Si pregunto l’origen de la paraula “cacic”, segurament pocs contestaríeu de forma correcta. Els cacics eren cap tribals de tribus indígenes del que després es va conèixer com Amèrica. Duna manera molt més propera coneixem com a cacic aquell personatge que controla els destins d’un determinat grup i exerceix en ells una influència quasi paternalista, concedint-los favors a canvi de la gratitud quasi “a per vida” i exercint la seva voluntat absoluta.
Avui he vist dos casos d’exemples d’aquesta manera d’actuar caciquil. La primera l’he escoltat a la Cadena SER i es refereix a l’ajuntament de Madrid (capital i cort!) Segon la mateixa informació és, l’ajuntament de la capital del Regne d’Espanya, el mes endeutat de tots. No obstant això, res el priva de subvencionar amb 70.000 euros l’equip de bàsquet de la universitat americana de Georgetwon. Segurament us preguntareu el motiu. L’alcalde Alberto Ruiz-Gallardón (aparentment el líder del PP més moderat) ho ha justificat dient que es “promou la ciutat entre els estudiants americans”. Però en aquesta universitat és on va impartir classes l’anterior president del govern espanyol, José Maria Aznar i, de tant en tant, és cridat per a fer-hi conferències!
L’altra notícia m’ha estat tramesa al correu electrònic i l’origen és la revista digital el Observador de Màlaga. Segons la revista, l’ajuntament de Màlaga subvenciona amb 70.800 euros (com veieu una quantitat molt semblant a l’anterior), ficant anuncis a la revista Bulevar de Málaga, que dirigeix el corresponsal de l’ABC a aquella ciutat i que és el marit de la cap de servei de premsa i comunicació del consistori malagueny. Així tot queda en família!
dijous, 13 de novembre del 2008
dimecres, 12 de novembre del 2008
NOU INTENT DE SEGREST DEL JUEVES
Que es segresti la revista satírica el Jueves, no és cap novetat. I que es vulgui segrestar, tampoc. És evident que tot això el que fa, és publicitat gratuïta al Jueves. Jo mateix no en parlaria si no fos per la notícia que corre avui. A la portada de la revista de fa uns quinze dies, sortia la duquessa d’Alba nua, però tapada per bitllets. Una portada que imita molt al cartell de American Beauty.
Jo entenc que hi ha persones públiques importants que no donen camp exclusiva a la premsa anomenada del cor. Hi ha persones que no hi surten mai ni hi volen sortir. Però n’hi ha d’altres que viuen d’això. L’actual duquessa de la casa d’Alba, doña María del Rosario Cayetana Alfonsa Victoria Eugenia Francisca a Frits-James Stuar y de Silva, no sé si viurà d’això, però és cert que bona part de la seva popularitat la deu a la premsa que, amb els seus “reportatges”, ha aconseguit que la conegui tota Espanya i part de l’estranger. Si a més li sumem les denuncies que s’han fet en contra seva, per part de jornalers extremenys, reclamant-li part de les seves propietats i també, en part, gràcies als seus fill: les bodes, separacions, divorcis, etc., no és d’estranyar que sigui un dels personatges més coneguts de la “pell de brau”.
Cal recordar que el darrer cas és que es vol casar amb un jovenet del qui podria ser avia o quasi. Així, no és d’estranyar que sigui portada (al menys del Jueves)
Ara bé, l’intent de segrest va arriba molt tard. Quasi dues setmanes després d’haver sortit al carrer. Cal dir que, afortunadament, el jutge va desestimar-ho. Entenc que la persona del Rei sigui “inviolable”, però d’una duquessa, ja seria el “colmo”!
Per cert, s’ha dit que l’actual duquessa d’Alba posseeix tants títols nobiliaris, que, fins i tot el Rei hauria de reverenciar-la al seu pas. No és cert. Prima, el rei també en té molts i, pel simple fet de ser-ne el Rei d’Espanya, té molta més importància que tots els que pugui reunir la Cayetana.
Visca la República y la llibertat!
dimarts, 11 de novembre del 2008
LES DECLARACIONS DE BENIGNO BLANCO
El primer cop que vaig sentir parlar de Benigno Blanco va ser quan es va començar a parlar del transvasament que volia fer el PP de 1.050 Hm3 d’aigua, majoritàriament a les conques de l’Est i Sud d’Espanya. Ell era un “dels pares de la criatura”, ja que en el govern d’Aznar va ser primer secretari d’estat d’aigües i després ho va ser de infrastructures.
Però normalment, quan un personatge es fa “tristament famós”, no cau en l’oblit de ningú i si a sobre, de tant en tant surt a “donar la nota” o “amb sortides de to2, com més us agradi, encara més per recordar-te’n d’ell encara que no de forma massa agradable.
Aquest matí he escoltat a la SER les declaracions que va fer ahir on comparava l’avortament amb el maltractament a les dones. Sóc dels qui penso que tot és comparable. Però aquestes comparacions poden ser per similitud i per diferència. Benigno Blanco és mol similar a d’altres personatges de l’òrbita del PP, de profundes creences religioses, ultraconservador, etc. En canvi és molt diferent a qualsevol persona de les que ens anomenem d’esquerres, molt més tolerant i més disposades a qualsevol canvi que faci la humanitat si és per a bé. Us he dit això com a dos exemples de comparació ben diferents.
Benigno Blanco és ara el president del Foro de la Família i està molt bé que, des d’aquest estament pugui expressar les seves idees i defensar la “unitat indivisible de la parella” i d’altres coses semblants. Però en el moment que “troba” ben be igual l’avortament als maltractaments que pateixen determinades dones que, en molts casos, acaben sent víctimes de la violència masclista (també anomenada de gènere”, és una aberració i rossa la il•legalitat. Ja que hi ha una llei que empara l’interrupció de l’embaràs en determinats casos. Per cert, per a mi una llei totalment passada de moda i des d’aquí insto al partit del govern d’Espanya que abans que finalitzi la legislatura faci una reforma que ampliï els terminis i les condicions per avortar i que no quedi al calaix de ses senyories com va passar a finals de la passada legislatura.
També vull recordar que a la dona no se l’obliga a avortar. L’avortament és un acte voluntari i en molts de cops amb un profund dolor per a la dona que va a perdre el fill que espera, per raons de salut d’ella o per malformació del fetus, per exemple. Però també estaria bé que ho fes per raons socioeconòmiques, familiars, etc.
En canvi en el cas de la violència masclista, la dona rep, sense el seu consentiment, tot tipus d’amenaces, vexacions, insults, etc. per part de la seva parella, mostrant-se impotent i poruga davant d’aquesta situació. Molts cops, la valentia d’un moment, denunciant el seu company, ha fet que aquest reaccioni encara amb més violència, amb el resultat que, tristament, sentim la majoria de dies.
Si voleu llegir més sobre les declaracions de Benigno Blanco, ho podeu fer a la revista digital “El Plural”: http://www.elplural.com/politica/detail.php?id=27066
Però normalment, quan un personatge es fa “tristament famós”, no cau en l’oblit de ningú i si a sobre, de tant en tant surt a “donar la nota” o “amb sortides de to2, com més us agradi, encara més per recordar-te’n d’ell encara que no de forma massa agradable.
Aquest matí he escoltat a la SER les declaracions que va fer ahir on comparava l’avortament amb el maltractament a les dones. Sóc dels qui penso que tot és comparable. Però aquestes comparacions poden ser per similitud i per diferència. Benigno Blanco és mol similar a d’altres personatges de l’òrbita del PP, de profundes creences religioses, ultraconservador, etc. En canvi és molt diferent a qualsevol persona de les que ens anomenem d’esquerres, molt més tolerant i més disposades a qualsevol canvi que faci la humanitat si és per a bé. Us he dit això com a dos exemples de comparació ben diferents.
