IDEES IMAGINATIVES PER A SUPERAR LA CRISI (IV)

Em aquest apartat vinc donant idees que trobo en els mitjans de comunicació (fins ara tots al Periódico de Catalunya) i que són, al meu pare, originals per a superar el període de crisi que estem patint.
La darrera que he trobat ens ve de ben a prop. Concretament de Tarragona. El títol de la notícia és “Tarragona recupera el pa d’abans amb forn ecològic”. I continua: “El cereal es mol amb pedra i el producte es conserva en perfecte estat una setmana”.
Recordo que l’empresa tortosina Ous Roig, ja fa uns 20 anys o més, va registrar la marca “Sabor d’abans”. Crec recordar que entre les seves varietats d’ous també n’oferien d’ecològics.
El que queda clar és que el “sabor d’abans” s’ha anat perdent amb el temps. Els tomàquets no tenen el gust dels tomàquets d’abans i així els préssecs, el albercocs, les cireres, etc. Al menys les que es poden comprar a les fruiteries. I quan en trobes algun que s’hi assembla, penses: Serà trangènic?
Les gallines d’abans estaven alimentades amb gra, sobre tot panís (o blat de moro, com preferiu) Les que estaven soltes pel pati també menjaven les herbes que hi sortien, cargolets, etc.
Amb el pa passava quasi que el mateix. Els forns dels pobles eren de llenya i s’amassava a ma. El procés de l’elaboració de la farina el desconec, però el resultat era excel•lent!
Duran la guerra el meu pare (al començar-se tenia 8 anys) amb els meus avis (el seu germà estava al front) vivien a una finqueta d’oliveres que avui es meva a la partida de les Senioles, terme d’Ulldecona. Mon iaio feia blat i l’anaven a moldre per a després elaborar pa al Mas de la Rata, prop de les Ventalles (o els Masets) Els propietaris del mas també tenien el seu fill al front, juntament amb el germà del meu pare. Així, mentre les iaies ploraven per la sort dels seus fills, els homes feien el treball de fer pa. Pastaven un cop cada setmana o més. El pa, llavors durava tot aquest temps sense perdre les qualitats. Igual com el que s’està elaborant a Tarragona Bio-aromes d’Abans (que així es diu l’empresa)
Al final de la dècada dels 70 i principis dels 80 treballava a Vinaròs i un companys de Treball, Antoni Fabregat, de vegades me’n feia baixar de la Galera i també em deia que li durava una setmana (conservat amb les degudes condicions)
Per aquell temps, un dia, recordo que estava escoltant la ràdio. Devia de ser, imagino, RNE en un moment de desconnexió per a Catalunya. A Barcelona feien la fira Alimentaria i estaven entrevistant a un forner. Al preguntar-li per la farina espanyola, el forner va respondre: “A Europa, la farina que mengen aquí, es “forratge” per als animals. Només cal sortir a l’estranger (jo ho faig sovint a França) i entrar a una fleca. L’aroma que s’hi sent no té res a veure amb la d’aquí.
Així que si tenim mala farina i el procés tampoc és l’ideal, el resultat no pot ser òptim.
I a sobre, en molts de llocs, trobes un pa millor (al menys en sabor) als súpers que a la fleca del barri de tota la vida… I més barat!
(A la foto una fleca de Mirepoix al departament de l'Ariège -França-, pocs dies abans de Nadal de l'any passat)

EL NOSTRE PARE MAS

Estem al temps en que els cristians celebren la passió i la mort de Crist. Temps de Setmana Sant i Pasqua. Època de processons i penitència.
Potser per això, CiU va anunciar una cosa que tots sospitàvem però que en certesa només ho sabien ells: “Mas i Zapatero quan van pactar l’Estatut, també van pactar que Mas fossa el president de la Generalitat de Catalunya si era la llista més votada", sogons informa avui el diari Público.
Es diu que Crist va ressuscitar el tercer dia. Franco no ho va fer ni al tercer any (malgrat Vizcaino Casas) Mas si que ho ha fet. Al menys ha confessat la veritat.
I es que estic convençut que no apreciem l’actitud de CiU com es mereix. No estimem al pare Arturo com ell ens estima a nosaltres. Ell que és capaç de “malvendre” l’Estatut a canvi de la presidència de la Generalitat només per “guiar-nos espiritualment” pel bon camí de la “casa gran del catalanisme” i resulta que Montilla, Carod i Saura van i esmicolen les seves il•lusions. Potser perquè no sabien res. Potser perquè ho van portar tant d’amagat Zapatero i Mas, que només els més propers es van assabentar del que passava. Sabia Montilla el secret del pacte de l’Estatut? Li va dir Zapatero o no li va dir? Potser aquest serà el segon lliurament de les negociacions secretes.
CiU ho fa tot bé. Fins i tot pactar a Madrid u estatut a la baixa a esquenes dels altres grups que l’havien votat al Parlament de Catalunya. També quan s’autofinançava a través de les obres públiques atorgades per Adigsa (tal i com ho va denunciar Maragall en el seu dia), també ho feien pensant més en Catalunya que en les seves pròpies butxaques. Encara que Maragall (que segurament que faria el paper de dimoni dintre de tot aquest entramat) es va quedar curt quan va parlar del 3 %. Més tard, el PSC, va denunciar desviacions de fins el 174 %. Segur que era una previsió per si de cas s’aconseguia un mal finançament per a Catalunya.
A Zapatero la jugada la va sortir bé. A Arturo, no. La compravenda de Catalunya per part de tots dos hauria de suposar el seu martiri particular. Segur que no ho serà ni per un ni per l’altre. Al menys a curt termini... (al menys en els propers tres dies...)

AMB LES PILES RECARREGADES

Davant de la remodelació ministerial duta a terme per Rodríguez Zapatero, el govern d’Entesa ha volgut donar un cop d’efecte i ha renovat el pacte subscrit després de les darreres eleccions autonòmiques i que va donar la presidència de la Generalitat a José Montilla.
Personalment no crec que a manca d’un any i mig de les properes eleccions catalanes (sempre que no s’avancin per algun motiu) fes falta “refermar” el pacte. En canvi, potser si que cali deixar les coses clares ara que s’obre una nova etapa negociadora. Cal esperar que la Vice-presidenta Elena Salgado desencalli d’una vegada per totes una negociació feixuga que, igual com va passar amb l’Estatut, produeix més desgast al govern que una altra cosa. Tal com ja s’ha dit des d’aquí, ara serà Rodríguez Zapatero el que ha de moure fitxa i avaluar que és el que necessita a curt termini: estabilitat parlamentaria que li permeti treure les lleis –s’inclou la de pressupostos generals per al 2010-) o arribar a pactes puntuals amb els altres grups (com s’ha vist, també amb el PP)
El gest d’ahir dels representants dels tres partits que conformen el govern d’Entesa (Iceta, Ridao i Herrera), és significatiu per si sol i important. Sempre recordo amb "carinyo" el gest del primer ministre d’Exteriors socialista. Parlo de Fernando Morán, en temps de Felipe González. Es diu que es van esgotar els terminis per a negociar les condicions en que devia entrar Espanya al Mercat Comú europeu (ara Unió Europea) Era la darrera nit i tot feia preveure que seria llarga i molt complicada. Morán era un fumador compulsiu i a l’entrar a la sala, va voler donar un cop d’efecte: va deixar diversos paquets de tabac sobre la taula (llavors encara es permetia fumar a llocs tancats) i es va treure l’americana. Amb això volia deixar clar que anava preparat per aguantar les hores de negociació que calguessin. Es diu que llavors es van començar a desencallar molts de temes que, fins llavors, estaven bloquejats.
Per cert, i pràcticament tornant al començament... Aquest matí he llegit al Periódico que el govern central “dóna per tancada la fase reivindicativa de les autonomies". Aquestes coses mai són “unilaterals”. Penso que les comunitats autònomes (unes més que els altres) tenen molt que dir sobre el tema. Per a Catalunya per exemple, una reivindicació de màxims seria la independència. I sense aspirat a tant, el complet desenvolupament de l’Estatut (encara està ‘dormint’ pel Tribunal Constitucional) i un finançament idoni (sobre aquest tema, avui, ja no en cal parlar més)
Així que qui hagi “signat” aquesta idea tant brillant (l'encarregada de dir-ho va ser de la Vega), s’ha cobert de glòria. Estaria bé que Zapatero fes un gest de cara Catalunya i cessés de forma fulminant el seu autor, encara que fos la pròpia de la Vega.

Beatles - un film inédito - GET BACK

No sé si saben la historia. Dicen que la letra de esa canción, que manda a alguien volver al lugar de donde vino, fué escrita por Paul Mc Cartney en "homenaje" a Yoko Ono.
El video muestra la grabación en el estudio y se aprecian cambios de miradas entre los personajes, que son muy interesantes.
Para el que quiera un poco de historia (por qué no?): Ese video fué encontrado entre los escombros de la antigua compańía de grabación de los Beatles (Abbey Road Studios) y muestra una sesión de grabación de una famosa canción de los Beatles (Get Back), ya en el crepúsculo del grupo.
Más historia todavía. Se ven dos artistas, hoy consagrados, en la grabación: Participando al teclado el gran pianista negro americano Billy Preston (que posteriormente haría una carrera muy brillante en solitario); asistiendo a la grabación - pásmense, a la altura del minuto 02:11 - el líder de un grupo que comenzaba a tener éxito como sustituto natural de los Beatles, un tal Mick Jagger.