LES DÈRIES DEL PP (2)

Ja se sap que estem en època electoral i ara és l’hora de fer “ofertes” i a veure “qui en dóna més”. Malgrat tot, al Partit Popular, el veig mancat d’idees. De les poques que té cal destacar-ne dues: la reforma del Codi Penal i la de l’IRPF. Quantes vegades s’ha reformat el Codi Penal en aquest darrers anys. Tant nous delictes hi ha que el tenen que anar reformant cada dos per tres! I l’IRPF? Segons qui governa, canvi de llei. Això pareix el títol d’una pel·lícula: “A la recerca de la llei perfecta!” Encara que dubto que surt el que surti agradi a tothom... ja que, quan de rascar-nos la butxaca és tracta...

En canvi, d’altres coses més importants no en diuen ni “piu”. Com la reforma de la Constitució per a fer del Senat una veritable camera de representació territorial. O afrontar la reforma del Consell General del Poder Judicial, què la tenen bloquejada. O de no marejar tant els jutges del Tribunal Constitucional i deixar-los treballar, etc.

Suposo que, a la intimitat, els agradaria afrontar totes aquestes reformes... però no ara. Ho deixarien per a quan tornessin a governar i traguessin una majoria còmoda per a canviar-ho de la seva manera. O m’equivoco?

LES DÈRIES DEL PP (1)

És curiosa l’actitud del Partit Popular. Quan alguna cosa no funciona tenen una ràpida solució: privatitzar-la! Primer ho van dir de fer amb l’aeroport del Prat de Barcelona els dies de la cimera pepera a la capital de Catalunya. La darrera ho ha estat de Ruiz-Gallardón després de la detenció de més d’una dotzena de funcionaris de l’ajuntament de Madrid, gràcies a l’operació “güateque”. Aquest grup de funcionaris cobraven comissions per agilitzar llicències d’obertura d’establiments o les endarrerien en el suposat cas de que l’empresari que pretenia obrir el negoci, s’hi negués. Solució: Privatitzar el servei! Bravo, Sr. Gallardón! D’això se’n dir tenir enginy! I creu veritablement que aquesta és la solució definitiva. A l’empresa privada no n’hi ha de xanxullos? I Gescartera? I la Mútua Universal?... Només per citar-ne un parell...

I encara hi ha una altra cosa: com es garanteix el tractament de les dades?

De tots és conegut que molts del votants del PP surten del món empresarial i aquest “amics” veurien amb bons ulls la privatització de tot. Si governa el PP caldrà posar un enorme cartell que digui: Espanya en venda!

ALGUNA COSA LI COSTA...

El passat 17 d’octubre, es van posar en funcionament a Amposta els contenidors soterrats amb la finalitat de poder reciclar més i millor i també per evitar molèsties innecessàries als veïns.

Però no tot són avantatges. Haver tret els vells contenidors ha provocat un dèficit de punts de recollida de deixalles. I no em queixo perquè per anar a tirar la brossa cal caminar uns metres més que abans; la meva queixa és per un altre tema: què fem amb els excrements dels gossos? La realitat és què, la gent sensibilitzada per a recollir els excrements, és més bé poca. Els qui ho recollim anem amb la bossa de plàstic què, fins ara, tiràvem al contenidor del costat de casa. Ara, sovint, ens trobem apartats dels contenidors i se’n presenta un dilema: on ho tirem? A les papereres no podem tirar-ho, vet aquí! Ho pugem a casa? Molt hem temo que molts dels qui ho recollien optaran per deixar-les al carrer. La proposta és que l’ajuntament instal·li arreu de la ciutat contenidors per aquest tipus de residus (d’aquells que també porten instal·lat el dispensador de bosses de plàstic) i que els passin a recollir tant sovint com calgui i no com passa ara que n’hi ha als parcs que disposen de “pipicans” que passen dies sense que ningú els reculli.

Així és què si volem una Amposta més neta, a més d’apel·lar al civisme del veïnat, cal posar les mesures adients a l’abast de tothom... Qui alguna cosa vol... alguna cosa li costa!

GRÀCIES, EURO

Ara fa tres mesos en un escrit parlava de com ha pujat el nivell de vida des de que es va substituir la pesseta per l’euro, sobre tot el primer any. Llavors, mai hauria pensat que acabaria donant gràcies a la moneda única europea.

Quasi sis anys després està havent-hi una nova pujada dels preus. En alguns casos d’aliments bàsics com la llet, el pa, els ous i algunes carns, però per sobre de tot, està la pujada del preu del petroli. A qui com jo té que utilitzar el cotxe particular per anar a treballar, sense cap mena de dubte, la pujada dels carburants és la que més ens afecta al nostre IPC particular. Com és sabut el barril de cru es paga al mercat internacional en dòlars. Així que encara hem de donar les gràcies a que el canvi de l’euro respecte a la moneda nord-americana està al límits històrics per la part alta. Si mantinguessin la paritat com el dia de l’entrada en circulació l’any 2002, els preus dels combustibles estarien un 40 o 50 % més cars. Així que no em queda més remei que dir: gràcies, euro!