Benigno Blanco és ara el president del Foro de la Família i està molt bé que, des d’aquest estament pugui expressar les seves idees i defensar la “unitat indivisible de la parella” i d’altres coses semblants. Però en el moment que “troba” ben be igual l’avortament als maltractaments que pateixen determinades dones que, en molts casos, acaben sent víctimes de la violència masclista (també anomenada de gènere”, és una aberració i rossa la il•legalitat. Ja que hi ha una llei que empara l’interrupció de l’embaràs en determinats casos. Per cert, per a mi una llei totalment passada de moda i des d’aquí insto al partit del govern d’Espanya que abans que finalitzi la legislatura faci una reforma que ampliï els terminis i les condicions per avortar i que no quedi al calaix de ses senyories com va passar a finals de la passada legislatura.
També vull recordar que a la dona no se l’obliga a avortar. L’avortament és un acte voluntari i en molts de cops amb un profund dolor per a la dona que va a perdre el fill que espera, per raons de salut d’ella o per malformació del fetus, per exemple. Però també estaria bé que ho fes per raons socioeconòmiques, familiars, etc.
En canvi en el cas de la violència masclista, la dona rep, sense el seu consentiment, tot tipus d’amenaces, vexacions, insults, etc. per part de la seva parella, mostrant-se impotent i poruga davant d’aquesta situació. Molts cops, la valentia d’un moment, denunciant el seu company, ha fet que aquest reaccioni encara amb més violència, amb el resultat que, tristament, sentim la majoria de dies.
Si voleu llegir més sobre les declaracions de Benigno Blanco, ho podeu fer a la revista digital “El Plural”: http://www.elplural.com/politica/detail.php?id=27066
dilluns, 10 de novembre del 2008
L’AUDIÈNCIA NACIONAL I LES FOSSES DE LA GUERRA
Renoi quin enrenou? I tot per culpa de Baltasar Garzón.
La darrera notícia que he escoltat venint a Catalunya Ràdio ha estat la demanda que ha presentat la neta de Juan Negrin, qui va ser president de la II República Espanyola en contra de l’Audiència Nacional perquè aquesta havia ordenat de “forma cautelar” la paralització de l’obertura de les fosses comunes dels represaliats pel franquisme duran la guerra i en els primers anys de la dictadura.
Tot arranca, suposo que ja ho sabeu, de quan el jutge de l’Audiència va declarar-se competent per a jutjar els crims comesos pel bàndol franquista i també permetia poder obrir les fosses comunes. Per cert, molt abundoses a Catalunya i, sinó recordo malament, dos d’elles dintre dels cementiris de Santa Bàrbara i Masdenverge.
Llavors, els fiscals de l’Audiència Nacional van decidir presentar un recurs en contra de la decisió del jutge i van demanar no obrir les fosses fins que hi hagués una sentència en ferm.
També, les associacions de la Memòria Històrica han presentat un recurs en contra els que van presentar els fiscals. És o no és un enrenou tot plegat?
Però no he sentit dir res als governs. Ni al de Catalunya, ni al d’Espanya. Penso que aquest, o els partits que li donen suport, es a dir, sobre tot el PSC i el PSOE, haurien de pronunciar-se de forma ferma a favor de la decisió de Garzón i en contra dels recurs dels fiscals de l’Audiència nacional.
Hi ha que pensa que els mort, si han estat allí un grapat d’any, per a què tocar-los! Però per a mi hi ha una altra raó molt més poderosa: Hi ha familiars d’aquests morts que no han pogut enterrar-los mai; què sospiten on es troben, però no n’estan segurs. Hi havia vídues que van perdre els seus marits estan embarassades i el orfes ho van ser abans de poder conèixer els seus pares, a qui no van veure mai!
Només els favorables de l’antic regim dictatorial poden voler que les fosses no s’obrin mai. En canvi, els qui som hereus dels represaliats, dels exiliats, dels tancats als camps de concentració o a les presons, en definitiva, de tots aquells que van patir l’opressió del règim de Franco, hem de demanar públicament la revisió de la història, dels judicis sumaríssims i de tot el que encara avui es pugui dur a terme, inclosa l’obertura de les fosses comunes.
El diari el Punt d’avui porta un acudit del tot il•lustratiu, signat per Josep Antoni Poch. Es veu una fossa comuna on els esquelets s’amunteguen i a sobre dues persones. I una li diu a l’altra: Són massa vius per desenterrar-los!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)