HIPOCRESIA “BLANCA”

Quantes vegades heu escotat dir a un madridista: “Què guanyi un equip espanyol”.

Aquesta nit, a l’hora oficial de la FIFA, a l’estadi de Wembley, s’ha de jugar la final de la Champions entre el nostre club, el BC Barcelona i el Manchester United.

És el tema del dia, per això, aparco la política per un dia (o tal vegada per unes poques hores) i us parlaré del Barça. Però també dels blancs, dels merengues, dels madridistes...

Quan algun “blanc” diu que “prefereix que guanyi un equip espanyol”, li hem de dir: “MENTIDA. No cal que siguis hipòcrita!!”. Arguments per a defensar el que us estic dient, en tic i us els explicaré.

Qui em coneix sap on treballo. Sap que ho faig a l’administració pública, concretament per a la del Estat. De tant en tant ens arriben companys vinguts d’arreu de l’esta. Tècnics, però també auxiliars administratius. Normalment són valencians i manyos, però ara mateix n’hi ha de Castella la Manxa, de Madrid, d’Andalusia, d’Astúries, etc. Alguns d’ells i d’elles ja fa anys que estan aquí. N’hi ha que les seves parelles han treballat a l’administració catalana i porten els seus fills a l’escola pública.

L’última en arribar ha estat una noia aragonesa, concretament de Calatayud. Després de recórrer mitja Espanya, ha “aterrat” a Tortosa. Aquesta noia té una peculiaritat: a més de ser del Baça, és neboda carnal de l’exjugador Zaldúa. Per tant, té pedigrí Barça. Ja quan s’havien de jugar els partits Barça-Madrid de fa unes setmanes va organitzar unes porres per veure si algú endevinava els resultats. Ara, en arribar la final de la Champions League també ho ha fet. Tothom va apostar “l’euret” i va pronosticar el seu resultat. Ens va donar una còpia dels pronòstics a cadascú de nosaltres. Jo no li vaig fer més cas, però hi va haver qui es va estudiar els resultats al detall. I una cosa li va sorprendre: Tots els de “fora” (exceptuant evidentment la neboda de Zaldúa) van pronosticar que guanyaria el Madrid!

Per tant, una cosa és el que sé li fa dir a la llengua i l’altra molt diferent el que es pensa. Al fons (i no tant al fons) tots aquells que no són del Barça i tinguin alguna simpatia pel Madrid, no volen que aquesta nit guanyi la Champions el nostre equip.  

Jo vaig pronosticar un 3-2 i un 1-2 a la mitja part. O sigui, patirem, però al final guanyarem! VISCA EL BARÇA i demà espero escriure la “meva” crònica particular sobre el partit per a explicar-vos com l’he viscut.            

FELIP PUIG HAURIA DE DIMITIR JA!!

M’he assabentat per la ràdio. Quan la meva jornada laboral ja s’havia acabat, tot escoltant Catalunya Ràdio han donat la notícia de l’intent de desallotjament dels concentrats a la plaça de Catalunya de Barcelona per part dels Mossos d’Esquadra.

Aquest matí, a 2/4 de 8, abans de sortir de casa, per TV3 ja donaven la notícia de que la policia autonòmica havia envoltat als concentrats. De totes formes encara no havia passat res. El cert és que no em pensava que passés...

No sé exactament com han anat els esdeveniments, però crec que l’actuació policial ha estat desmesurada. El “indignats” ja portaven més d’una setmana acampats a la plaça de Catalunya sense donar cap símptoma de violència. Ni els veïns de la zona s’havien queixat, és més, fins i tot, a estones els hi feien companyia i els subministraven aliments i aigua.

Usar com excusa que hi podia haver elements violents i que demà no s’hi podien celebrar la victòria del Barça (en el cas de que guanyi la Champions, esperem que sí) em sembla d’un desvergonyiment absolut.

Quan el defensor del ciutadà ha obert un expedient informatiu d’ofici, és que tem que hagi passat alguna cosa que o hauria d’haver passat mai. Així ho indiquen els 84 manifestants i els 37 mossos ferits, encara que només sigui de forma lleu.

Què pretenia realment el conseller d’Interior Felip Puig? Potser fer un favor al seu amic Xavier Trias que ja va demanar a Jordi Hereu que fes desallotjar la plaça abans de prendre ell possessió del càrrec d’alcalde?

Segons he pogut escoltar d’alguns testimonis presencials, la càrrega dels mossos els ha semblat “un acte més propi de la dictadura franquista que no dels temps actuals”.

Per tant, i com ja s’està fent a través de les xarxes socials, m’uneixo a tots aquells que estan demanant la dimissió del conseller Puig.

PUIG, DIMISSIÓ JA!!   

Més informació relacionada amb el tema.

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. ANÀLISI 2a PART, ELS PERDEDORS: ERC

Tot hi haver guanyat dos regidors respecte a les eleccions de 2007 (de 4 han passat a 6), és evident que els resultats assolits per la formació republicana van quedar molt lluny de les expectatives que s’havien creat. De fet  l’increment  de dos regidors, un seria degut a l’augment de regidors que hi ha a partir d’aquesta legislatura:  dels 17 anteriors s’ha passat a 21.

La percepció de que ERC podria obtenir uns resultats històrics a Amposta era degut, sobre tot, a dos coses. La primera els sondejos favorables que s’havien fet públics. El primer, ja fa uns mesos, els hi donava 7 regidors per 4 el PSC, la qual cosa trencaria la majoria absoluta de CiU. I ja en campanya electoral en va sortir una més amb un resultat encara millor per a ERC. En aquesta darrera ERC i CiU empataven a 8 regidors (encara que la federació nacionalista guanyava les eleccions en vots) Mentre el PSC en treia cinc i els altres partits no en treien cap.

