29-S

Avui s’ha fet la primera vaga contra el govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

La primera sensació que he tingut, ha estat la de sorpresa. Sorpresa perquè, la veritat, no m’esperava un seguiment tant important com pareix que ha estat (segons els mitjans de comunicació) El sector que més l’ha secundat ha estat la indústria i, segurament, el que menys, l’administració pública. Era d’esperar.

Després d’escoltar per la televisió les primeres informacions i dades, he anat a buscar el diari. Eren quarts d’onze del matí i el Periódico ja estava esgotat. M’han ofert la Vanguardia i he triat Público. M’han dit que diaris n’han arribat la meitat d’un dia normal. També m’han avista de que hi anaven molt poques pàgines. Ja ho havia escoltat. Público ha sortit amb 24 pàgines, es a dir, 6 fulls. I, pràcticament és un monogràfic sobre la vaga d’avui, amb un repàs històrics de la resta de vagues generals que hi ha hagut a Espanya des del restabliment de la democràcia l’any 1997.

Sobre 2/4 de 12 he enfilat cap a Tortosa per assistir a la concentració convocada pels sindicats convocants de la vaga (valgui la redundància) A la ràdio portava Catalunya informació i estaven fent música. He canviat a la SER. Francino i el seu equip estaven allí. Dues trucades. La primera d’una noia que secundava la vaga i es queixava del tracte rebut per l’emissora. Els acusava de “tirar merda contra els sindicats” (literalment) i de criticar de les subvencions que reben de l’estat. Francino s’ha quedat perplex. Li ha preguntat si no s’havia equivocat d’emissora. La jove li ha reiterat que ho va escoltar a la SER. Francino l’ha contradit i li ha dit que mai posarien en qüestió les mesures que pren un “estat de dret” i les subvencions dels sindicats ho eren. Després ha trucat una senyora de Granollers. Ha criticat a la jove que havia intervingut moments abans i ha dit que ella estava en contra de la vaga i dels sindicats. Que de jove també havia segut “revolucionària”, però que ara ja no. I, per a la meva sorpresa, ha donat una noticia sorprenent: “Els piquets informatius cobren 100 euros i el dinar per fer la feia que fan”. Avui no he fet de piquet, però l’any 2002 si que ho vaig fer i, entre d’altres llocs, recordo que varem anar al polígon de Campredó i, concretament a la fàbrica Rehau. No em van pagar ni “cinc”. Potser llavors encara no pagaven...

Abans d’arribar a la plaça del mercat m’he trobat amb un conegut que treballa per al departament d’obres públiques de la Generalitat. M’ha dit que no feia vaga, però que hi estava a favor.

En arribar al mercat la primera cosa que he vist han estat patrulles dels Mossos d’Esquadra. Després m’han dit que també n’hi havia de camuflats entre els manifestants. Res d’estrany.

Des d’una tarima els tres líders territorials dels sindicats convocants: UGT, CC.OO. i USOC, des d’una tarima, s’han adreçat als 300 congregats que hi havia (més o menys)

Entre la gent, algun polític. Daniel Pi, vingut a posta de Reus, repartia exemplars de “Treball”. A primera línia (suposo que per sortir millor a la foto) el senador de l’Entesa Pere Muñoz i al seu costat el regidor de Tortosa Ricard Forés. Algú m’ha preguntat si no n’hi havia de socialistes. També n’hi havia: el sindicalista i exalcalde de Xerta Moises Fabra (també a primera línia) i els regidors de Tortosa Cristina Bel i Jordi Bonilla.

Entre els assistents, diverses cares conegudes d’Amposta: el poper cap de llista d’ICV-EUA, l’exregidora Francesca Valldepérez, el sindicalista i també exregidor Antonio Recio, etc.    

A l’acabar l’acte i després de saludar al secretari general del meu sindicat, Valentí Marin, he marxat amb diversos companys d’un total de 5 que n’hi havia del meu centre de treball.

De la poca informació que donen avui els mitjans, una nota significativa és la baixada del consum d’energia. Força significativa a l’hora d’avaluar una vaga general. De totes formes han dit que la baixada ha estat inferior a la del dia de la vaga de l’any 2002. També normal si tenim en compte que als sindicalistes els costa menys sortir contra un govern de dretes que contra un socialista.

