MÍTING CENTRAL DE LES TERRES DE L'EBRE DEL PSC A TORTOSA

La incertesa sobre si finalment hi hauria o no el "cara a cara" entre Montilla i Mas (finalment no l'haurà), ha fet que fos la Montserrat Tura, la número dos a la llista de Barcelona, la que vingués a l'Ebre a fer el míting central del territori.
Evidentment ha estat acompanyada pels altres membres ebrencs de la candidatura, encapçalats per la núm. 2 Núria Ventura, pel 5 Joaquim Paladella, també Dolors López, Miquel Alonso, etc. Però també per la majoria d'alcaldes i regidors que, en les darreres eleccions municipals varem sortir elegits a les llistes del PSC-PM.
El teloner de la nit ha estat el senador Joan Sabaté que ha cedit la paraula al número 1 per Tarragona Xavier Sabaté (exconseller d'Interior en els darrers temps de la presidència de de Pasqual Maragall) Després ha intervingut Núria Ventura i, finalment Montserrat Tura.
A la seva intervenció, plena de referències sobre la identitat territorial, ha fet un repàs a algunes de les obres més emblemàtiques que han fet els governs d'entesa en els darrers 7 anys, com per exemple "lo Passador", el pont que uneix Sant Jaume d'Enveja i Deltebre.
Però Montserrat Tura ha dit que no venia a parlar de "passat", sinó de futur i d'esperança i, evidentment, això passava per votar els socialistes.

També ha parlat de "economia productiva" i l'ha comparat amb el vi que es produeix a la Terra Alta. Un sector on, segons va veure a la fira del vi de Gandesa de fa unes setmanes, hi ha molts de joves emprenedors al cap davant dels principals cellers. També s'ha referit Montserrat Tura a la qualitat dels vins que els han portat fins les cartes de restaurants de Nova York, París, Roma , etc.
No hi ha hagut, però, cap referència al cas Palau i al finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya, però si moltes al·lusions a Mas, Pujol i l'oblit sobre aquestes terres durant els 23 anys de govern de CiU.
També s'ha recordat els suport que el PP va donar a CiU per poder seguir governant Catalunya a les darreres legislatures amb el PHN com a "protagonista" i s'ha demanat que després de diumenge això no torni a passar.   

NÚRIA VENTURA FA CAMPANYA A AMPOSTA

Avui dimarts, dia de mercat a Amposta, l'alcaldessa d'Ulldecona, diputada autonòmica i número 2 a la llista del PSC per Tarragona Núria Ventura ha estat a la capital del Montsià fent campanya i demanant el vot per al socialistes encapçalats a nivell de Catalunya pel president José Montilla.
Però Núria Ventura no h estat sola. L'han acompanyat la diputada estatal Lluïsa Lizárraga, el senador i exalcalde de Tortosa Joan Sabaté, els directors de serveis territorials Antoni Espanya (Agricultura) i Josep Rovira (Economia i Finances) i d'altres militants de l'agrupació local.
Finalment, Núria Ventura ha donat una roda de premsa presentant el programa de Cultura per a les Terres de l'Ebre, destacant, sobre els altres punt, el suport a les bandes de música i les seves escoles i la creació d'un institut territorial de cultura popular.

SOBREPASSATS PEL TEMPS

He dit en alguna ocasió que no em sembla bé que s’imposi quantes i a quin lloc s’han de col·locar les banderoles electorals. Suposo que quan des de l’ajuntament d’Amposta es fa el sorteig pertinent per adjudicar aquests espais públics, és perquè així ho deu de dir l’actual llei electoral espanyola. Però insisteixo: no n’estic d’acord! I no sóc l’únic...

Sovint he sentit queixar-se a alguns presentadors de TV3 sobre el temps que han de dedicar als respectius grups polítics més enllà de l’interès que poden generar els seus actes i, sobre tot, les propostes electorals que s’hi fan.

El repartiment d’aquest temps (com suposo que també els espais físics on col·locar la propaganda electoral) es fa depenent de la representació parlamentària que tinguin els grups polítics de casa nostra. Així CiU serà el grup que més temps podrà disposar, després vindrà el PSC, més tard ERC i així successivament. El partits, coalicions, agrupacions d’electors, etc. que no haguessin obtingut representació, es a dir, diputats, se’ls ignora absolutament.

És força evident que si se’n presenten més de trenta (no sé la xifra exacta que ahir van donar a la televisió) donar veu a tothom em sembla una mica exagerat i, fins i tot cansat per a molt de públic que no estan interessats gens ni mica amb les eleccions, Però sí si són notícia destacada per alguna circumstància relacionada amb les eleccions.

Una altra cosa singular és la publicació de els enquestes electorals que determinats grups especialitzats fan per encàrrec dels mitjans de comunicació més prestigiosos i, també, per part del CIS (l’empresa estatal encarregada d’efectuar estudis)

Els resultats d’aquests estudis es poden publicar molt abans de la campanya electoral, però en arribar aquesta, només els primers dies. De fet, avui, és l’últim dia que diaris com el Periódico publica una enquesta sobre els resultats de diumenge que ve. No obstant això, el Periódico ha trobat un fórmula per a “saltar-se” la llei sense cometre cap falta. Com? Publicant les enquestes a la pàgina web del Periòdic d’Andorra que, al ser premsa “estrangera” no està sotmesa al compliment de la llei espanyola.

