LA TECNOLOGIA “PUNTA” DELS JUTJATS

Ja fa molts d’anys, un dia em van dir que als jutjats usaven tecnologia “punta”. De punta de bolígraf, volia dir...
Realment penso que no és un tòpic. La informàtica va arribar a les administracions públiques ja fa unes dècades. Potser a les autonòmiques, fins i tot, abans que a la central, ja que com s’obrien de noves, calia dotar-les amb les noves tecnologies des del primer moment. No obstant, i de forma progressiva, es va anar dotant a les oficines del recursos necessaris per a augmentar l’eficàcia.
Però Justícia sempre ha anat per lliure. Si us faig un exercici d’imaginació i us demano això, que us imaginéssiu les dependències d’un jutjat, segurament us vindrà al cap taules plenes de papers i armaris plens de carpetes, lligalls, etc.
I penseu que hi ha casos que necessiten diversos toms. Recordo un el cas d’una empresa oleícola que, en un moment donat es va declarar secret de sumari. A partir de llavors van tenir que anar fent annexes (al tomo I, al II, etc.) Així fins 2 armaris plens de paperassa. Evidentment no és operatiu. Si s’ha d’anar a buscar la informació quan la necessites d’aquesta manera, es un començar i no acabar. I ja no diguem si es té que subministrar a un altre jutjat o administració. En aquest cas, on també intervenia l’Administració Tributària, es van tenir que anar fotocopiant document per document. I no es podia exterioritzar el servei per allò de la “privacitat de les dades”.
És un mal endèmic que es ve arrossegant des de sempre i caldria veure si els responsables han fet tot el possible per millorar aquestes condicions. I quan parlo de responsables no ho faig precisament dels administratius que hi treballen i que s’han tingut que adaptar a un sistema sovint caducat.
Els responsables caldria anar-los a buscar des de els titulars i responsables dels propis jutjats fins al Consell General del Poder Judicial i fins al alts càrrecs del Ministeri de Justícia començant pels propis ministres de la democràcia.
L’Agència Tributaria, administració que conec prou bé, va començar a incorporar les noves tecnologies així que van sortir les màquines necessàries. Recordo una de les primeres màquines per a gravar dades on anava integrat tot l’equip: pantalla, teclat, etc. Res a veure amb els PC’s actuals. Les gravacions es feien en uns disquets de la mida d’un “single” de música, per aquells que se’n recordin com eren aquests discs. I per als qui no, els diré que tenien unes mides aproximades d’uns 20 centímetres de costat (unes 8 polsades) Molt abans de sortir el discs informàtics de 5 i ¼ i 3 i ½, segurament més a la memòria del lector. Va ser quan estava Josep Borrell de director general (a finals de la dècada dels ’80) quan es va donar l’impuls definitiu a la informatització del Ministeri de Economia i Hisenda. Al cap de poc temps ja es podia recercar informació procedent de més de 30 orígens diferents!
L’exemple clar d’aquesta modernització està a l’abast de tots els ciutadans: la pàgina Internet o hi pots torbar qualsevol tipus d’informació referent a qualsevol tipus d’impost estatal, així com baixar-te programes, impresos i fins i tot trametre tot tipus de declaracions, pagaments, etc., sempre i quan es disposi del corresponent “certificat digital o firma electrònica”.
I un altre exemple d’ineficàcia per part de Justícia. L’AEAT té convenis signats amb la majoria d’administracions, organismes, etc., la qual cosa permet que, prèvia autorització de l’usuari (tornem a la protecció de dades) es puguin consultar per part d’aquest en l’àmbit de l’abast del conveni. Així s’eviten desplaçaments per part dels usuaris i perdre el temps entre unes i altres administracions. Justícia no disposa de conveni. Motiu? Ells ho sabran, però jo pregunto: Realment volen ser més eficients?

QÜESTIÓ D’ACCENTS

Renoi quin enrenou s’ha muntat o dit en castellà: “Qué pollo que se ha montado”. I tot per unes declaracions de Montserrat Nebreda, ex fitxatge estrella de Josep Piqué, quan aquest comandava el PP català, ex candidata a presidir a Catalunya, etc.
I tot per considerar d’acudit l’accent de la Ministra de Foment Magdalena Álvarez. Evidentment hi ha coses implícites al naixement. Segons on neixes i segons el pares que tens, tindràs unes característiques o unes altres. La senyora Álvarez va néixer a Andalucia i per això té accent andalús. Com molts dels nascuts a Barcelona que parlen el català amb accent “pijo”. I això ho sabem molt bé els qui som de zones on la parla és de transició. A les Terres de l’Ebre parlem el que es diu català occidental, en contraposició al català oriental que es parla (qui el parli) a Tarragona, Barcelona o Girona. Aquí parlem d’una manera molt similar als de Lleida, però també amb els del nord de Castelló. Això sí, cada poble té les seves peculiaritats.
És veritat que molts d’humoristes fan servir l’andalús, perquè resulta, si més no, un idioma graciós. Pareix que un acudit contat amb accent sevillà tingui més gràcia... Però d’això a fer-ne burleta hi, té que haver-hi molt de camí...
Avui el Periódico de Catalunya, li posa una fletxa verda cap amunt a l’Alícia Sánchez-Camacho per expedientar la Nebreda. Discrepo. Jo hagués volgut veure si, la Nebreda, no hagués segut candidata a la presidència del PP i discrepar moltes vegades de la línia política d’aquest partit, l’actual presidenta, també l’hagués obert un expedient. La veritat és que tinc els meus dubtes...
La queixa de Javier Arenas, el líder del PP a Andalusia, s’entén més.
Recordo quan la gent de Lleida es queixaven de l’humor de Vicenç Cartanyà, personatge de l’actor i humorista Xavier Bertran. Hi ho feien perquè pensaven que hi feia burla.
El que queda clar és que amb la llengua no s’hi juga. Que cadascú de nosaltres emprem la nostra llengua de naixement i en això està una de les principals fonts de riquesa de la humanitat.
En quan a la Nebreda, volia afegir-hi un comentari propi meu, però pensava que, pot ser, no era adequat i fins i tot podia ser criticable. Així que posaré una cosa semblant a allò que penso d’ella, però de boca de Joan Ferran, portaveu adjunt del grup socialista al Parlament. Es pot llegir a l’entrevista que li fan, també avui, al Periódico: “És molt probable que Nebreda sigui protagonista de les fantasies sexuals de diputats socialistes”... I no cal que siguin ni diputats ni socialistes.

