València va perdre la votació per 13-1 amb gran desesperació per part de tots els “chufers”. Però què hauria passat si la Reial Federació Espanyola de Tennis hagués designat València?
Imaginem-nos la segona opció i, a sobre que el cas Gürtel que afecta el PP no hagués sortit a la llum. Segurament hauria passat el següent.
Rita Barberà, com alcaldessa de la ciutat i Francisco Camps, com a president de la Cheneralitat s’haurien fos en una abraçada. Les llàgrimes d’alegria (pels diners que anaven a guanyar) els hi haurien rajat per la cara fins fer baixar el Túria pel seu antic traçat. Llavors, Camps trucaria a Ricardo Costa demanant-li que es poses ràpidament en contacte amb Álvaro Pérez, més conegut com “el Bigotes”, representant al Regne de València de Francisco Correa per a que la seva empresa d’espectacles Orange Market li organitzes la final somiada.
El lloc ideal per a fer-ho seria a la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València que, per aquest cas avançaria les falles de Sant Chusep. Abans dels partits, els jugaors, en lloc d’escoltar l’himne d’Espanya i per a que no tornés a passar el que un dia va passar a Austràlia que van posar l’himne de Riego, l’oficial en temps de la República, una banda de música interpretaria l’òpera Roger de Flor del mestre Ruperto Chapí, això sí, amb les modificacions oportunes per a treure qualsevol referència sobre Catalunya i els catalans. Així Roger de Flor es convertiria en Rogelio de Flor del Taronger i l’exercit almogàver català es convertiria en un exercit mixt de moros i cristians d’Almoradí de l’Alqueria del Niño Perdido i de Tavernes Blanques que haurien creuat el riu Sénia primer i més tard l’Ebre per anar conquerint poc a poc Catalunya que passaria a ser la València del Nord i es plantarien davant de Barcelona. Allí, un 9 d’octubre, s’afegirien les tropes de Jaume I el Conqueridor (què hauria nascut a Torrevella) i junts entrarien a una Barcelona deslliurada de catalans. I colorín colorado...
Àlvaro Pérez parlaria amb Alejandro Agag per a que, utilitzant tot els seus encants i influències i també ajudat per seu sobre José Maria Aznar, convidessin a Bernie Ecelestone, George Bush, Barack Obama i el Papa que tornaria a València per a veure com juga els seu equip (els tennistes solent jugar de blanc, que és color més habitual del Sant Pare) I Canal 9 seria la televisió oficial del torneig que vendria les imatges per tot el món i, encara que guanyés l’equip de Txèquia, els locutors insistirien que ha guanyat Espanya i al final s’ho acabarien creient tots.
I amb dels beneficis obtinguts, a Paco Camps li regalarien un vestit a mida i a Ricardo Costa un rellotge d’or i brillants i per a cada valencià un cucuruxo de mantecado.
I tots quedarien molt contens sense importar-los massa si la “safata per l’amanida” la guanyés l’equip espanyol o el xec. I tots serien molt feliços i seguirien votant el PP perquè, donar-los no els dona molt, però menys dóna un pedra... I les pedres i els totxanes, ja sé sap, són necessàries per a quan sé surti de la crisi i Rajoy sigui el president del govern de l’Estat, seguir construint en terrenys reqüalificats il•legalment on abans hi havia una zona protegida. Ah! Què ja no en queda cap? Sí home, no recordeu que s’ha conquerit Catalunya... I l’Alicia Sánchez-Camacho seria designada nova presidenta de la Cheneralitat (passaria a dir-se així) Catalana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada