POPULISME AL VOLTANT DE LA IMMIGRACIÓ

Diguem-ho sense embussos: “Les mesures que volia prendre l’ajuntament de Vic eren electoralistes, discriminatòries i fins i tot xenòfobes per a contrarestar l’efecte Anglada”.
No hi ha res que li faci més por a un polític que perdre les eleccions. A les passades, les que es van celebrar el maig de 2007, la candidatura Plataforma per Catalunya (PxC) va quedar al segon lloc a la ciutat d’on és, precisament, el seu impulsor i màxim representant.
L’any 2005, el ple de l’ajuntament ja va rebutjar una moció que demanava pràcticament, el que ara vol (o volia, ja que pareix que en les darreres hores s’ha fet marxa enrere) aprova l’equip de govern municipal. Un govern que comparteixen CiU (que té l’alcaldia), PSC i ERC.
I és que en períodes difícils una mesura fàcil i molt populista és recordar-se’n dels immigrants (i també, encara que no vingui al cas, dels funcionaris)
Els immigrants, vinguts de diferents indrets del planeta, de vegades en condicions més que precàries i enganyats (pasteres, tractes de blanques, etc.) van arribar quan al nostre país mancava ma d’obra (barata) sobre tot en als sectors de la construcció i l’agricultura. Els empresaris, molts d’ells sense escrúpols (tan pocs com aquells que els falsificaven un visat o els oferien un mitjà de transports a canvi, de vegades, a ser-ne els seus esclaus) el donaven feina i sovint un lloc per viure a canvi de preus irrisoris. Era (i encara és) una ma d’obra sense qualificar (es a dir, sense estudis i escassa formació ocupacional) Llavors a qui prenien el llocs de treballa? Normalment a treballadors del país amb idèntica situació (joves amb fracàs escolar i obrers de tota la vida sense especialització) Normalment, aquesta mena de gent també són els col•lectius més fàcilment manipulables y més sensibles a l’hora de acceptar missatges populistes de líders molt propers (sí és que no ho són) de l’extrema dreta. I no sempre l’excusa és el lloc de treball. També es queixen de que la sanitat està saturada pels estrangers, per no parlar de les falses afirmacions de que “els immigrants reben més ajuts que els d’aquí i fins i tot se’ls hi aconsegueixen habitatges gratuïts”.
Tal com avança el nombre de parats, de famílies amb escassos recursos, aquesta mena de missatges encara arriben amb més força als col•lectius per als qui han estat llençats. Això fa (segur!) que la intenció de vot en les properes eleccions a Vic, donin guanyadora a la candidatura d’Anglada.
I alguna cosa calia fer... Recuperar aquella vella moció que demanava denunciar als immigrants il•legals quan anessin a empadronar-se al municipi per a que la policia els acabés expulsant del país.
De seguida, tant el PSC com ERC van desqualificar la mesura que volien prendre els seus a Vic i la van proclamar il•legal, com també ho ha fet el Ministre de Treball Celestino Corbacho. CiU, en un principi va callar. Arturo Mas u Oriol Pujol o Felip “Fuig” o Josep Maria Pelegrí no van sortir (com ho fan d’altres vegades a dir res)
Avui sí. Avui l’alcalde ja ha sortit i a dit que aquesta part (la de denunciar a l’immigrant sense papers) la retiraran de les mesures que vol prendre l’ajuntament en matèria d’immigració.
No sé quines són les altres. Normalment sempre surten a la llum les més polèmiques. I sempre (quina casualitat9 van en contra dels sectors menys afavorits... Però dóna vots que és el que importa.

