De tot hi ha a la vinya del Senyor. Ja sé que no és una frase massa apropiada amb la meva manera de pensar, però començar així crec que era adient.
Una vegada algú em va dir que d’heroi a traïdor només anava guanyar o perdre. I sempre he pensat que tenia raó. A tots dos bàndols es van fer disbarats tan grossos com els d’ajusticiar a la gent perquè no eren de la mateixa ideologia o per altres històries, fins i tot temes personals, com de propietats particulars.
Una vegada vaig tenir accés a una documentació molt confidencial. De fer-se pública, avui, quasi setanta anys després d’haver-se acabat la guerra, en faria esclatar un altra. Eren les denúncies fetes una vegada les tropes franquistes havien entrat a la població.
Igual, als dos bàndols hi havia gent bona i no tan bona. Gent sense escrúpols que sense cap mirament van acabar delatant al veí o al familiar.
La beatificació de 498 religiosos espanyols, la trobo fora de lloc. És que després de la religió no hi ha més gent bona? És que no hi van haver capellans que van ser delators de qui els havia estat amagant a casa?
L’Església ha volgut fer herois més que màrtirs! Normalment dic passar bastant dels temes eclesiàstics, però en aquest cas penso que són tan o més polítics que religiosos i per això en volia opinar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada