diumenge, 22 de maig del 2011

RETORNAR AL RAMAT


Quan es publiqui aquest article, a tots els pobles d’Espanya s’hauran obert o estaran a punt d’obrir-se les urnes per a votar els nostres representants locals per als propers quatre anys. Al País Valencià i a d’altres comunitats autònomes, les no considerades històriques, també hi haurà eleccions per escollir els respectius parlaments.
Jo em vull centrar en Amposta, la meva ciutat, que és, políticament parlant, la que més conec.
Aquesta darrera legislatura ha estat, para l’equip de govern (CiU), força convulsa en determinats moments. Sobre tot en els darrers mesos hi ha hagut certa agitació social originada, principalment, per tres situacions. Dues d’elles han tingut que veure amb temes urbanístics: les obres d’urbanització de diferents carrers del centre de la ciutat i la urbanització d’Eucaliptus, un barri residencial separat del nucli urbà per diversos quilòmetres. I la tercera, el finançament de les escoles de música de la Lira i la Fila, les dues associacions, juntament amb el club de futbol, més importants de la nostra ciutat.
Les obres del centre d’Amposta han estat, durant molt de temps, un veritable maldecap per a veïns i comerciants de la zona. Els veïns tenien dificultats per accedir als seus habitatges i tenien que passar, moltes vegades, per passos habilitats donant grans voltes. Els cotxes, evidentment, n’hi s’ho proposaven... I els comerciants, dia rere dia, miraven amb resignació els calaixos buits al final de cada jornada. Les dificultats d’accés feien disminuir considerablement el nombre de clients i d’ingressos.
En canvi, el problema d’urbanització d’Eucaliptus era molt diferent. Aviat s’han de començar les obres d’urbanització de tot el barri (de fet és “urbanització dels Eucaliptus”, però la coincidència de paraules m’ha fet buscar el sinònim més proper)
En aquest darrer cas qui és va alterar (i molt!) van ser les principals empreses constructores de la nostra ciutat en veure que una obra tant important sé l’acabava adjudicant una UTE (unió temporal d’empreses) on l’empresa important era de fora d’Amposta i només la més petita, que tenia pràcticament un pes simbòlic, era d’aquí.
Algunes d’aquestes empreses constructores, les quals, històricament, han estat molt vinculades a CiU, es van atrevir a presentar recurs en contra de la concessió feta a través d’un concurs públic. I és que més enllà de a quina empresa se li atorgava l’obra, estava “en joc” molts llocs de treball, la qual cosa, en moments com aquests on la construcció pateix una de les seves pitjors crisis, no és un tema menor.
El moment culminant de l’enrenou sorgit del tema del finançament de les escoles de música va ser l’assemblea general de socis de la Lira de diumenge 8 de maig on es va escridassar i xiular a l’alcalde i als que li van donar suport.
El departament d’Educació de l’anterior govern de la Generalitat resolia de forma definitiva els finançament de les escoles municipals de música atorgant-les-hi una subvenció d’uns 600 euros per alumne i any. Però resultar ser que les escoles de música de les entitats ampostines són privades, no municipals, per la qual cosa la subvenció es baixava a la meitat.
Les assemblees generals de les dues escoles van prendre decisions contraposades. Mentre la de la Lira (molt més neutra políticament parlant) acceptava ser municipal, la de la Fila (controlada per CiU) deia que “no”.
La postura de l’equip de govern de CiU era que “es municipalitzaven totes dues o cap”. Una postura que amagava el rerefons de la qüestió que no era un altre que “no voler acceptar la solució del govern d’Entesa o tripartit”.
Totes aquestes situacions han causat molt malestar entre els sectors més afectats i no és estrany escoltar de la seva boca de molta gent dir que “a Amposta és necessari un canvi”. Però a l’hora de la veritat, quan toqui “posar la papereta a la urna”, caldrà veure si parlaven per parlar o realment “votaran pel canvi”. “Els esgarriats retornaran al ramat...”.  
Recordo que fa 8 anys, quan “l’Ebre” estava revoltat en contra del PHN, molts votants de CiU venien a les manifestacions per a oposar-se al transvasament. No obstant, a un d’aquests votants sé li va escoltar dir, al·ludint a l’alcalde de l’època: “És con un fill drogoaddicte que, en els moments més difícils i en que més et necessita (reelegir-lo un cop més), és quan més l’has d’ajudar”.
Per això, del resultat de les eleccions municipals a Amposta no espero, ni molt menys, un daltabaix. Segurament, el proper ajuntament, tindrà el mateix color polític. Mal que em pesi!  


