UNA ANÈCDOTA AMB lletra molt petita

No té major importància, però és d’aquelles coses que veus i et sobten. Ahir per la tarda assistia a un acte literari. Davant meu dues dones de qui vaig pensar què ren mare i filla. La que penso era la filla es va posar a tossir. I la que penso que era la mare, tot obrint la seva bossa de ma li va oferir un caramel a l’altra. El fet és normal. Fins jo porto caramels a la butxaca, d’aquells que són sense sucre. Però els que portava la senyora, i en portava 4 o 5, eren dels que es reparteixen a les campanyes electorals, concretament de CiU. Vaig pensar que devia de ser una incondicional de la coalició nacionalista i també una prova evident d’on té CiU el seu viver de votants.

JUDICI SÚPER RÀPID

Llegeixo al diari el Punt què un jutge de Valls a absolt un home acusat d’un delicte de lesions sense haver prestat declaració ni ell ni el seu denunciant.
Fins ara havia sentit parlar de judicis ràpids, però d’això se’n diu súper ràpid!!
Deu ser que com no hi havia gaire pressupost, és la manera que té la Justícia d’estalviar!

LLARGA VIDA A PUJOL!!

La pau ha arribat a casa de CiU. Diu que Arturo i Duran s’han reunit en secret al llarg de 4 hores per a fumar la ”pipa de la pau”. Encara que a la roda de premsa he vist al mig de tots dos a en Pujol. Mireu, digueu-me mal pensat, però jo crec que tota aquesta escenificació ha estat obra de l’expresident i finalment s’ha posat al mig perquè si de cas, no sigui què... Així que avui, finalment, mots convergents i algun unionista, però sobre tot convergents, poden respirar tranquils. I d’amagat deuen de dir: “Llarga vida a Pujol!” Vaticino que Convergència no sobreviurà molt temps a la mort del seu fundador. Al temps...

NOMS PROPIS

De vegades veient un cognom pots endevinar la procedència de l’individu. Així hi ha cognoms que a determinades localitats son predominants. Un dels casos més significatius és el de Piñol a Tivenys. Recordo una anècdota que em va passar amb el meu amic Andreu. Va dir-me que tenia un amic a Tivenys i li vaig preguntar: “Qui, Piñol?” Em va dir: “Sí, com ho saps? Això, de vegades també passa amb els noms propis. Uns exemples clarificadors. A Alcanar hi ha molt més que a d’altres llocs noms com Baptista o Joan Baptista. A Amposta Secundino (o Secundí). A Roquetes Daniel. I mireu que no tinc en compte el noms que es posen per raó de posar-li com al patró del poble: Marc o Marcos al Mas de Barberans, Remei a Alcanar, Lluc a Ulldecona, Cinta a Tortosa, etc. Sinó què, sense tenir res a veure, qui sap el perquè, són més abundosos. Hi havíeu pensat mai?