VA D'ARMARIS...

I no de tipus d’armaris: encastats, de fusta massissa, amb altell, de llunes, etc. Sinó del fet de sortir-ne i també d’amagar-se.

Ahir 27 d’octubre a Amposta es va produir una petita concentració de gent demanant que s’aturin les agressions a gais i lesbianes d’arreu del nostre país. La mare d’un dels agredits a la discoteca Metro va llegir un manifest i va posar nom i cognoms allí on el manifest només posava inicials.

Cal dir d’entrada que s’esperava més gent. Entre la gent del col·lectiu i els que espontàniament o no van anar a donar suport, a dures penes es passava d’una trentena de persones, algunes d’elles arribades de Barcelona. Quan un homosexual decideix donar el pas de declarar que ho és i dir-ho a la família, es diu que surt de l’armari. També l’associació juvenil que agrupa a la gent del col·lectiu gai i lèsbic, també es diu l’Armari.

Al acabar la concentració es pretenia donar el manifest a l’alcalde d’Amposta o persona que el substitueixi en aquestes tasques com per exemple el regidor de governació. Així, pareix, que s’havia pactat per telèfon. Però no hi eren. Segons els integrants del col·lectiu era el primer cop que no se’ls rebia. L’ajuntament estava buit de polítics de l’equip de govern. Devien d’haver-se amagat dintre de l’armari!

Els motius de la seva absència es desconeixen, però de vegades, pensa malament i encertaràs: Tenien por a que algú pogués enfadar-se? Segurament no ho sabrem mai!