Si, finalment, Zapatero convoca els sindicats a negociar, la vaga podrà considerar-se un èxit. Però si no ho fa, la vaga d'avui no haurà servit pràcticament de res. 

EL MANIFEST DE LA VAGA

El “DECRETAZO” de mesures extraordinàries de reducció del dèficit públic va afectar molt
greument les condicions dels empleats públics, sent la primera vegada en tota la història de la
democràcia que se’ns VA REBAIXAR DRÀSTICAMENT EL SALARI!!
S’incompleix així l’Acord del 25 de setembre de 2009 entre Govern i Sindicats, i en especial la
recuperació del nostre poder adquisitiu, que amb la congelació prevista al 2011, ens ha fet quedarnos
amb sous de fa cinc anys, i el que és pitjor trigarem anys en tornar a arribar als sous del 2009.
Es trenca la negociació col·lectiva, un dret que hem trigat anys en assolir i s’obre la porta a un tot és
possible... els acords ja no serveixen.
I ara EL DECRETAZO de la reforma laboral, una iniciativa totalment regressiva pel conjunt dels
treballadors i treballadores d’aquest país, i també especialment pels empleats públics:
• Desequilibra les relacions laborals a favor de les Administracions i els seus Governs
• Atomitza la negociació col·lectiva i fomenta la individualitat
• Aposta per l’ocupació precària
• Permet l’entrada a les ETT i Agències Privades de Col·locació arraconant les nostres borses
de treball i els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat.
• Abarateix i amplia les causes de l’acomiadament
• Dona via lliure als Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) a les Administracions
• L’interès general s’ha convertit en la patent de “corso” per justificar qualsevol pèrdua de
drets!!!
Els EMPLEATS PÚBLICS HEM DE DIR NO!!!! AIXÍ NO!!!! BASTA JA!!! EL PRÒXIM 29
DE SETEMBRE VAGA GENERAL!!!!
Però això no és tot, vivim uns temps en què el camí que està prenent la política econòmica del
Govern fa que tot sigui possible, ja no hi ha acords, negociacions, ni diàleg sinó imposicions,
autoritarisme i prepotència. Ara s’anuncien noves mesures contràries als drets de tots/es els/les
treballadors/res adreçades a la retallada de la despesa pública i social:
• Modificació dels sistema actual de jubilacions:
Augmentar L’EDAT DE JUBILACIÓ (67 anys) i el període mínim de carència. En
definitiva, TREBALLAR MÉS PER UNA PENSIÓ MENOR!!!
• Reduir el volum d’ocupació pública, establint una taxa de reposició del 5% ( 1 empleat
públic accedirà a la nostra Administració per cada 20 empleats públics que causin baixa).
Que passaran amb els interins, suplències, borses de treball?? I amb les càrregues de
treball?? I amb els nostres drets de permisos i llicències per conciliar la vida laboral i
familiar??? Si no hi ha personal i no es pot contractar amb dues senzilles paraules: interès
general o necessitats del servei, els nostres drets, que tant ens ha costat aconseguir no seran
res.
• La paga extra del mes de desembre reduïda a mínims, la consolidació i congelació del total
de les retribucions del 2010 pel pròxim 2011 més l’inflació prevista (entre 1,5% i 2%) ens
portarà als empleats públics a una pèrdua del poder adquisitiu superior al
9%, de mitja, i en només dos anys!!!!
ELS EMPLEATS PÚBLICS NI HEM CAUSAT LA CRISI NI SOM CAP
PRIVILEGIATS!!!!
• El Sector públic espanyol és dels més baixos de l’UE
• Som l’Estat que menys gastem en salaris dels empleats públics
• Tenim una taxa de temporalitat del 38%. Per uns serveis públics objectius, neutrals i
independents l’estabilitat és ineludible.
• No volem unes Administracions Públiques clientelistes, corruptes i arbitràries
ja és suficient amb els exemples que durant aquests anys estan sortint a la llum i no són cap
d’ells precisament protagonitzats per funcionaris públics!!!
La crisi era una oportunitat de canvi, un altre model era possible, unes reformes en la línia que
s’està duent a terme en altres països europeus ens haguessin permès sortir d’aquesta crisi reforçats
amb un nou model productiu, una nova política fiscal i una nova política d’ocupació basada en el
diàleg i la negociació.
La retallada en despeses socials, en sous dels funcionaris públics, les privatitzacions tant de les
nostres Administracions Públics amb entrada d’ETT com amb una propera privatització del nostre
sistema de pensions no és el camí. No hem lluitat tant durant tants anys per tornar a enrere!!!
I a més, malgrat la campanya de difamació i desprestigi de la convocatoria d’aquesta vaga general
diguin el que diguin els empleats públics i el conjunt de treballadors/res som el motor d’aquest país.
Tots junts som imprescindibles!!!. SI NOSALTRES PAREM, ES PARA TOT!!!
PER TOTS AQUESTS MOTIUS I RAONS EL 29-S ELS
EMPLEATS PÚBLICS HEM DE RECOLZAR LA VAGA
GENERAL.
NI PODEM NI HEM DE ROMANDRE MÉS TEMPS A
L’EXPECTATIVA, HEM D’OCUPAR EL NOSTRE ESPAI: PER
RESPECTE, PER DIGNITAT PROFESSIONAL I PER DRET.
EL 29-S JO VAIG!!!
TOTS/ES A LA VAGA GENERAL!!!
• 12:00hs Manifestació a la plaça del Mercat de Tortosa

