dimarts, 13 de setembre del 2011

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 13-09-2011 (DIMARTS I 13!)

Els qui em seguiu sabeu que diumenge varem anar al delta a penjar una senyera (què ens van robar) Les fotos totes estan fetes aquell mateix dia per la zona de l'estació de bombeig de Baladres.
La més al·lucinant és la primera. Què és? tubs de silicona? Qui ho va tirar devia de ser un "professional" ja que tants de tubs no és propi d'un ús domèstic.
Després, de tot: una llanterna, mobles vells, bosses amb brossa, llaunes, pots, etc.







LA DIADA DEL 2011 O LA “DE L’ESPILL I LA CARETA”



Dos van ser els noms propis d’aquesta Diada. Dos noms van destacar per sobre de la resta, fins i tot per damunt del president de la Generalitat o la presidenta del Parlament de Catalunya. Aquests van ser el “pepero” Xavier Garcia Albiol (malgrat tot s’escriu el nom en català) i el filòleg Màrius Serra.
Garcia Albiol, alcalde de Badalona gràcies a l’abstenció de CiU, ja era “el nom” de la Diada abans de la data, al suspendre els actes de la mateixa per desavinences amb la resta de formacions polítiques del consistori badaloní, tal i com també va quedar palès ahir dilluns quan es va aprovar una moció a favor de la immersió lingüística catalana amb els suport de tots els partits menys el seu, el PP. Sembla ser que Garcia Albiol va voler treure el terme “nacional” del nom oficial de la Diada, es a dir: “Diada nacional de Catalunya”.
Les coses són com són i, institucionalment parlant, s’han d’acceptar. Una altra cosa és que ho facis a títol personal i llavors pots opinar el que et doni la gana.
Ara sembla ser que CiU estaria a favor d’una moció de censura contra l’alcalde de Badalona. Hi ha coses que no s’acaben d’entendre o, al menys jo, no les entenc, no sé si a vosaltres us passa el mateix o no. Tothom coneixia el tarannà de Garcia Albiol i el seu discurs populista en contra de la immigració. Possiblement per això, el PP, va ser la llista més votada a les darreres municipals. Si la ciutadania, que de vegades no entén de política, ho sabia, com no ho havien de saber els polítics de CiU que, sé pressuposa que si que n’entenen. Després de “deixar-lo” ser alcalde i governar la tercera població més gran de Catalunya (només Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat en tenen més), ara, després de tot el que va passar aquests dies, sembla que veurien amb bons ulls una moció de censura.
Mentre, CiU, tal i com acostuma a fer sovint, demostra una incoherència total (i després critiquen a d’altres formacions polítiques) a l’acceptar participar al govern de Castelldefels on el PP, tal i com passa a Badalona, governa en minoria.
Però a CiU, com qualsevol altre partit de dretes, aquestes coses (i d’altres, com el cassos Banca Catalana, Palau de la Música, el 3 %, etc.) no els hi passa factura, ans tot el contrari, els catapulta cap als diferents governs, ja siguin de la generalitat, municipals, etc. Increïble però cert!
Màrius Serra, per la seva part, va fer un discurs del qual i, sobre tot, ha transcendit el seu “català a l’atac”. “ALATAC”  és “català” escrit a l’inrevés, d’aquí el títol de l’escrit quan parlo de “mirall” (ja sabeu que els miralls reflecteixen les imatges a l’inrevés) També va parlar de “submarinisme” que és, pràcticament el mateix que “la immersió”, d’aquí que Serra (tal com ho diu ell mateix) va estar a punt de sortir amb una careta.  
Ahir per la tarda, a les 7, als ajuntaments catalans es va fer una concentració a favor de la immersió lingüística. Desgraciadament no hi vaig poder assistir, ja que les obligacions com a fill s’imposen a les socials i polítiques. Ma mare havia d’anar al metge i jo l’havia de portar. 

