dijous, 8 de novembre del 2007

EL TOT PODERÒS PRESIDENT LA DE DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ

Acabo d’escoltar què, el president de la Diputació de Castelló el “popular” Carlos Fabra ha augmentat la plantilla d’assessors personals amb dos més. Ara en té 32! Sabeu què penso? Què si un polític necessita realment tenir tants assessor és que és un inútil!!

O és inútil o és què “col·loca” a tots aquells que li cauen bé: familiars, amics, companys de parit. Després li deuran favors que se’ls cobrarà en forma de vots? Us sona l’argument? I tant què us sona!! Quina pregunta més tonta què us acabo de fer!

BRETOLADA

Potser per insignificant, la noticia us ha pogut passar desapercebuda. Un home de la província de Badajoz va voler demostrar que la amanita fal·loide (bolet) no era tant tòxica com es deia i se la va menjar. Va estar a punt de morir. Una bretolada així fa que la seguretat social (que paguem tots) tingui que pagar innecessàriament les despeses d’hospitalització, farmàcia, etc. Jo crec que se li tindria que fer pagar a ell.

Si no fos què està mal vist, el que caldria és pegar-li una bufetada per burro, però si als 45 anys no n’ha après, ja no ho farà.!

URGÈNCIA DE INFRASTRUCTURES

Wifredo Miró, secretari general de la UGT a les Terres de l’Ebre i bon amic, demana celeritat a l’hora de realitzar les infrastructures necessàries para la demarcació. I de raó no n’hi manca, no!

Vaig tenir l’honor de participar l’any 98 en la confecció del pla estratègic de les Terres de l’Ebre que havia de formar part del programa de Pasqual Maragall com a candidat del PSC a la Generalitat de Catalunya. Recordo que el dèficit d’infrastructures era un dels elements debatuts i es reclamava una millora considerable, sobre tot a la Terra Alta. S’ha millorat, sí, però no el suficient. Pareix que les necessitats de cada moment ens sobrepassen sempre o el que és el mateix: sempre anem endarrerits. L’Eix de l’Ebre, una de les carreteres “estrella” del govern Pujol, només uns anys després està pràcticament desfasat. Ara ja ens cal una autovia. També una cosa a millorar és el tren amb una millor comunicació entre els diferents pobles de les nostres comarques i, si cal, fer alguna estació més (em refereixo a Amposta)

Sense infrastructures les indústries no acaben venint al territori i sense indústria no hi ha progrés.

Veus com les de Miró, home d’esquerres i compromès socialment, han de donar un cop d’atenció als polítics “amics”, a la vegada que encoratjar-los a treballar millor per al territori.

Heu sentit el discurs del President Montilla? Cal emmirallar-se en ell i demanar tot aquell dèficit històric que tant Madrid com Barcelona ens deuen!

MOCIÓ DE CENSURA A BOT

Les llistes “blanques” de Bot (ERC i PSC) han presentat una moció de censura a Bot contra l’actual alcalde de CiU.
Xavier Pallarès, com a màxim responsable de la federació “nacionalista” ha fet unes declaracions carregant de forma despectiva contra els seus rivals polítics i amenaçant amb prendre represàlies. Jo li demanaria al Sr. Pallarès una mica de calma. Al joc democràtic hi entra quasi tot i la moció de censura no deixa de ser un instrument en poder dels grups polítics per canviar allò que no els apareix bé. Que jo sàpigue no hi ha trànsfugues, només dos grups en contra d’un altre. Segueix dient el Sr. Pallarès que tot està dirigit de fora. Mira tu quin descobriment! És què només és patrimoni de CiU dirigir políticament els altres pobles? Jo li podria posar uns quants exemples. Ell també en posa un: Caseres. Que jo recordi la darrera pilota estava al teulat de l’alcalde de Caseres. Si algú ho desconeix tot va començar arran d’una suposada baralla entre joves de Caseres i Batea a Gandesa. Entre els joves s’hi trobaven els fills de tots dos alcaldes. L’Ebre en va parlar durant un temps. Finalment, Paladella, alcalde de Batea va acusar al de Caseres d’un afer immobiliari al seu poble. A partir de llavors, silenci! Esperava entusiasmat la resposta de l’alcalde de Caseres, però aquesta no va aparèixer mai.

Podria seguir estenent-me, ja que el tema el trobo apassionant, però no vull cansar al lector.