BARÇA, BARÇA, BARÇA! I BARÇA, BARÇA, BARÇA!!!

Els que ahir vàrem tenir el plaer de poder veure en directe el partit de futbol entre el Real Madrid i el Barça, podem afirmar sense cap mena de dubte que venguérem un partit històric. No només perquè el Barcelona mai havia fet 6 gols al camp del Madrid, sinó perquè el joc que va desplegar el Barça, sobre tot a la segona part, quan el Madrid ja estava “rendit a l’evidència”, és d’aquells que marquen una època. Tot un estil de joc dels homes de Guardiola, el gran artífex de l’estil de joc que mostren els quasi mateixos jugadors que hi havia a l’equip l’any passat. De les incorporacions del tècnic, només poden considerar-se titulars Piqué i Alves.
L’altre qualificatiu (a part d’històric) en que coincideixen tan la premsa d’aquí com la de la capital és “humiliació”. I és que el joc del Barça va acabar humiliant no només als jugadors de l’equip rival que es veient impotents per frenar-los, sinó als milers d’espectadors que, ja al camp, ja a casa, van poder veure en directe el partit. Jo al menys, si ho hagués estat al revés, la meva sensació hauria estat precisament aquesta.
Crec que les claus del partit van ser dues. La primera i que va diferenciar el joc d’ahir del que va fer el Madrid a la primera volta al Camp Nou, va ser que no hi van haver tantes “patades”. És veritat que el Madrid va acabar amb 21 falta (per 9 el Barça) i amb 4 targetes grogues (per 2 el Barça), però el joc no va ser tan violent. La segona clau és que el Barça jugava amb el seu equip de gal•la: Valdés; Alves, Puyol, Piqué, Avidal; Xavai, Turé Yaya, Iniesta; Messi, Eto’o i Henry. Mentre que al Madrid li mancava un sancionat Pepe i al mig del camp algú que servís pilotes als davanters com per exemple Guti (que tot aprofitant el joc de paraules, és un exemple de mala conducta)
El partit el vaig veure i gaudir al costat del meu pare que ja té 80 anys. Crec que l’home mai havia vist res semblant. Evidentment, jo tampoc, però en tinc “uns quants menys”. I igual ja no ho veure... Recordo el 0-5 del 17 de febrer de l’any 74 amb Mora; Rifé, Torres, Costas, de la Cruz; Juan Carlos, Asensi, Sotil; Reixach, Cruyff i Marcial. Tot i ser un gran partit, el domini en el joc i la sensació d’haver-ne pogut marcar uns quants més, no hi va ser. I és que el partit d’ahir va acabar amb la sensació de que el resultat hagués pogut ser, tranquil•lament de 2-10! Però tant de “xogo bonito”, al final es perden un grapat d’ocasions.
A requeriment del meu fill petit, a part de l’Sport, el Periódico i el Punt, també he comprat el Marca. Reconeixent sense excuses el gran joc del Barça i carreguen durament contra la gestió del Madrid en aquesta darrera etapa. Només un “però”. Consideren que la falta d’Abidal a Roben sobre el minut 22, hauria d’haver segut targeta vermella per al jugador del Barça. No obstant ho porten fins la pàgina 20...
Evidentment la falta és discutible si hauria d’haver segut roja o groga, com va ensenyar l’àrbitre. Però superat aquest “entrebanc”, és cert que la falta del segon gol del Madrid no va existir i a Iniesta li van fer un penal reconegut per tots el mitjans de comunicació.
I ara queda el millor, que no és guanyar al Chelsea dimecres (que cal esperar que guanyi el Barça i que passi a la final de la Chanpions League), sinó veure la cara que faran demà els companys de treball que tenen el blanc com el seu color favorit! Us imagineu per un instant que el resultat hagués segut com el del any passat? Millor així, no?
S'ha acabat allò de "hay liga"... O com ahir al 2-3: "hay partido". A hores d'ara no crec que cap "blanc" pensi encara que la remuntada sigui posible!

