Aquests dies es parla i molt del cànon que s’ha de pagar a la SGAE arran de l’aprovació de la nova llei per part de les Corts Generals i que grava objectes de consum no afectats fins ara per aquesta taxa: fotocopiadores, discs durs exteriors, reproductors MP3 i MP4, llapis de memòria, etc. Es diu que d’altres articles abaixaran l’import que ara es paga i així s’excusen. La Societat General d’Autors i Editors em sembla que actuen com una espècie de poder (ho dic així per evitar un altre qualificatiu molt més greu) amb el beneplàcit de l’autoritat (en aquest cas el govern del PSOE) Dit d’una forma molt més col·loquial: “es passen dos pobles!”
En dret existeix una figura que és la presumpció d’innocència que crec que és el que hauria d’existir en aquest casos. Jo el meu ordinador l’uso per emmagatzemar fotografies meves, escrits, llegir el correu, connectar-me a Internet per a consultar, etc. Però mai m’he baixat una pel·lícula o una cançó. Els meus fill, es clar! Però jo no. Un altre cas. Les fotocopiadores de les empreses s’usen per a copiar document per a treballar, però no llibres o parts de llibres. Però a l’hora de la veritat tots tindrem que pagar el cànon establert per a cada cas.
Però quan surten els del PP de la ma de Rajoy i diu que ho trauran, un altre cop estan fent demagògia. No fa més que un any, a una llei pareguda, la van votar a favor. El d’ara és pur oportunisme polític. Potser retocaran alguna cosa, potser en modificaran d’altres, però la SGAE té la força suficient per a no permetre grans modificacions. D’això (digueu-li “xollo” si voleu) hi viu moltíssima gent. Potser molta més de la que ens pensem o suposem. De vegades descendents de vàries generacions! I no estan per permetre-ho!
