Avui, al començament del Club, l’Albert Om s’ha permès fer broma d'una cosa tan seriosa com la sequera que pateix el país i les diverses solucions per portar aigua a Barcelona. Si el que pretenia Om era alleugerà tensions, s’accepta, però dubto molt que, realment, fos aquesta la seva pretensió. Per a mi ha estat una mena d’humor negre.
El tema polític que envolta l'afer està prou enredat amb peticions i amenaces de dimissió, amb presentació de mocions al Parlament, amb declaracions, contra-declaracions, anuncis, etc., com pretendre “distreure” al públic de Catalunya amb actuacions com la d’avui, per a mi del tot desafortunada.
I l’eterna pregunta: d’estar CiU al govern, faria les mateixes bromes? Crec que no...
dijous, 3 d’abril del 2008
DE PROTAGONISTA AL OSTRACISME TOTAL
Recordeu que abans de la campanya electoral Mariano Rajoy va “fitxar” Manuel Pizarro com la gran esperança pepera de cara les eleccions que havien de fer-se.
Va tenir un protagonisme inusual per a un candidat novell. Va debatre l’estat de l’economia espanyola ni més ni menys que amb el màxim responsable del PSOE i dues vegades ministre. Se’l va arribar a vendre com la persona que sabia més d’economia d’aquest país o quasi...
Però vet aquí la diferència que hi ha entre governar i estar a l’oposició. Ara, Mariano Rajoy, no sap que fer amb ell. I es clar, una home acostumat a ser protagonista de totes les “pel•lícules” que ha fet com és Pizarro, ara no té ni un simple paper de secundari (als secundaris poden guanyar l’Óscar), ara té un paper d’extra i potser que ni això. Així que Manuel Pizarro no sap el que ha de fer; no sap si, finalment, Rajoy li donara un xic de protagonisme, encara que només sigui dient quatre paraules a us escena d’escassa importància... En fi, es troba en un estat d’ostracisme total. Quan de temps li manca per deixar la política i tornar al món de l’empresa? Crec que molt poc. Ah! I que Mariano, de cara les properes eleccions dintre de quatre anys, que comenci a buscar un responsable d’economia entre la gent del seu partit. Pizarro ha estat un candidat d’usar i tirar!
Va tenir un protagonisme inusual per a un candidat novell. Va debatre l’estat de l’economia espanyola ni més ni menys que amb el màxim responsable del PSOE i dues vegades ministre. Se’l va arribar a vendre com la persona que sabia més d’economia d’aquest país o quasi...
Però vet aquí la diferència que hi ha entre governar i estar a l’oposició. Ara, Mariano Rajoy, no sap que fer amb ell. I es clar, una home acostumat a ser protagonista de totes les “pel•lícules” que ha fet com és Pizarro, ara no té ni un simple paper de secundari (als secundaris poden guanyar l’Óscar), ara té un paper d’extra i potser que ni això. Així que Manuel Pizarro no sap el que ha de fer; no sap si, finalment, Rajoy li donara un xic de protagonisme, encara que només sigui dient quatre paraules a us escena d’escassa importància... En fi, es troba en un estat d’ostracisme total. Quan de temps li manca per deixar la política i tornar al món de l’empresa? Crec que molt poc. Ah! I que Mariano, de cara les properes eleccions dintre de quatre anys, que comenci a buscar un responsable d’economia entre la gent del seu partit. Pizarro ha estat un candidat d’usar i tirar!
AL DESCOBERT L'ENIGMA DE LES PINTADES A LA C-12
L’altre dia explicava que a la C-12 o Eix de l’Ebre hi van aparèixer unes misterioses pintades al tram comprés entre Tortosa i Amposta. Finalment, avui s’ha esvaït el misteri: era per col•locar-hi tanques (d’aquelles que es diuen en castellà “quitamiedos”) Encara que els motoristes reivindiquen un dia si, l’altre també, que es retiren pel perill que comporten, les autoritats competents en la matèria pareix que ho ignorin. Un altre dubte que tinc és com no es van col•locar-les en el moment de la seva construcció si és que hi feien falta!