VIDAL-QUADRAS VISITA LA FIRA DE LA GALERA

La “sorpresa” de la visita a la XVI Fira de la Terrissa de la Galera ha estat trobar-me amb l’Alejo Vidal-Quadras i tot un seguici de càrrecs i militants del PP de les Terres de l’Ebre. Unes passes més enrera anava un regidor d’ERC que per espantar els mals esperits portava un clauer amb una “estelada” i, de tant en tant, la tocava. Jo li he dit que “no s’apropés molt, ja que el virus que portaven podia ser més contagiós i maligne que el de la grip “A” o del porc mexicà”.
Però el que és més greu, és que, segons els regidors d’ERC, no se’ls havia informat de la visita. Cal recordar que a la Galera hi ha un pacte de govern entre el PP (que té l’alcaldia en la actualitat en la persona de Blanca Duré) i ERC (que obtindrà l’alcaldia quan s’arribi als 2 anys de legislatura)
Vidal-Quadras és vice-president del Parlament europeu i membre del Grup Popular Europeu. Encara que català d’origen, milita a Madrid i ha demostrat al llarg de la seva trajectòria política un anti-catalanisme prou accentuat. En les properes eleccions al Parlament Europeu que tindran lloc el 7 de juny, formarà part de la candidatura del PP. Així que podem afirmar que, avui, per la Galera, estava fent precampanya política.

Entre els acompanyants, a més a més dels regidors de la Galera, he pogut veure a Juanito Bertomeu, diputat al Parlament de Catalunya, la Isabel Salas, regidora de l’ajuntament d’Ulldecona i altres càrrecs del territori.
Evidentment, he tingut cura de que a les fotos no sortís cap d’ells. Així, hi ha una foto que s’intueix que algú s’està dirigint als assistents, però no és veu qui...

CDC I LA LLUITA PEL PODER

Quasi mai es deslliguen les sigles que formen CiU i surten notícies de forma separada. Però és evident que a la coalició hi ha un partit que predomina i l’altre que porta un llast considerable i que, la majoria de vegades, té serioses dificultats per a poder actuar de forma autònoma. Caldria llavors preguntar-se qui necessita més a qui. En definitiva és una unió d’interessos només a la recerca de poder econòmic i social.
Més enllà de les caricatures que solen sortir a determinats mitjans de la premsa escrita, com per exemple el cas de Ferreres al Periódico de Catalunya, on sol representar-los fent la travessia pel desert, la veritat és que CiU, sobre tot CDC, no han deixat mai de tenir poder i control sobre una grapat d’administracions (diputacions, consells comarcals, municipis, etc.), associacions empresarials, cíviques, esportives, etc.
Aquesta inclusió en determinats estaments els hi dona el control necessari per seguir mantenint quasi que intacta l’estructura de partit i les possibilitats d’accedir en un termini més o menys curt a la més alta representació de Catalunya, o sigui la presidència de la Generalitat.
En contra del que solen fer la resta de partits, l’activitat al si de CDC és frenètica i sempre buscant un únic objectiu: poder. Encara que de vegades sigui a costa de trencar pactes, furgar velles ferides, trobar desacords amb UDC, etc. Potser en unes poques paraules definiríem de forma precisa la seva forma de ser i fer: “Actuen més com una secta que com un partit polític”.
Avui he trobat al diari el Punt una noticia i un article d’opinió que m’han cridat molt l’atenció. Una d’elles és el principal titular de portada: “La cúpula d’Unió sospita que ‘han comprat’ els seus militants de Salou”. Per aquell que no segueixi tant de prop la política municipal de més enllà del coll de Balaguer, li ho explicaré en poques paraules. A Salou hi havia un pacte de govern entre el PSC i CiU. Això donava l’alcaldia als socialistes els dos primers anys i els dos següents a la coalició nacionalista. Però des de la direcció nacional (Felip Puig, el seu secretari general hi va tenir molt que veure), es promou una moció de censura a pocs mesos de que canvies l’alcaldia de mans. Per a fer dita operació s’involucren a d’altres partits llavors a l’oposició, com el partit de l’anterior alcalde Ferran Units per Salou o el PP. Alguns regidors i militants de CDC s’hi mostren en desacord, però ja s’han aconseguit els suports necessaris per a que la moció tiri endavant. Objectiu: treure al PSC del govern municipal.
L’article d’opinió, una columna amb el títol de ‘Plaça Major’ i signada per Sergi Sol i Bros, es titula: “CiU o Gollum i l’anell". Fa referència a la sortida de Joan Carretero d’ERC i entre altres coses s’hi pot llegir: “Molts que esperonen Carretero no dubtaran a menystenir-lo si l’intueixen com adversari de CiU”.
I és que determinats sectors d’ERC i DCD ocupen el mateix espai polític, sobre tot les branques més sobiranistes de tots dos partits. Si Carretero no troba un espai polític propi on seguir desenvolupant la seva carrera política, segurament acabarà ‘traspassant’ la línia divisòria que hi ha entre tots dos partits, com ho va fer el seu dia l’Àngel Colom.
No fa gaires dies llegia que Carretero va dir que ‘tant greu seria que el govern d’Entesa repetís al front de la Generalitat, com que hi tornés CiU’. Jo li diria a Carretero que més, després d’aquestes, d’opcions en queden poques. Encara que segurament, ell veuria amb bons ulls un acord de govern entre CiU i ERC. Com d’altres molts republicans i com a mal menor dintre de les files de la coalició...

TOTHOM PARLA D’INFRASTRUCTURES

El mediàtic Sarkozy, president de França va estar de visita a Espanya a principis de setmana i es va reunir amb el president espanyol, el no tan mediàtic Zapatero.
Una de les coses que va dir en aquesta visita va ser “que no podia ser que no hi hagués un tren AVE que unís Barcelona i Lyon en 4 hores”.
També, l’actual ministre de Foment, José Blanco (pareix que ja se li ha deixat de dir Pepiño), es vol reunir amb responsables de la Generalitat per mirar de tancar el tema del traspàs de rodalies de la RENFE i que Catalunya pogués assumir la gestió a partir de l’1 de juliol proper.
També dilluns, a Gandesa, capital de la Terra Alta, es reunien les tres cambres de comerç de Tarragona (Tarragona, Reus i Tortosa) amb representants territorials dels partits polítics més importants per poder arribar a un consens en el tema de l’autovia de l’Aragó.
Encara que totes tres propostes siguin interessants, aquí s’ha de mirar en clau de les Terres de l’Ebre i el que cal es treballar per a la millora de les nostres infrastructures. I quan parlo d’infrastructures, ho faig de forma general i global, es a dir, amb referència a les carreteres, ferrocarril i, fins i tot, aèries.
Unes comunicacions òptimes són imprescindibles per al desenvolupament d’un territori. Tant en matèria comercial, com industrial i turística.
És evident que les nostres comarques estan a la cua d’un desenvolupament d’infrastructures bàsiques només que ho comparem amb el Camp de Tarragona.
Només el Baix Ebre té sortides de l’autopista AP-7 i, tret Ulldecona on la freqüència de parada de trens és minsa, també és la comarca del Baix Ebre la que té més parades de tren de la línia Barcelona València. La Ribera d’Ebre té comunicacions ferroviàries de la línia Saragossa-Tarragona.
Però el que es del tot reprovable a les administracions és com infrastructures relativament recents com són l’estació de trens de l’Aldea o l’eix de l’Ebre o C-12, als pocs anys ja han quedat desfasades.
La A-7 (o autovia del Mediterrani) ens agafa al mig. Des de Mont-roig del Camp cap a Tarragona disposa d’una autovia complementària a l’autopista i a la N-340. També al S (comença més o menys a Cabanes –Castelló-) ens la tornem a trobar. Quan s’uniran donant servei a les TT.E? Un és pessimista en aquest sentit.
L’autovia de l’Aragó serà una via ràpida que unirà a la gent d’aquella comunitat amb la costa mediterrània. Però d’Alcanyís cap avant, hi poden haver dos possibles variants: la que vagi per Morella fins a Vinaròs o l’alternativa de Gandesa i Sant Carles de la Ràpita.
No cal dir que per al desenvolupament de les comarques del S de Catalunya, la segona opció és fonamental. Encara que la decisió serà més política que tècnica. Hi ha que jugar fort!