Si calgués entrar en una discussió sobre els resultats de les properes eleccions, avanço que estic obert a escolat qualsevol càbala. D’aquí a les properes eleccions que, si no les hi ha d’anticipades, seran a finals de l’hivern de 2012, pot passar de tot: des de una majoria absoluta del PP a una total davallada que portaria al partit que ara “governa” Mariano Rajoy a renéixer de les seves pròpies cendres com va fer l’au Fènix.
De totes formes, una victòria electoral del PP ja sigui per majoria absoluta o no, per molt democràtica i legal que fos, em portaria a pensar que, en aquest país, la majoria haurien perdut els més elementals valors socials.
No cal fixar-se molt per veure que el cas Gürtel ha estat com un torpede que ha impactat a la mateixa línia de flotació del que és el segon partit d’Espanya amb més de 10 milions de vots a les darreres generals. Però el seu enfonsament (si es que al final es produeix) trigarà una mica més que el Titànic. Això sí, els seus capitans, com passa sempre en els naufragis, seran els darrers d’abandonar el barco.
Dña. Esperanza Aguirre, que a l’hora d’investigar les escoltes il•legals entre membres del seu partit a la Comunitat de Madrid, va tenir pressa en tancar la comissió i va fer com si allí no hagués passat res, ara, ha estat la primera en apartar els diputats imputats de la assemblea autonòmica (per cert, la
Wikipedia ja ha estat actualitzada) Però hi ha una pregunta que em faig: quin serà el sentit del seu vot a partir d’ara? La composició de l’assemblea no fa perillar les votacions, ja que el PP gaudeix d’una majoria absoluta molt sobrada.
Ara, Dña. Esperanza espera que Rajoy també depuri els membres de l’executiva nacional i els aparti del partir, mentre que, aquest, Rajoy, espera que a València, Camps, tingui l’atreviment de fer el propi amb Ricardo Costa i companyia.
La situació és la mateixa ara que fa dos mesos enrera. Què ha canviat? Què ara el sumari del cas Gürtel ja no és secret i tothom que ho vol pot accedir al sumari que consta de milers de folis. Potsr per al públic en general les coses estant ara molt més clares, però no per al PP que sabia fa molts mesos els que estava passant.
Davant de casos així és difícil configurar una estratègia i el PP ha fet el que ha pogut. Tornant al símil nàutic, el que fins ara ha fet el PP ha estat tapant amb draps (bruts) les vies d’aigua que s’havien fet al barco. Però per cada una que tapaven en sortien dues més.
Segons com sigui el drap (brut) pot convertir-se en un simple pedaç. Qualsevol final que no acabi amb les dimissions de Rajoy, Camps, Aguirre, Barberà i companyia, serà tancar tot l’enrenou de finançament il•legal, enriquiments, suborns, ambicions, conspiracions, etc. amb pedaços.
Però els dirigents del PP saben que, amb la seva dimissió, hauria que tornar a refundar el partir com ja va fer Fraga a finals dels anys 80, però més bèstia encara. I tornar a refer un partir amb gent nova i solvent que no s’hagi vist implicada ho veig una mica complicat.
En canvi, si són els “segundons” els que
accepten les culpes i són apartats, presentaran davant de l’opinió pública “les pomes podrides” i intentaran convèncer de que els qui es queden no han estat mínimament implicats encara que, cada dia, hi apareixen noves proves que
Rajoy era conscient de tot el que passava.
El dubte és si l’opinió pública, en forma de ciutadà amb dret a vot, s’ho acabarà creient o no.
(L’acudit és del mestre Ferreres a “Animus Iocandi” del Periódico de Catalunya d’avui)