He sentit a dir que aviat te que sortir a licitació el desdoblament de la C-12 entre Lleida i les comarques de l’Ebre. Potser llavors començarem a tenir una carretera com cal, mentre...
He sentit a dir que aviat te que sortir a licitació el desdoblament de la C-12 entre Lleida i les comarques de l’Ebre. Potser llavors començarem a tenir una carretera com cal, mentre...
dimarts, 1 d’abril del 2008
UN PRESIDENT DEL CONGRÉS QUE NO VOL QUASI NINGÚ
Per primer cop en l’etapa de la restauració de la democràcia després de la mort del dictador Franco, un president del Congrés ha hagut d’esperar-se dues votacions per a ser investit. I és que Bono, per on passa fa amics. Sobretot per aquells partits que se’n diuen nacionalistes. I és que Bono, nacionalista espanyol allí on el hi hagi, està el contra dels nacionalismes “perifèrics”.
Aquest dies m’han preguntat si al PSOE no hi ha ningú millor que ell per a presidir la cambra baixa. Segurament que sí, el que passa és que el propi Zapatero va ser qui va anar a “rescatar-lo” (estava retirat de la política activa) i li va prometre, de guanyar, la presidència del Congrés dels Diputats. En aquestes coses és on més s’utilitza la política de partit i menys es té en compte l’opinió dels ciutadans (què a més, opinen, però la majoria de cops, ni tan sols han votat els socialistes)
Com a socialista, Bono, no m’agrada i penso que a la majoria dels 25 diputats que han segut elegits diputats representant Catalunya, per tant del PSC, tampoc. Pero fixeu-vos-hi bé. Algú tindrà l’atreviment de criticar l’actitud dels socialistes catalans, però mireu els resultats. CiU i PNV, dues de les formacions amb més marcat accent nacionalista, no han votat en contra, sinó que s’han abstingut.
També cal dir que per primer cop 3 catalans s’asseuran a la mesa del Congrés: La vice-presidenta primera, Teresa Cunillera (PSC) , el vice-president tercer, Jorge Fernández-Diaz (PP), el vice-president quart, Jordi Jané (CiU, anava de núm. 1 per Tarragona)
Ara només cal desitjar-li sort i encert en la seva labor al nou president i, sobre tot, que no sigui intransigent amb les intervencions amb altres idiomes oficials de l’Estat Espanyol que, de segur, n’hi hauran al llarg de la legislatura que tot just comença.
Aquest dies m’han preguntat si al PSOE no hi ha ningú millor que ell per a presidir la cambra baixa. Segurament que sí, el que passa és que el propi Zapatero va ser qui va anar a “rescatar-lo” (estava retirat de la política activa) i li va prometre, de guanyar, la presidència del Congrés dels Diputats. En aquestes coses és on més s’utilitza la política de partit i menys es té en compte l’opinió dels ciutadans (què a més, opinen, però la majoria de cops, ni tan sols han votat els socialistes)
Com a socialista, Bono, no m’agrada i penso que a la majoria dels 25 diputats que han segut elegits diputats representant Catalunya, per tant del PSC, tampoc. Pero fixeu-vos-hi bé. Algú tindrà l’atreviment de criticar l’actitud dels socialistes catalans, però mireu els resultats. CiU i PNV, dues de les formacions amb més marcat accent nacionalista, no han votat en contra, sinó que s’han abstingut.
També cal dir que per primer cop 3 catalans s’asseuran a la mesa del Congrés: La vice-presidenta primera, Teresa Cunillera (PSC) , el vice-president tercer, Jorge Fernández-Diaz (PP), el vice-president quart, Jordi Jané (CiU, anava de núm. 1 per Tarragona)
Ara només cal desitjar-li sort i encert en la seva labor al nou president i, sobre tot, que no sigui intransigent amb les intervencions amb altres idiomes oficials de l’Estat Espanyol que, de segur, n’hi hauran al llarg de la legislatura que tot just comença.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)