dissabte, 21 de maig del 2011

LA CONCENTRACIÓ DELS "INDIGNATS" D'AMPOSTA


Segons les informacions que m’han arribat de “primera ma”, ahir per la tarda van se unes 150 persones les que van concentrar-se davant la seu de l’Ajuntament d’Amposta. 7 d’elles hi van passar la nit en dues tendes de campanya. 
Aquesta tarda en eren una mica menys, unes 100. Alguns hi han acudit amb el gos (com jo) No tots eren joves, també hi havia gent gran que els hi donava suport. Quan han acabat la cassolada s'han constituït en assemblea per a decidir les properes accions que prendran.
En arribar prop de casa he passat per davant d’un dels anomenats “club de joves” i, mentre en sortia una parella, he mirat cap a dintre i n’he vist uns 5 o 6. M’ha sobtat de que no estiguessin donant suport els concentrats. Imagino que una part dels seus integrants són “ni-nis”, o sigui aquells que ni estudien ni treballen, en canvi, la majoria dels qui he conegut a la concentració són universitaris. O sigui que el nivell cultural hi té molt a veure amb el nivell d’indignació dels joves d’aquest país.
Des d’aquí, ànims a tots!!    










2.000 ENTRADES



Avui com és el “dia de reflexió”, faré l’entrada que no vaig poder fer aquesta setmana en complir les 2.000 entrades al blog. El 25 d’abril de l’any passat (commemoració de la revolució dels clavells de Portugal) vaig fer l’entrada 1.500. Va ser el primer cop que vaig explicar-vos coses personals sota el títol de “Permeteu-me que us parli de mi”. Aquest cop us parlaré del meu blog, de la Via Augusta.
L’entrada 2.000 la vaig fer el passat dimarts dia 17 i va coincidir amb una de les meves publicacions de “la foto electoral del dia”. De fet, fa només uns mesos, em pensava que al meu ritme de publicació (sobre les 40 entrades per mes) no faria la 2.000 fins al mes de juny. Però he de reconèixer que la campanya electoral m’ha sobrepassat i el ritme s’ha incrementat considerablement. Fins i tot, alguna vegada m’he hagut de deixar alguna cosa al “tinter” per a centrar-me, només, en temes electorals. Una vegada passada aquesta voràgine tornaré al meu ritme habitual i les temes seran més diversos.
No voldria deixar passar l’ocasió per agrair una vegada més als meus seguidors i lectors en general l’interès que demostren dia rere dia per aquest blog. Cal dir que l’audiència s’ha incrementat molt. El passat mes de febrer ja vaig notar un augment considerable de les visites. Així vaig passar de les 2.496 (només superades per les 2.576 dels mes de setembre) al mes de gener a les 2.992 del mes de febrer. A partir del març vaig començar a posar el meu enllaç al meu mur de Facebook i el número de visites es va incrementar encara més arribant a les 5.073! Un ascens per a mi vertiginós.
Llavors va arribar la precampanya electoral amb tota la informació que generava. De vegades aquesta informació només eren simples comentaris que s’acabaven confirmant o no, però que sense cap mena de dubte, als meus lectors els interessava allò que els anava explicat. El rècord absolut d’entrades en un sol dia el vaig establir el 28 de març amb la publicació de “Els candidats d’Amposta pel davant i pel darrere” amb 475! Aquell dia els lectors van mostrar molt d’interès en veure’ls-hi la cara als principals candidats de les llistes que competiran demà per a conformar el nou ajuntament ampostí. Sembla ser que algú va penjar la meva entrada a Twitter i d’aquí “l’èxit”. Al còmput general d’entrades va en segon lloc amb 330 entrades “directes”, només superada per una entrada referent a l’Oriol Romeu (el jugador faldut del Barça) que vaig fer el 15 d’agost de l’any passat.
A l’abril vaig arribar a les 5.979 entrades (!), més de 900 mes que el mes de març i, l’actual ritme a finals de mes les superaré ja que a hores d’ara ja en porto més de 4.700.
Durant el darrer mes he superat les 300 entrades diàries en 3 ocasions i pràcticament ja no baixo de les 200. Ja sé que això o és res comparat amb altres blogs de referència (la Marfanta per exemple), però  per a un blog d’opinió bàsicament política com el meu, és per a sentir-me més que orgullós.
Ens aquests dies de campanya, durant el quals he trepitjat més el carrer del que en mi és habitual, m’he trobat amb gent que m’ha dit que em segueix i m’han encoratjat en continuar en la mateixa línia que em vaig traçar des del començament a finals de juliol de 2007.
Gràcies a tothom pels ànims i per la vostra fidelitat.    