FINALMENT, DEMÀ FARÉ VAGA

Després de molt rumiar-m’ho i de mutu acord amb l’altre delegat de la UGT del meu centre de treball, demà faré vaga. I no és que consideri que no hi ha raons per a fer-la. Què les hi ha. I no és que no cregui que els sindicats convocants no tenen raó. Què la tenen. I no és que pensi que el govern de l’estat (del meu partit) hagi actuat bé- Què no ho ha fet. Els dubtes els tenia de veure la passivitat davant d’una situació així d’una bona majoria de la classe treballadora d’aquest país.

I jo pregunto: què cal fer per a què es mobilitzin?

Primer va ser la manifestació del 23 de febrer en contra de retardar l’edat de jubilació als 67 anys, amb participacions més aviat baixes. Després la vaga dels funcionaris del 8 de juny on, pareix, el centre on treballo va ser una digna excepció a l’hora de protestar en contra la retallada salarial dels empleats públics. A la majoria dels centres de les diferents administracions la incidència va ser nul·la o escassa.

Finalment, en la darrera prova de força, els sindicats van convocar per a demà la primera vaga general en contra del govern Zapatero per a protestar per la reforma laboral que va aprovar el Congrés dels Diputats amb els únics vots favorables del grup socialista i gràcies a l’abstenció de CiU.

Amb aquesta reforma, els treballadors i treballadores d’aquest país perdran molts drets socials que han trigat dècades en aconseguir-los. A partir de la reforma acomiadar un treballador resultarà relativament fàcil per a l’empresari. Tindrà un cost molt baix i s’amplien les causes objectives de l’acomiadament. Si l’empresari passa per un moment financer complicat o té una caiguda de comandes per part dels seus clients, seran prou motiu per acomiadar treballadors. Quan t’acomiadaven de forma improcedent, abans havien de pagar-te 45 dies per anys treballat. Ara, amb la reforma 12! I ni així!!

El treballador (i la treballadors) pareix que no sigui conscient de la gravetat de les mesures que s’aplicaran (al menys que la vaga de demà sigui un èxit i obligui el govern a rectificar) El treballador (i la treballadors9 estan apoltronats i semblen temorosos i resignats davant de la situació que els ve a sobre.

Els que demà no faran vaga, com sempre passa en aquest casos, hi troben mil excuses: la vaga arriba tard, no s’aconseguirà res i ens descomptaran el dia, els sindicats no defensen prou els nostres interessos. A l’arribar aquí, jo ocuparia el lloc de Kennedy i diria: “No preguntis que és el que poden fer els sindicats per tu. Pregunta’t que pots fer tu pels sindicats”. Sense la força que donen els treballadors els sindicats no en tenen suficient per a enfrontar-se al govern i a la patronal en condicions d’avantatge.

No voldria acabar sense explicar-vos el perquè dels meus dubtes sobre fer vaga o no.

Ja he explicat que com a funcionar em vaig mobilitzar el 8 de juny contra una retallada de sou que em semblava (i em sembla) totalment injusta. Molts dels meus companys també ho van fer. La sensació que tinguérem, va ser la d’estar sols. A la majoria dels ciutadans d’aquest país (molts treballadors) és que les retallades dels nostres sous ja els pareixia bé: “Ja està bé, ells tenen la feia assegurada”. Ara ens reclamen una solidaritat que la resta de col·lectius no van tenir amb nosaltres quan l’havien de tenir.

