RESISTIRÉ. EL NOU HIMNE ANTI-PP

Avui he llegit al Periódico el comentari que, diàriament escriu Ferran Monegal sobre temes de televisió. Explica que ahir, a la Sexta, l'única cadena nacional què, de moment, no estarà en mans de la dreta espanyola o catalana van cantar Resistiré, la popular cançó del Duo Dinámico, però variant la lletra que, deia així:

Resistiré aunque me quiten todo.
Aguantaré los años del gobierno del PP.
Resistiré jodido, pero bueno...
¡Resistiré, resistiré!

Aquí la podeu escoltar sencera (Una lletra boníssima) 

LES FRASES DEL DIA 22-11-2011

Avui no he triat només una frase, sinó quatre. Una de cada uns dels possibles candidats a presidir el socialisme català.

"Vull liderar la nova etapa del PSC, en què hem de ser valents. No podem fer un congrés de transició". (Pere Navarro, alcalde de Terrassa)

"Hem d'escoltar el missatge de les urnes i encapçalar la renovació política de la democràcia". (Joan Ignasi Elena de la corrent Nou Cicle)

"Estem perdent el lideratge de l'esquerra catalana i CiU és ara l'únic referent del catalanisme polític". (Àngel Ros, alcalde de Lleida)

"He sofert una important pèrdua de credibilitat. Ja no som un vot útil. La renovació serà profunda". (Miquel Iceta, viceprimer secretari)

Amb més o menys matisos hi estic totalment d'acord. de fet, ahir mateix donava la meva opinió sobre aquest tema aquí mateix. L'important és que no es quedi en paraules i gests de bona voluntat. El canvi ha de ser profund i, qui acabi sent el guanyador, ha de mirar d'integrar a la seva executiva a totes aquelles persones que puguin aportar coses noves al partit.

LA FOTO DEL DIA 22-11-2011

Aquesta és la visió que es tenia avui del Port des de la plaça Joaquín Bau de Tortosa. A les 11 havia parat de ploure però el cel encara estava molt tapat i una part dels núvols tapaven la nostra muntanya de referència.

BENVINGUT, SR. RAJOY

Durant la celebració de la victòria del seu partit, li vaig sentir dir al nou president del govern electe Mariano Rajoy que el matí següent “havia d’anar a treballar”. Segurament va ser així.

El primer dia del nou càrrec no va ser gens positiu, més bé tot el contrari. Eren molts els analistes polítics i econòmics que estaven pendent de com obririen les borses i els mercats internacionals de valors, però sobre tot, com tancarien al final de la jornada. El resulta va ser que la prima de risc va tornar a pujar i assolir quotes desorbitades i les borses espanyoles van baixar.

Però segurament la pitjor notícia econòmica de la jornada va ser la intervenció del Banc de València per part del Banc d’Espanya.
Amb la intervenció del Banc de València, ja s’han intervingut les tres principals entitat financeres del País Valencià (perdó Comunidad Valenciana) Les altres dos són la CAM i Bancaixa.
Segurament, si es volgués estirar del fil, trobaríem que totes tres entitats han estat al servei de la Generalitat Valenciana (perdó Cheneralitat Valenciana) finançant el “miracle” valencià: infraestructures espectaculars, aeroports sense avions, parcs d’atraccions al mig dels deserts, esdeveniments de primer nivell internacional, etc. Tot per apaivagar l’enorme ambició dels seus mandataris,  en pro de la creació d’un país fantàstic a la recerca de la complaença dels seus ciutadans i amb l’objectiu d’aconseguir el nombre necessari de vots que els permetis seguir de forma indefinida al poder. Objectiu complit. Però al darrere`d’aquest món fantàstic s’amaguen les misèries d’uns governs corruptes, d’uns financers disposats a tot per a servir a aquests governs sempre i quan, també ells, tinguessin participació de l’enorme pastís.
Aquest ha estat el model del govern del PP valencià. Ara caldrà veure si Rajoy seguirà mirant cap a un altre costat i els farà posar, d’una vegada per totes, al lloc on haurien d’estar des de fa anys.      
Tot un repte...