Mireu els vídeos:

http://www.vimeo.com/28884624
(Només un retret: Va citar massa vegades a Pompeu Fabra, un lingüista que no va "estimar" gens als de parla catalano-occidental. Per exemple espill no estava admès. 


http://www.vimeo.com/28926397

dilluns, 12 de setembre del 2011

FOTOS DENÚNCIA DEL 12-09-2011


De vegades les fotos són complementàries, com avui. La primera la vaig fer un dia de la setmana passada, l'altra avui. Quan tu veus això només pots arribar a pensar una cosa: "QUÈ BRUTA QUE ÉS LA GENT!!". Sobra fer més comentaris.



Us queda clar de que es tracta, no? 

TEMPS DE CRISI. PROFESSIONALS, TREBALLADORS I EMPRESARIS



A Aquest país, parlar de crisi és parlar d’atur. Espanya és dels països de l’OCDE, el que més atur té: més d’un 21 % de la població activa, es a dir, de la que està en condicions de treballar.
Quan es produeix aquesta situació, molts d’empresaris se’n aprofiten i donen ocupació amb sous irrisoris i en precari. I de vegades ni això.
És normal que a una jove llicenciada sé li doni per a revisar la pàgina web d’una coneguda revista i sé li paguin 75 euros per fer-ho?  Amb factura, evidentment.  El fet no tindria més importància si ho hagués segut que la llicenciada no tenia l’alta corresponent i la va d’haver de presentar per no cometre cap il·legalitat. A part de l’alta, el proper mes haurà de presentar l’autoliquidació d’IVA i al gener el resum anual.  
Si la mateixa revista hagués ho hagués donat a algú que es dediqués a fer correccions, segurament no li hauria fet per aquest preu. Quan?  No ho sé, però segur que no li hauria cobrat 75 euros. Que al final no seran 75, ja que s’haurà de descomptar l’IRPF que, si l’any que ve no fa la declaració de la Renda (ara per ara no hi està obligada), ho perdrà.
Però aquests abusos a joves també es cometen quan es tracta de contractar-los. Si fa uns anys es parlava de “mileuristes”, ara ni això. Aquest mateix matí em parlaven d’un altre jove llicenciat a qui li paguen 600 euros a un despatx d’arquitectura.
Els empresaris també pateixen la crisi, evidentment. Amb la crisi ha baixat el consum i la demanda de bens i serveis. Molts han hagut de plegar i no se’n fan de nous. Per a fer-se empresari, cal alguna cosa més que diners per a la inversió i ganes de treballar. Cam ser emprenedors i tenir, en mols de casos, idees originals.
Una bona part dels empresaris (individuals o a través de societats), històricament han declarat menys (de mitjana) que els treballadors. I això és un fet real contrastat i verificat per l’Agència Tributària. Els guanys dels treballadors són fàcilment demostrables amb les nomines i els corresponents certificats de retencions. Els beneficis empresarials són més difícils de quantificar si no hi ha una revisió minuciosa (inspecció)    
Molts empresaris han fet grans fortunes a costa d’explotar als treballadors, pagar-los sous baixos i defraudar a l’erari públic que és d’on surten els diners per a pagar les infraestructures, l’ensenyament, la sanitat, etc.
Un clar exemple del que estic dient és la notícia que es va saber ahir. L’Audiència Nacional li reclama a Diaz Ferran (el que va ser president de la CEOE, es a dir, la patronal dels grans empresaris espanyols), la quantitat de 99 milions d’euros, presumptament defraudats a Hisenda. A part d’això, si ho recordeu, va deixar de pagar als treballadors i va estafar a centenar d’usuaris de les seves empreses turístiques. Tot un exemple d’un “bon” empresari espanyol.
Imagineu-vos, si delicte fiscal és a partir del 120.000 euros defraudats i per tant, et poden condemnar a pena de presó, quants anys li podrien caure a Diaz Ferran per defraudar 99 milions? 
Amb 99 milions, quants de "pirmis" es podrien pagar? Quantes places de professors o metges es podrien crear?