Finalment faré vaga perquè sóc delegat i, segurament, els altres companys i companyes del meus sindicat no entendrien que demà anés a treballar. He estat quasi sempre solidari amb la resta de treballadors, però els primers de solidaritzar-se i rebel·lar-se han de ser els propis treballadors. I molts, demà, acudiran al seu lloc de treball perquè no veuen més enllà del dia de demà que els descomptarien els sou si vessin vaga. En canvi,pareix, el seu futur (i el dels seus fills) no els importa gaire.

Avui un treballador i una treballadora de dues assessories de les que venen normalment a presentar papers m’han preguntat sobre el que faria jo demà. Al preguntar-los sobre que farien ells, m’han respost: “Jo treballaré”.          

LA FESTA ROMANESA D’AMPOSTA

Al Telenotícies vespre de TV3 varem poder veure un reportatge que va parlar de la festa que va fer ahir la comunitat romanesa d’Amposta.

En una època en que aquesta comunitat està al punt de mira dels partits més dretans i fins i tot xenòfobs, mostrar al públic una festa on el principal motiu és la integració social amb la resta de comunitats que conformen la ciutat d’Amposta, evidentment, és noticia quasi de portada.

Només cal recordar com exemple les expulsions que sofreixen els gitanos romanesos de França amb el consentiment del president de la república Nicolas Sarkozy. O la campanya que va fer el PP molt centrada en la ciutat de Badalona.

Però la realitat de la festa d’Amposta és força diferent a com la va presentar TV3. Cal dir però que la convivència entre comunitats a la nostra ciutat i, tret de casos concrets, és força bona i no hi solen haver problemes.

Televisió de Catalunya va presentar la festa romanesa com si hagués estat una iniciativa d’aquesta comunitat per a “obrir-se i donar-se a conèixer” a la resta de la ciutadania, sobre tot als autòctons d’Amposta.

Però això no és cert. La festa va estar impulsada des del propi ajuntament ampostí i més concretament des de la regidoria de participació ciutadana. És, amb aquesta edició el tercer any que es fa i sempre ha tingut com a protagonista una comunitat diferent. Primer, ja fa uns anys, va ser la magrebí. L’any passat la Equatoriana i, finalment, aquest any i com ja s’ha dit, la romanesa. Aquestes tres comunitats són les més nombroses de entre els immigrants que hi viuen.

No entraré a valorar si la festa va ser un èxit o no. No puc opinar si no tinc dades objectives per a fer-ho. Al ple d’avui, l’alcalde ha parlat de que hi havia 500 persones en casos puntuals. Segurament que pel migdia, a l’hora de dinar, la xifra devia de ser força elevada.

No era tant alta entre les 7 i les 8 de la tarda que va ser quan vaig visitar el recinte de la biblioteca Sebastià Juan i Arbó que va ser el lloc escollit per a la trobada. L’afluència màxima en aquell moment devia de ser sobre unes 150 persones. L’afluència de públic autòcton (sempre parlo d’aquella hora) era simbòlica, ja que no anava més enllà de unes poques persones.  

Entre les activitats que s’hi van portar a terme, cal destacar la preparació de plats típics, el mercat, les danses pròpies del país, la projecció d’audiovisuals, la narració de comptes, el túnel del terror amb Dràcula com a protagonista, etc.

Però al meu parer hi va ver un costat força deficient. Quan ja es va fer fosc, el recinte es va quedar sense llum. Només les parades en gaudien. A la resta, a pesar de que a la plaça de la biblioteca hi ha focus, aquests apareixien apagats. Fins i tot als baixos de la casa de la cultura on hi ha els lavabos i s’hi feien activitats, estaven a les fosques.

També hi vaig trobar a faltar els vestits tradicionals a l’hora de ballar les danses típiques, tal i com va passar amb la festa de l’Equador de l’any passat.

Un altra connotació negativa és la manca de continuïtat. Les dos comunitats precedents ja no han estat capaces per si soles d’organitzar una jornada similar. O es fa amb l’apadrinament de l’ajuntament, o no es fa. Crec que amb una sola edició no es cobreixen les necessitats reals d’aquests col·lectius si volen buscar una major implicació a la vida social ampostina.