Francisco Franco Bahamonde, “dictador” de España por la gracia de Dios, va tenir dos tipus d’hereus: els legals, o sigui la seva família i els polítics, l’actual Partido Popular.
Massa vegades el PP ha posat traves o ha votat en contra de resolucions de comdena al seu règim, a la Llei de Memòria Històrica, a la devolució del seu patrimoni a l’Estat. I amb això, els socialistes, sempre hem pecat de porucs. Primer, Felipe González, potser tenia por a un cop d’estat? La dictadura estava massa prop. En llocs claus de l’administració i de l’exercit encara hi havia gent que havien tingut molta responsabilitat durant el seu mandat. Però ara, en una democràcia consolidada, amb Espanya dintre dels principals organismes polítics i militars internacionals, no hauria de ser inconvenient per al govern de José Luis Rodríguez Zapatero doni definitivament el pas cap en davant per acabar amb tota la injustícia que va ser la dictadura. El iaio de Zapatero va ser afusellat pels autoanomentats nacionals. Només per això ja tindria que ser valent, però també per a que els darrers supervivents que van patir presó i repressió poguessin finalment descansar tranquils com a representants de tots ells.
Així, des d’aquest humil bloc demano: 1r.- La aprovació d’una Llei de Memòria Històrica que sigui el màxim àmplia possible. 2n.- La devolució per part dels seus hereus legals de tot el patrimoni arrabassat pel dictador de forma il·legal al poble d’Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada