BERLUSCONI, PIDOLAIRE

El Periódico d’ahir publicava una foto de Berlusconi amb una guardiola de terrissa. La notícia és que ha creat un nou partit per intentar aglutinar tota la dreta italiana i anava demanant diners per al seu finançament. Només mi faltava posar una enganxina igual com passa amb la recol·lecció de diners per a la lluita contra el càncer o el Domunt.
El fet, si més no és estrany. Però encara em resultaria més estrany que un personatge com Berlusconi, conegut mangante dels negoci (he dit mangante, m’ha traït el subconscient, volia dir magnat) tornés a la primera línia de la política italiana després de totes les causes que té obertes a la justícia italiana per fer trampes per afavorir els seus interessos i els del seu partit (Força Itàlia)
De moment els seus socis, com la Lliga del Nord, ja s’han desmarcat del projecte. Alguna cosa com Mas a Catalunya...

LA REFORMA DE L'IRPF QUE PROPOSA EL PP, UNA FALÀCIA?

Jo crec que sí, sincerament! L’altre dia vaig llegir no sé on que algú, no sé qui, va dir què: “Quan es fa una promesa de baixar els impostos, cal saber com es compensarà per a que l’Estat pugui seguir gastant en la mateixa mesura que ho feia”. Això que pareix tan simple i elemental, pareix, al menys avui no ho han sabut explicar bé, que el PP encara o ho té clar. Ah! I les declaracions de Ángel Acebes no tenen desperdici. Segons Acebes que a partir d’ara hi hagin 7 milions de ciutadans i ciutadanes que deixin de pagar els impostos (el que cobren a l’any menys de 16.000 Euros bruts), es una mesura encaminada a recaptar més impostos. Segons ell, al tenir més poder adquisitiu podran anar més dies de vacances, comprar més coses, etc. Mai en la meva vida recordo haver escoltat un raonament tan poc rigorós. Com pot dir això tot un senyor que en el seu dia va ser ministre d’Aznar? No sap Acebes que l’augment del consum dispara els preus cap a dalt i això provoca més inflació? I a més inflació, amb el mateixos diners, menys pots comprar? No anem bé...

I una darrera cosa. Amb la reforma que anuncia el PP, si fins el 16.000 euros no hi ha retenció d’IRPF, què no vol dir que no caldrà declarar, vol dir que l’empresari ja no et retindrà, pot passar que hagi qui guanyi més de 16.000 euros i se li apliqui una retenció per part de l’empresari i que el sou net sigui inferior al d’aquell que no se li retindrà res. M’enteneu? Avui ho estava pensant quan ho han dit a la SER i no he fet més què assentir amb el meu cap.

Potser caldrà esperar una mica més de concreció per part del experts del PP, però avui, per avui, com opinen molts d’altres, una reforma així no és viable.

Encara una cosa per acabar. Avui en dia, les comunitats autònomes es financen en gran mesura de la part que els pertoca en el repartiment de dir impost.... i alguna cosa tindran que dir, no? O és que se’ls traurà el finançament així com així. Em recorda a l’Aznar quan va prometre suprimir l’Impost d’Activitats Econòmiques si guanyava per segon cop. I ho va fer. Només una pega: aquest impost revertia i reverteix la part que queda als municipis i les diputacions provincials. Les arques de l’Estat no es van ressentir gens ni mica. Això és com aquell pare que li treu la paga setmanal al fill... Tota una brillant idea!

EL PP, ANCORAT EN LA MENTIDA

Llegia al diari el País de diumenge que la recusació de tres magistrats progressistes del Tribunal Suprem per part del PP es basa en una falsa publicació del diari el Mundo, de idees afins al partit conservador. De totes formes, quan el PP es va assabentar de que tot era una falsedat, lluny de rectificar van continuar amb la seva estratègia. Això va fer que els mateixos jutges conservadors es dividissin en dues parts: un defensant la tesi del partit i els altres rebutjant-la. Com sabeu no és el primer cop que els dirigents del PP menteixen. Les mentides més grans van ser les que van emprà per entrar a la guerra de l’Iraq (per cert, avui ho reconeixia el mateix Durao Baroso que va fer d’amfitrió a l’anomenat trio de las Açores quan van escenificar el pacte per invadir el país asiàtic) i posteriorment a l’hora d’atorgar l’auditoria dels atemptats de l’11-M.

Hem de seguir creient-nos totes les seves promeses? Mentre segueixin ancorats en la mentida, jo, no!

LES DÈRIES DEL PP (2)

Ja se sap que estem en època electoral i ara és l’hora de fer “ofertes” i a veure “qui en dóna més”. Malgrat tot, al Partit Popular, el veig mancat d’idees. De les poques que té cal destacar-ne dues: la reforma del Codi Penal i la de l’IRPF. Quantes vegades s’ha reformat el Codi Penal en aquest darrers anys. Tant nous delictes hi ha que el tenen que anar reformant cada dos per tres! I l’IRPF? Segons qui governa, canvi de llei. Això pareix el títol d’una pel·lícula: “A la recerca de la llei perfecta!” Encara que dubto que surt el que surti agradi a tothom... ja que, quan de rascar-nos la butxaca és tracta...

En canvi, d’altres coses més importants no en diuen ni “piu”. Com la reforma de la Constitució per a fer del Senat una veritable camera de representació territorial. O afrontar la reforma del Consell General del Poder Judicial, què la tenen bloquejada. O de no marejar tant els jutges del Tribunal Constitucional i deixar-los treballar, etc.

Suposo que, a la intimitat, els agradaria afrontar totes aquestes reformes... però no ara. Ho deixarien per a quan tornessin a governar i traguessin una majoria còmoda per a canviar-ho de la seva manera. O m’equivoco?