EL JUTGE "CALAMITAT" ATACA UN ALTRE COP

Abans d’ahir en vàrem assabentar d’un altra sentència polèmica del jutge Fernando Ferrín Calamita (el jutge Calamitat), un altre cop per l’adopció per part d’una lesbiana de la filla de la seva parella. La justícia no va bé. Tot i que l’han tornat a expedientar, el que tindrien que fer amb casos així és apartar-lo definitivament de la Judicatura. Se suposa que els jutges estan per vigilar l’estricte compliment de la Llei (amb majúscula), però a l’hora de la veritat, aquest jutge, el que fa, és no complir-la. Si no està d’acord amb els altres dos poders: el legislatiu per una part, ja que ha estat qui ha elaborat la llei i l’executiu, d’on és suposa ha sortit la iniciativa de fer aquesta ordenació, el que tindria que fer el jutge Calamitat és demanar l’excedència abans de que el facin fora i mirar d’incorporar-se com a jutge o assessor judicial d’una “república bananera” que pel món encara n’hi ha moltes.

ELS HEREUS DE FRANCO

Francisco Franco Bahamonde, “dictador” de España por la gracia de Dios, va tenir dos tipus d’hereus: els legals, o sigui la seva família i els polítics, l’actual Partido Popular.

Massa vegades el PP ha posat traves o ha votat en contra de resolucions de comdena al seu règim, a la Llei de Memòria Històrica, a la devolució del seu patrimoni a l’Estat. I amb això, els socialistes, sempre hem pecat de porucs. Primer, Felipe González, potser tenia por a un cop d’estat? La dictadura estava massa prop. En llocs claus de l’administració i de l’exercit encara hi havia gent que havien tingut molta responsabilitat durant el seu mandat. Però ara, en una democràcia consolidada, amb Espanya dintre dels principals organismes polítics i militars internacionals, no hauria de ser inconvenient per al govern de José Luis Rodríguez Zapatero doni definitivament el pas cap en davant per acabar amb tota la injustícia que va ser la dictadura. El iaio de Zapatero va ser afusellat pels autoanomentats nacionals. Només per això ja tindria que ser valent, però també per a que els darrers supervivents que van patir presó i repressió poguessin finalment descansar tranquils com a representants de tots ells.

Així, des d’aquest humil bloc demano: 1r.- La aprovació d’una Llei de Memòria Històrica que sigui el màxim àmplia possible. 2n.- La devolució per part dels seus hereus legals de tot el patrimoni arrabassat pel dictador de forma il·legal al poble d’Espanya.

LAPORTA PRESIDENT DE CATALUNYA?

Aquests dies s’ha escrit bastant sobre la possibilitat de que Joan Laporta entri en política. Ell mateix s’hi va postular, per tant passen a ser de simples conjectures a tot una declaració d’intencions. Ahir mateix en parlava amb un conegut i jo li preguntava que si ho feia, per a mi i veient la seva manera de pensar, que si trobava que ho faria per ERC. I ell em deia que el veia més com a substitut de l’Arturo a CDC. Possiblement tingui raó. Tothom amb pocs escrúpols i molta ambició és més fàcil que es decanti pel partit que va fundar Pujol.

Però Jan (com se’l coneix) ha d’anar en compte ja que amb aquest tema por jugar amb foc i socarrimar-se. El Barça és més que un club, no descobreixo res, però al Barça no hi colors polítics. És un sentiment, però a la vegada son emocions, expressions i d’altres coses que potser no sabria definir.

I sobre tot, Jan ha de ser més humil. Està a sobre de tot al terrenys esportiu, però quant algú està a sobre de tot és quan menys s’ha de creure superior i ha de pensar qui l’ajudat a arribar fins a dalt. Els socis, per suposat, amb el seu vot, però també persones com el Sandro Rossell què, per a mi se l’ha tractat molt injustament.

DIGUEM COM VESTEIXES I ET DIRÉ QUI ETS

És un fet incontestable que pots fer-te una idea de qui és o què és una persona només veient-li la manera de vestir, les formes de fer-ho, etc. Així es diferencia un executiu o un treballador de la banca pel seu vestit impecable amb corbata... També passa en el món polític. Normalment és fàcil distingir un jove independentista: rastes, palestina, etc., per no parla de l’estètica neonazi. Si un polític va amb vestit blau i corbata, segur què serà del PP o tal vegada de CiU, però de dretes, segur. Els d’ERC solen portar camisa fosca, sense corbata... N’hi ha que pareix que hagin nascut per a un determinat partit. Us imagineu a Arturo en un altre partit que no sigui CDC? I del David Madi què me’n dieu? Té total ‘estètica de ser un noiet bé de dretes. Nacionalista? Pot ser... Segurament en podríeu treure altres conclusions pel tipus de pentinat, ulleres, etc. Repel·lent? Potser aquesta sigui la conclusió a la que hom pot arribar. No és només pel cartell on aparegut recentment com si fos l’heroi americà Patton. Ja veieu amb qui es compara! És un fidel escuder d’Arturo i no dubtarà a l’ho de maquinar alguna cosa en contra d’altres partits, principalment els socialistes. Ell ha segut el responsable d’alguna campanya propagandística difamatòria, com el famós DVD de les passades autonòmiques. Alguna vegada se l’ha fet fora o ha dimitit, què pel cas és igual. No l’heu vist? Es im-pressionant!! (dues paraules)