Visió generalActualitza

Ara

Dia

Setmana

Mes

Totes les dades
maig del 2009 – maig del 2011

Visualitzacions de pàgina avui
107
Visualitzacions de pàgina ahir
265
Visualitzacions de pàgina l'últim mes
6.192
Historial de totes les visualitzacions de pàgina
34.625
     

divendres, 20 de maig del 2011

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. FENT MEMÒRIA


 
Recordo les darreres municipals. Com aquell que no vol ja han passat 4 anys! Què efímer que ha estat aquest període!
Però què passava a Amposta fa 4 anys? Hi havia alguna diferència?
Evidentment la resposta és que sí. Per començar es tancava una etapa. El que havia estat alcalde els darrers 20 anys deixava pas al seu delfí. Les expectatives de canvi eren molt presents durant la campanya electoral. Però el dia de les eleccions tot es va esvair... Tornarà a passar el mateix? Diumenge al vespre en sortirem de dubtes.
Ara fa quatre anys, a les tanques de bona part de les obres de la nostra ciutat s’hi podia veure propaganda de CiU. Com fa 8, segurament com fa 12... Els constructors ampostins, una bona part d’elles, volien estar bé amb el “regim establert”. Sabien que això era garantia de feina. L’obra pública, sempre tan “apetitosa” era un motiu més que suficient per apropar-se a CiU. Fins i tot per a treure-se’n el carnet de militant.
Però hi ha un fet que vull destacar per sobre dels altres. Durant la campanya va tancar el fòrum d’Amposta Info.
Amposta Info, una pàgina web pionera en la divulgació general de notícies sobre la nostra ciutat tenia un fòrum de debat molt actiu. Però com sol passar a la nostra ciutat, sovint, el que no “combreguem amb la doctrina oficial”, érem insultats, menyspreats, etc. Com es sol dir vulgarment, se’ns tirava per sobre tot tipus de merda...
Però algú va traspassar el límit del que és ètic. Van acusar al llavors director territorial d’Acció Social i Ciutadania Ismael Piñas de fer xantatge als ancians de la residència d’avis amb perdre l’ajut si no votaven ERC. Ismael PIñas va amenaçar a l’administrador de la pàgina en denunciar-lo si no hi havia una rectificació d’aquella maliciosa notícia.
A mi mateix, des d’aquell fòrum, també sé m’havia insultat diverses vegades. També durant la campanya electoral. Vaig aprofitar per enviar-li un correu al seu administrador (Josep Torta) per a dir-li que jo també m’havia plantejat la possibilitat de fer-ho.
En aquells moments totes les mirades es dirigien cap a Josep Torta, la cara més visible d’Amposta Info.
Però a la seva empresa, InsertNet hi tenia una sòcia. Una persona que durant els darrers mesos s’ha comportat com una autèntica “holigan” de CiU i així s’ha comportat en diverses vegades. Després de tot això em dóna que pensar que possiblement la culpa no hauria de recaure tota cap a Josep, potser sigui compartida. Tal vegada seria possible (i només dic que ho seria) que fos una de les persones que més activament participaven al fòrum. La seva privacitat a l’hora d’escriure els missatges estaria més que garantida.