A la biblioteca comarcal Sebastià Juan Arbó d’Amposta es va presentar divendres passat la novel·la costumista ‘Gabriel escriu a les roselles’ de l’escriptor planer Ernesto Cid Rodríguez.
Més que una presentació va ser una
‘representació’, per dos motius. El primer és perquè el llibre va ser publicat fa
tot just un any i les primeres presentacions (n’hi van haver dues perquè
l’aforament del local no va poder absorbir tot el públic que desitjava estar-hi
present) i, per tant, com passa amb les pel·lícules, quan s’estrenen per segona
vegada que se’n diu la reestrena, també podríem parlar en aquest cas de ‘(re)
presentació’, i el segon, perquè l’acte en sí mateix no va ser convencional,
com acostumen a ser-ne la majoria, sinó que hi van haver interpretacions
musicals al piano a càrrec del professor del conservatori de Tortosa Josep
Vidal Arasa, de mare planera, i també poesia, i per tant, hi va haver-hi
una representació per part d’unes persones que van omplir la sala d’emotivitat.
L’acte va comptar amb la participació de Joan Baptista Beltran Reverter, investigador, activista cultural i estudiós canareu, expert en les
guerres Carlines i la guerra Civil Espanyola, que va contextualitzar el moment
històric de la novel·la.
Tere Giné,
directora de la Plana Ràdio, va fer de mestressa de cerimònies i, amb les seves
preguntes incisives, va aconseguir que l’autor expliqués vivències personals
molt entranyables i transcendentals de quan estava recopilant la informació
necessària per a escriure el llibre.
La novel·la està inspirada en Gabriel Cid Múria, un jove planer, germà bessó del iaio d'Ernesto, que va haver de
fugir cap a França per les seves idees esquerranes. Abans, però, va passar per
la presó de Pilats de Tarragona i posteriorment, ja a França, pels camps de
concentració d’Argelers i Barcarès. Finalment, detingut pels nazis, va ser
deportat a Mathausen i, finalment, a Gusen, on va morir el 23 d’agost de 1941.
Malgrat l’inqüestionable contingut històric,
segons l’autor, es tracta d’una la novel·la costumista, ja que retrata la
societat rural de Santa Bàrbara (en temps de la II República se li va canviar
el nom per les Planes del Montsià) durant els anys que van precedir la Guerra
Civil Espanyola i més tard, durant l’estada de Gabriel a
França, també de la societat rural del país veí, concretament a la població de
Labastide-de-Lévis, al costat del riu Tarn, entre Tolosa de Llenguadoc i
Albi.
RESENYA DE LA CONTRAPORTADA
Quan Gabriel marxa de les Planes del
Montsià no podia ni somiar que tornaria a enamorar-se a la França envaïda pels
nazis. El camí estarà farcit d’adversitats per a un llaurador amb el seu
volum inseparable de Lectura i treball sota el braç. Creuarà a
contracor els Pirineus, igual com una altra planera repudiada pel seu poble
matern, Santa Bàrbara, per dos grans pecats comesos: ser esquerrana i dona
separada. Ella és Carme Ballester Llasat, primera dama de Catalunya, muller del
president Lluís Companys.
Detingut al front de l’Ebre, Gabriel
passarà per la presó de Pilats, els camps de concentració d’Argelers, Barcarès,
estacions de tren... Fins que una infermera li generarà esperança, com ho fa
una rosella quan lluita per la vida al bell mig de la adversitat que ho envolta
tot. Una història d’amor protagonitzada per un home amb valors, coherent
i valent, virtuts que només li podien presagiar un destí profundament tràgic.
Símbol d’una personalitat resilient,
Gabriel perdrà la seva identitat humanitzadora, substituïda pels guarismes
freds a l’esquena d’una camisa de ratlles en camps d’extermini del Tercer
Reich: Estrasburg, Mauthausen i Gusen.
Els camps de roselles evoquen una bellesa
desbocada, però ens recorden també la fragilitat de la vida, com d’efímer
potser tot i, alhora, simbolitzen el record als herois en temps convulsos, com
el nostre protagonista, Gabriel.
Una minuciosa història literària que
arrenca a finals del segle XIX i que ens recorda que de vegades només
mirant enrere tenim les respostes per al endemà. Un retrat etnogràfic
excepcionals, una memòria històrica en forma de ficció novel·lada fonamentada
en fets reals.
L’APUNT FINAL
El passat mes de desembre, en un viatge a
Àustria organitzat per Terra Enllà, vam visitar el castell de Hartheim i els
camps de concentració de Mauthausen, Gusen i Ebensee, tots ells llocs tètrics
que només veure’ls ja et fan ficar la pell de gallina, ja què, allí, els nazis
vam cometre les atrocitats més horroroses.
Durant la visita al camp de Gusen, en una mena
de cobert que hi ha fora del que és el memorial pròpiament dit i, on hi ha dos
forns crematoris, les parets estan plenes de plaques que recorden alguns dels
que allí van morir. Entre aquestes plaques, dues em van cridar l’atenció perquè
les persones a qui s’homenatjava eren originaris de les Planes del Montsià, Joan
Bel Zaragozà i Gabriel Cid Múria, Xima, i sota el nom
d’aquest, com una mena d’epitafi, en record al llaurador que va ‘escriure a
les roselles’.
En aquells moments no vaig comprendre el
significat de la frase, ja que desconeixia el llibre que Ernesto Cid
havia publicat uns mesos abans. El dubte el vaig poder resoldre gràcies a
l’amic Juanito
Boronat, que un dia, mentre estava collint
espàrrecs prop de Santa Bàrbara, me’l va regalar.
La novel·la ha estat publicada per Onada Edicions
de Benicarló i la primera edició és de l’abril de 2025.









