MÀRTIRS O HEROIS?

De tot hi ha a la vinya del Senyor. Ja sé que no és una frase massa apropiada amb la meva manera de pensar, però començar així crec que era adient.

Una vegada algú em va dir que d’heroi a traïdor només anava guanyar o perdre. I sempre he pensat que tenia raó. A tots dos bàndols es van fer disbarats tan grossos com els d’ajusticiar a la gent perquè no eren de la mateixa ideologia o per altres històries, fins i tot temes personals, com de propietats particulars.

Una vegada vaig tenir accés a una documentació molt confidencial. De fer-se pública, avui, quasi setanta anys després d’haver-se acabat la guerra, en faria esclatar un altra. Eren les denúncies fetes una vegada les tropes franquistes havien entrat a la població.

Igual, als dos bàndols hi havia gent bona i no tan bona. Gent sense escrúpols que sense cap mirament van acabar delatant al veí o al familiar.

La beatificació de 498 religiosos espanyols, la trobo fora de lloc. És que després de la religió no hi ha més gent bona? És que no hi van haver capellans que van ser delators de qui els havia estat amagant a casa?

L’Església ha volgut fer herois més que màrtirs! Normalment dic passar bastant dels temes eclesiàstics, però en aquest cas penso que són tan o més polítics que religiosos i per això en volia opinar.

VA D'ARMARIS...

I no de tipus d’armaris: encastats, de fusta massissa, amb altell, de llunes, etc. Sinó del fet de sortir-ne i també d’amagar-se.

Ahir 27 d’octubre a Amposta es va produir una petita concentració de gent demanant que s’aturin les agressions a gais i lesbianes d’arreu del nostre país. La mare d’un dels agredits a la discoteca Metro va llegir un manifest i va posar nom i cognoms allí on el manifest només posava inicials.

Cal dir d’entrada que s’esperava més gent. Entre la gent del col·lectiu i els que espontàniament o no van anar a donar suport, a dures penes es passava d’una trentena de persones, algunes d’elles arribades de Barcelona. Quan un homosexual decideix donar el pas de declarar que ho és i dir-ho a la família, es diu que surt de l’armari. També l’associació juvenil que agrupa a la gent del col·lectiu gai i lèsbic, també es diu l’Armari.

Al acabar la concentració es pretenia donar el manifest a l’alcalde d’Amposta o persona que el substitueixi en aquestes tasques com per exemple el regidor de governació. Així, pareix, que s’havia pactat per telèfon. Però no hi eren. Segons els integrants del col·lectiu era el primer cop que no se’ls rebia. L’ajuntament estava buit de polítics de l’equip de govern. Devien d’haver-se amagat dintre de l’armari!

Els motius de la seva absència es desconeixen, però de vegades, pensa malament i encertaràs: Tenien por a que algú pogués enfadar-se? Segurament no ho sabrem mai!

BATUSSES DE CAP DE SETMANA

Precisament ahir a Amposta hi va haver una manifestació en contra de les agressions a gais i lesbianes i avui Vinaròs News em publica aquest escrit:

Els ciutadans de les Terres de l’Ebre ens estem acostumant a sentir què, a la sortida de la discoteca Metro d’Amposta, les baralles és repeteixen, pràcticament cada cap de setmana. I quan algú s’acostuma a una cosa, no anem bé. Quan un fet, que deuria de ser extraordinari passa a convertir-se amb ordinari, és que les coses no funcionen tal con deurien de funcionar.

Segons la policia municipal d’Amposta les denuncies per baralles “son poques”, tenen lloc a la matinada, quan ja es hora de tancar la discoteca i entre grups rivals que sovint ja venen provocant-se dintre del local i que porten a sobre grans dosis d’alcohol.

El que passa és que si el fruït de les batusses no són més que contusions produïdes per les baralles entre grups i no passa d’aquí, qui ho denúncia? Ningú. Fins el dia que hi ha sang perquè algú ha tret una navalla. Que va passar a la festa de la Patum de Berga? Llavors quan es produeix una mort, tothom a lamentar-se i mirar de posar mesures preventives!

Però la situació és més greu si cap quan les baralles són per motius ètnics o sexuals. Ja s’han denunciat diversos casos d’agressions a parelles de nois homosexuals que s’estaven expressant els seus sentiments en públic. Pareix que la violència ha vingut per part d’estrangers procedents de l’est d’Europa. Tal com diu el col·lectiu homosexual d’aquestes terres, potser desconeixen la llibertat sexual d’aquest país. Però pensar només en això, no em satisfà. El problema és que tants els uns com els altres busquen en l’agressió física una manera de passar-s’ho bé. Troben el complement que els falta a una nit de disbauxa i excessos alcohòlics i potser alguna cosa més...

El lector que m’està llegint pensarà: I la policia? I la seguretat del recinte? Això és un altre tema i molt delicat.
Els Mossos d’Esquadra, fins ara, estant fent casi en exclusiva els controls d’alcoholèmia i estupefaents al sortir del recinte, ja que encara no estan desplegats en aquesta demarcació. La policia local s’apropa poc, s’ho miren de lluny i només van si els criden i en tot el recinte (on hi ha diverses discoteques i altres locals d’oci) només hi ha un vigilant de seguretat. Tots els locals tenen el seu propi servei de seguretat (o porters) però es neguen a actuar fora i, pareix que no fan ni allò que seria mes elemental: donar l’avís als Mossos quan hi ha una baralla.

Diuen les males llengües que els propietaris del recinte, que són amics de qui governa Amposta, demanen a les autoritats certa “permissibilitat i fer ulls grossos” a l’hora d’enviar dotacions de la policia municipal a fer tasques de vigilància i control.

I és que allí on, presumptament, corre l’alcohol i la droga, massa policia espanta la clientela. I sense clientela, ja se sap, no hi ha negoci.

EL FALSOS AVISOS DE LA XARXA

Qui no ha rebut al seu correu electrònic un avís de que si rebia una trucada al mòbil de un número determinar no despengés el telèfon que t’agafaven el número i et feien trucades pagant tu. O si rebies un correu de “no sé qui” l’enviessis de seguida a la paperera de reciclatge que t’esborrava tot el contingut del disc dur de l’ordinador, també demanant diners per a nens malalts i fins i tot dient que podries guanyar un premi si l’enviaves a un determinat número de usuaris. etc. N’hi ha un altre que m’ha arribat al menys dos cops i és sobre la llet i el número de cops que es pot pasteuritzar. Diu que a la part de baix dels envasos de llet hi ha un número que va de l’1 al 5 i això indica el número de cops que ha estat pasteuritzada i que més de tres, encara que sigui més barata és molt dolenta. El Director de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària ho desmenteix de forma rotunda avui al Periódico de Catalunya.

Totes aquestes “avisos” només tenen un propòsit: aconseguir adreces de e-mail per a més tard omplir-los de correu escombraria.

Així, a partir d’ara, quan vegeu un correu amb “missatges” una mica estranys, doneu-li la credibilitat que es mereix, o sigui, molt poca o cap. I si us plau, no el reenvieu al menys de que sigui alguna cosa contrastada o abans de fer-ho esborreu total la cadena anterior d’adreces!