La segona era la percepció o sensació del carrer. Com a polític i ciutadà més d’un em va dir que “Adam trauria un bon resultat”.  No sé sabia exactament el perquè, però, sembla ser que “queia bé” entre l’electorat., sobre tot en el sector més jove dels ciutadans.

Aquests bons auguris van crear un clima generalitzat d’eufòria. Pareixia que, finalment, es podria trencar la majoria absoluta de CiU (8+3=11) i, amb uns resultats tan aclaparadors, des del PSC no es discutiria l’alcaldia d’Adam Tomàs.

Arribat el dia de les eleccions, al col·legi electoral on estava com apoderat, hi havia diversos militants d’ERC. No sé si era per la seva joventut, o per les bones perspectives que tenien estaven molt més eufòrics que els del nostre partit. Només a mitja tarda i després d’intuir durant una estona un vot proper a CiU, va parèixer que la moral els baixava una mica. Però només va ser una situació momentània. En arribar el recompte, els resultats ja indicaven clarament una tendència guanyadora de CiU, encara que la extrapolació dels resultats de la meva mesa electoral, molt possiblement, haurien trencat la majoria absoluta.

Tornant als regidor (o regidors que van guanyar), cal remarcar que ERC només va obtenir 22 vots més que fa 4 anys quan la llista la encapçalava Marta Cid. Prova evident que el vot que va perdre CiU i dels que ja us parlava ahir, no va anar cap a la formació republicana. Així és molt difícil que mai es pugui trencar la majoria absoluta dels “convergents”.  

El resultat final va caure com un poal d’aigua freda sobre la formació republicana (sobre la nostra també, evidentment) fins al punt de que jo encara no he llegit cap valoració feta pels “analistes” habituals d’ERC valorant els resultats de diumenge. Potser després d’un període de reflexió ho arribaran a fer.
Se'n van refiar massa dels resultats de les enquestes i de la sensació general? Segurament sí, però encara que no hagués estat així, el resultat hauria estat pràcticament igual.

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. ANÀLISI (1a PART, ELS VENCEDORS)

Abans de parlar de les “patacades” que hi van haver a alguns municipis de les nostres comarques,  voldria “dissertar” una mica sobre els resultats d’Amposta.

Primer que res reiterar el que ja vaig dir diumenge per la nit. Per a mi, la majoria absoluta de CiU no va significar cap sorpresa. I m’imagino que per a d’altres companys, tampoc. I no és que no es fessin les coses ben fetes, que no es fes la campanya que calia, són altres coses.

Primer que res dir que CiU a Amposta es mostra com a una gran maquinària electoral perfectament engreixada des de ja fa molts d’anys. Baixar dels 4.000 volts en unes eleccions municipals és pràcticament impossible. Si a això sé li suma que l’abstenció és més alta del que seria desitjable per a l’oposició, ja estaríem davant d’un dels motius que els hi ha donat la majoria absoluta.

I com aconsegueixen mobilitzar 4.000 persones?

Primer que res cal dir que es tracta d’un vot molt fidelitzat degut a diverses causes. La majoria simplement ho són i prou i passi el que passi “els votaran segur”. A d’altres se’ls hauria de buscar entre les associacions, clubs, entitats, etc. de tot tipus que controlen tenint al cap davant de la majoria d’elles a una persona de la seva total confiança. En aquest apartat cal destacar, sobre tot, les associacions de jubilats. Però també de les esportives, culturals, filantròpiques. Fins i tot les “oenegés” que tenen assemblees locals  (Creu Roja, Siloe...)

Les jornades que s’han celebrat ens els darrers anys com el “dia d’Equador”, el “dia de Romania”,  etc. és una bona manera d’establir contacte amb els dirigents locals dels diferents grups d’estrangers que formen part de la nostra comunitat.

Ja abans de la campanya electoral es parlava del descontentament que hi havia entre diversos col·lectius de la ciutat. Per una part els de la Lira, pel tema del finançament de els escoles de música. Per l’altra els comerciants per dos motius: per l’obertura de la nova zona comercial i per les obres que es van fer a la zona centre que impedien la normal circulació de persones i vehicles. Aquestes obres, fetes al mateix temps a diversos carrers, també van molestar molt als propis veïns de la zona. Finalment algunes empreses constructores també van mostrar molestes amb l’adjudicació de les obres d’urbanització dels Eucaliptus a una empresa de “fora”. Amb tot, els vots “perduts”  el 2011 respecte al 2007 han estat 369. Si tenim en compte que una entitat com la Lira deu de tenir quasi 1.000 socis (evidentment no tots votaven CiU) i  entre veïns, comerciants, constructors, treballadors e la construcció que van anar a l’atur al no haver adjudicat les obres a les seves empreses i familiars directes de tots aquests col·lectius afectats,  la xifra d’indignats amb el govern municipal hauria de ser molt més superior al que van reflectir les urnes diumenge passat.  Fet que vindria a demostrar la meva teoria de que a l’hora de la veritat, molts dels qui “parlen i critiquen pel carrer”, a l’hora de la veritat no canvien la seva opció política (veure escrit publicat diumenge passat) Així és molt difícil que la situació a Amposta pugui canviar i, per tant, tots els vicis adquirits després de tants d’anys de govern, només faran que créixer.