CIU GIRA CAP A ESQUERRA

Que ningú ho malinterpreti. La coalició nacionalista està molt lluny de voler ocupar l’espai polític que ara venent ocupant els partits que, tradicionalment, han vingut ocupant aquest espai.
El que ha fet la coalició que lideren Mas i Duran, ha segut fer un gest cap a Esquerra Republicana de Catalunya, fins l’extrem que, algun dirigent de la formació republicana no ha descartat poder arribar a un acord amb els nacionalistes per a presentar-se junts a les eleccions per al Parlament Europeu. Així, ERC seguiria obtant per la "equidistància política" i casant-se amb la que més li convingui en cada cas... I aquest gest ha estat escollir per a encapçalar la llista de les properes europees a un candidat que no milita ni a CDC ni a UDC i que fins ara es considerava proper a ERC (on tampoc milita) El seu nom Ramon Tremosa, de professió (fina ara) economista. Com anècdota, Tremosa es va mostrar en contra de l’Estatut tal i com es va portar a ratificar pels catalans. Ara diu que l’Estatut, tal com està, podria ser millorat. I qui no ho pensa! Però de no aprovar-se tindríem l’Estatut de 1982! Mas “ho ha venut” dintre del seu projecte de la “casa gran del catalanisme polític”. Deu de ser la primera rajola...
En canvi, Ignasi Guardans, eurodiputat i cap de files de CiU ara fa quatre anys, està visiblement molest. Fins al punt que ha anunciat que pot deixar la política activa. Com a prova del seu disgust, Guardans ha revelat una conversa entre Artur Mas i ell mateix. Segons ha explicat, Mas li va preguntar si, en un hipotètic referèndum que plantegés la independència de Catalunya, votaria a favor o en contra. Guardans li va contestar que “en contra”; a la qual cosa, Mas, li va respondre que “potser s’havia equivocat de partit”. Potser Mas li tenia “guardada” a Guardans?
Com Guardans, dintre de CDC hi deuen d’haver molts que també s’han de sentir molestos de que, un nouvingut, “prengui” la plaça a un militant d’anys. Devoció i veneració al líder... però de vegades, tot té un límit!

FER-SE EL LONGUIS DAVANT LA GUERRA DE GAZA

Ahir ho va denunciar el President del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero: “Encara no he sentit dir-li al PP res sobre la guerra de Gaza”. No calia que ho digués. Els que em assistit a les manifestacions que s’han organitzat per denunciar els crims d’Israel al poble Palestí, encara que fos a nivell local, ja ho em pogut comprovar!
Però no només el PP, també CiU, fins ara, no ha fet acte de presència. En canvi si que s’han vist representants de les altres formacions polítiques, membres d’associacions en defensa dels drets civils i ciutadans anònims.
Què passa amb el PP i CiU?
No deixa de ser curiosa l’actitud d’aquestes dues formacions. Mentre que CiU s’hi que hi era present a les manifestacions en contra de la guerra de l’Iraq, el PP, en aquella època, tampoc hi podia estar, ja que va ser el govern presidit per José Maria Aznar qui donava suport als Estats Units presidits per Bush i, fins i tot, va involucrar Espanya a la Guerra a l’enviar-hi tropes. Una guerra, com aquesta, il•legal, ja que no compta al el suport de Nacions Unides.
Però en aquest cas, quan el PP ja no governa Espanya, caldria veure amb la seva posició altres motius més enllà de la política.
Divendres pasta, el diari Público, publicava un reportatge sobre la guerra i diverses persones del món de la política, cultura, empresa, etc. donaven la seva opinió. Entre ells el conegut publicista Lluís Bassat, candidat dues vegades a la presidència del FC Barcelona. Bassat justificava l’agressió d’Israel com un acte de “defensa pròpia”.
A mi em sonava que Lluís Bassat tenia estretes relacions amb l’Israel. Avui en dia, Internet, és un mecanisme molt útil a l’hora de buscar qualsevol tipus d’informació. I, efectivament, l’empresari publicista és el president del Centre Simón Peres (actual president de l’estat d’Israel) a Barcelona.
També he escoltat moltes vegades que a Barcelona (el gran centre de negocis de Catalunya), operen una sèrie de ”lobbies” empresarials vinculats al món jueu. Evidentment aquestes empreses han de tenir els seus representants a Catalunya per actuar en nom dels inversors israelians.
Tenen PP i CiU interessos econòmics amb empreses d’Israel? Sí la resposta és afirmativa ja hauríem trobat el motiu de la seva actitud silenciosa davant la guerra de Gaza.