L’INCENDI D’HORA DE SANT JOAN: MASSA INTERROGANTS

Com os deia ahir, no vaig poder veure TV3, ja que no funcionava la TDT. Avui, al Telenotícies han explicat que es va tractar d’una avaria al repetidor de Mont Caro, per això no em vaig poder assabentar de la detenció de dos joves per haver provocat, presumptament, l’incendi d’aquest passat estiu a Horta de Sant Joan (comarca de la Terra Alta)
Com acostumo a fer els diumenges, he comprat el Periódico y el Punt. Encara que tots dos porten la notícia en portada, mentre el Punt parla de dos detinguts sense especificar molta cosa més, el Periódico diu que eren bombers auxiliars. També el Punt diu que la jutge de Gandesa no els ha imputat per homicidi imprudent, mentre que el Periódico diu que sí.
El Telenotícies de TV3 “dóna la raó a mitges” al Periódico i confirma la identitat de bombers auxiliars dels imputats i la imputació d’homicidi imprudent.
Gandesa és una capital de comarca molt petita. Un poble on no estan acostumats a tenir gaires sobresalts i tret de les freqüents nevades d’hivern, poques vegades més solen sortir a les capçaleres dels diaris i dels informatius.
Suposo que l’actual jutge de Gandesa és una professional competent i no dubto de la seva eficàcia. Però el jutjat de Gandesa és d’aquells que sovint sofreix els canvi del seu titular. Vull dir amb això que, encara que es digui que la investigació s’ha dut a terme per ordre de la jutge, jo ho poso en dubte.
M’imagino que, passat els pitjors dies de l’incendi amb la mort dels cinc bombers i l’estat de l’altre que va quedar ferit, amb bona fe o no, es va elaborar un informe on es deia que la causa de l’incendi havia estat un llamp.
Vull creure que, a part d’aquesta versió oficial (no creïble per a molts) hi va haver algú (dintre del departament d’Interior) que va manar una investigació als Mossos per esbrinar la veritat. Gràcies a això, avui, s’han pogut detenir als dos joves veïns de l’Aldea i de Càlig (comarca del Baix Maestrat –Castelló-)
Què hauria passat si des de bon començament s’hagués anunciat que l’incendi va ser provocat (encara que fos sense intenció? La investigació hauria segut tant efectiva?
Suposo que en pocs dies es sabran més detalls i potser encara tindrem alguna sorpresa.
Parlant de “detalls”, heu vist el detall d’Arturo Mas? Feia dies que no sortia (o al menys jo no el veia) i deixava tot el protagonisme a l’hereuet” Oriol Pujol i Ferrusola. Avui ha tornat a ser l’Arturo de les grans ocasions.
Llàstima que sàpiga fer millor el paper de líder de l’oposició que no el de conseller en cap del govern de Pujol. Llavors Papa Pujol (volia posar Papa Pitufo) era el que feia, desfeia, manava i ordenava. I els altres eren meres comparses del seu govern. Per això el paper de Mas era molt fàcil. Anar de discoteca mentre Catalunya sofria una gran nevada com la que ha patit aquest dies. Mai ha donat explicacions al respecte. O sí?

MÉS CIRERETES

L’altre dia feia menció de les “cireretes del pastís” que aquest any ha obtingut el Barça. Tornar-les a enumerar seria reiteratiu. Per això només us parlaré de les darreres dues.
La primera d’elles la varen fer pública abans d’ahir i es referia al reconeixement oficial del Barça com el “millor equip del món mundial”. El reconeixement venia de la ma de la Federació Internacional d’Història i Estadística del Futbol (IFFHS)
Suposo que tampoc s’han hagut d’esforçar-se gaire per arribar al “veredicte final”. Si el Barça ha guanyat els 6 títols oficials possibles als que podia accedir i els que no ha guanyat és perquè no els ha jugat (Copa Libertadores, lliga i copa de els altres països europeus, sud-americans, africans, etc.) Com tampoc els altres equips poden jugar les competicions d’aquí... Està clar.


Però als tornejos oficials on ha coincidit amb equips dels altres països, n’ha sortit guanyador. I això, l’any 2009, només ho ha fet el Barça!
Finalment, els seu entrenador Josep (Pep) Guardiola ha obtingut el mateix premi. No podia ser d’una altra manera.
Ignoro com es fa la votació. Si només se’n pot votar a un o pots votar-ne a diversos i donar-los a cadascú d’ells un determinat número de punts (com es fa al Festival d’Eurovisió) Si s’hagués fet de la primera manera, el que no podria entendre és com algú pogués haver puntual a un altre equip que no fos el Barça i a un altre entrenador que no fos en Pep Guardiola!

SOPAR D'ANIVERSARI DE VINARÒS NEWS

Ahir per la nit, al conegut restaurant de Vinaròs “el Langostino de Oro” que regenta el cuiner Salvador Alcaraz, va tenir lloc el sopar del 13è aniversari de Vinaròs News, la revista digital de la capital del Baix Maestrat amb la que vinc col•laborant des de fa més de 2 anys.
Per a mi era el tercer sopar, però cada cop que vaig em permet més relacionar-me amb les diverses persones que per uns motius u pels altres hi assisteixen. Hi ha tota mena de col•laboradors: els que fan les cròniques de les notícies que passen a les comarques de l’Alt i Baix Maestrat, però també a la del Montsià, els col•laboradors que signem la nostra columna cada quinze dies passant, els fotògrafs, etc. Sempre encapçalats pel director de la publicació Josep Emili Fonollosa.
Com tots els anys, els sopar va estar deliciós, encara que només sigui el pretext per a trobar-nos un cop a l’any. Però si no ho digués li faria un lleig a l’amfitrió i per això cal remarcar-ho, i si és necessari amb lletres majúscules.
En acabar el sopar, Josep Emili ens va el tradicional discurs d'agraiments als que hi erem presents i als que no hi van pocer assistir.
Ahir vaig poder conèixer per primer cop i gaudir de la seva conversa del meu “homònim”. Em feia goig conèixer-lo i el cert és que no em va defraudar. Em va dir que tenia les seves arrels a Ulldecona i, pel que em va semblar era “cadufero”, es a dir, de Benicarló.
Gràcies per tot, Emili!