pàgina on ho podeu llegir. Això sí, no ho diu però és capellà. Sobren els comentaris!

http://www.diarimes.com/ebre/inici.php

MASSA ACCIDENTS LABORALS

Avui ho he escoltat a la SER. Altres vegades ho he llegit a algun diari. Una de les principals lacres del país són els accidents laborals. Pareix que tothom tingui la culpa: l’empresari que no inverteix prou en mesures de previsió; l’obrer que no és conscient del risc que corre; el responsable de l’obra (o taller o el que sigui) que no obliga l’operari a prendre-les. És alguna cosa pareguda a una cadena. No fa gaire temps, un anuncia de la Generalitat de Catalunya anava per aquest punt. A la SER estaven parlant d’una mort a Andalusia. Segons l’empresari en els propers dies se li anava a fer el contracte. El fill del mort ha resultat ferit. Segons l’empresari havia anat un moment a ajudar-lo.

Conec un cas contat per companys del sindicat UGT en que un determinat empresari va barrar-los el pas quan pretenien fer una assemblea informativa als treballadors.

Empresari és la constant que va sortint. Aquest, primer que ningú ha d’estar a sobre dels seus treballadors i vigilar els possibles riscos. Si està sempre damunt, potser la resta de membres de la cadena, només per estalviar-se l’esbroncada, faran el ús adequat de les mesures de prevenció.