En un món globalitzat, on la informació entra (o pot entrar) a les nostres llars sense cap tipus de limitació, aquestes situacions son, a la meva manera de pensar, un tant ridícules i, òbviament, del tot obsoletes.

Com passa a bona part de les situacions que ens trobem a diari, la societat, sempre va un pas per davant de la norma. I de vegades, en determinats casos, més!           

EPISODIS COMARCALS

Caminant pel carrer Major d’Amposta, en arribar a la plaça de l’Ajuntament (oficialment la Plaça d’Espanya), a la façana de la penúltima casa de la dreta, hi ha una petita placa de marbre negre on hi posa: “Aquí va viure Emili Vives, impulsor de la creació de la comarca del Montsià”. Aquesta placa, juntament amb la sala que té dedicada a la seu del Consell Comarcal, són de les poques referències que es poden trobar sobre el qui va ser secretari d’ERC d’Amposta durant la II República.

Tampoc s’hi troben gaires referències sobre la comarca del Montsià, tret d’algunes dades geogràfiques i la relació dels pobles que la formen. Curiosament hi he trobat més dades a la “Gran Enciclopèdia Catalana” que a les enciclopèdies virtuals d’Internet com, per exemple,  la Viquipèdia.

A la Gran Enciclopèdia Catalana, cap al final de l’entrada que parla del “Montsià”, s’hi diu que la comarca es va formar arran de “la Divisió Territorial de Catalunya, feta per la Generalitat l’any 1936”, encara que llavors no incloïa Sant Jaume d’Enveja que va pertànyer a Tortosa fins l’any 1978 (vegeu l’edició de Vinaròs News del passat 10 d’octubre) Aquest darrer municipi va ser inclòs a la comarca l’any 1990, al ser revisada la llei de la divisió comarcal. Així, la comarca el Montsià quedava definitivament composta dels següents pobles: Amposta (la seva capital), Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, Ulldecona, la Sénia, Santa Bàrbara, Sant Jaume d’Enveja, Masdenverge, la Galera, Godall, el Mas de Barberans i Freginals.

Una de les poques referències històriques que he pogut trobar, curiosament, és un còmic anomenat “Història d’Amposta” que van editar els alumnes del col·legi Soriano-Montagut i que va guanyar el premi Baldiri-Rexach del curs 85-86. Allí s’hi pot llegir una petita referència a la creació de la comarca. Segons la vinyeta, en proclamar-se la II República espanyola, el citat Emili Vives, va convocar tots els secretaris d’ERC dels altres pobles de la comarca per a constituir-la de forma “oficial”. Llavors, en haver dues candidates (Amposta i Ulldecona) va caler fer una votació per a escollir-la. El resultat va ser aclaparador en favor d’Amposta que va aconseguir 8 dels 10 vots vàlids emesos.

La història es forma a partir de grans esdeveniments, però també de petites gestes i, perquè no, polèmiques. Suposo que un poble (i quan parlo de poble em refereixo també a un país o un estat) no es pot considerar que està viu si no té activitat de la classe que sigui: comercial, turística, esportiva, política... La qual cosa porta a que hi hagin rivalitats entre ells (la majoria de les vegades sanes) Les polèmiques també són fets que ajuden a mantenir “vius” els pobles i “alimenten” les relacions entre els seus ciutadans.

La darrera polèmica a nivell comarcal ha sorgit arran de la inauguració de l’arxiu comarcal a Amposta. Ulldecona, igual com va passar amb el tema de la capitalitat, també el pretenia, ja que el seu llegat històric i cultural és prou important per a poder disposar d’unes instal·lacions on guardar-lo en perfectes condicions per a poder ser estudiat en l’actualitat i també per les futures generacions. Però la Generalitat de Catalunya, a l’hora de decidir l’emplaçament de l’arxiu, va decidir-se per Amposta.

Durant tot el llarg procés (al menys 3 anys) no vaig escoltar cap protesta que vingués de l’Ajuntament d’Ulldecona ni cap dels seus ciutadans. Ha hagut d’estar l’obra acabada i inaugurada per a llegir que “Amposta pretén ser una Salamanca 2 i apropiar-se dels altres arxius locals”.

Des d’aquí no faré una crida per a que la resta de poblacions del Montsià portin els seus documents a les noves instal·lacions d’Amposta, però el que és força evident, és que el nou arxiu comarcal gaudeix d’unes condicions idònies per a guardar tot tipus de documentació, per molt delicada que aquesta sigui, així com personal expert per donar l’assessorament necessari a aquells estudiosos que vulguin aprofundir en algun dels temes inclosos a l’arxiu.

De moment, un dels llegats més importants que albergarà la nova instal·lació és el de l’escriptor de referència de les Terres de l’Ebre, Sebastià Juan i Arbó (Sant Carles de la Ràpita 28 d’octubre de 1902; Barcelona 2 de gener de 1984), ja que el seu gendre, una vegada morta la filla de l’escriptor i al no tenir cap descendent directe, en va voler fer donació a l’Ajuntament d’Amposta.