dimecres, 18 d’abril del 2012
dimarts, 17 d’abril del 2012
EL GOVERN D'ESPANYA I EL CONFLICTE D'YPF
Segurament ja ho he dit més vegades i com jo, la majoria “d’opinadors” sobre temes d’actualitat: “Rajoy munta un circ i li creixen els nans”.
Fa uns dies us parlava de que tot allò que havia que pujar, com per exemple la borsa, baixava i tot el que tenia que baixar (prima de risc, atur, etc.), pujava. Han passat els dies i la borsa segueix amb caiguda lliure i la prima de risc no para de pujar per molt d’ajut que ens vulgui prestar el Banc Central Europeu. I a tot aquest panorama econòmic sé li ha de sumar la notícia de les darreres hores: l’expropiació per part de l’Argentina de “Yacimientos Petrolíferos y Fiscales” (YPF), la filial de la companyia petroliera espanyola REPSOL i que controla CaixaBank.
En un bon principi, qui en surt “tocat”, a part evidentment de REPSOL, és el govern d’Espanya, el que presideix Mariano Rajoy i també l’antiga Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (la Caixa), ara reconvertida en CaixaBank.
Certament no em preocupa gaire si la situació de la borsa puja o baixa i si la nacionalització de YPF farà perdre molts diners als seus inversos (aquest matí les accions de REPSOL estaven en caiguda lliure) La meva economia és molt més petita i en tinc prou amb un compte corrent i una llibreta a termini on hi deixo el poc que aconsegueixo estalvia per mirar de poder fer algun viatge de cara a immediats aniversaris. Però és evident que si la entitat on els tinc dipositats té un sotrac important, d’alguna manera puc sortir-ne malparat.
Ara anem cap a un tema molt més polític. Què hauria passat si fossin al govern els socialistes i el PP a l’oposició? De fet, REPSOL (i també Gas Natural), ja van tenir greus problemes amb el govern d’Algèria l'any 2007 i llavors els “populars” a l’oposició van acusar al govern socialista de “debilitat”. En quines condicions està ara el govern de Mariano Rajoy? Si l'any 2007 (a finals de la primera legislatura), amb una crisi econòmica incipient, els “populars” podien permetre’s acusar el govern de debilitat, quin qualificatiu hauríem d’emprar ara amb el govern de Mariano Rajoy? Ineficaços? Ineptes?
I ara una pregunta meva (no l’he sentit parlar a ningú) sobre aquest tema. ¿I si es tractés d’una revenja en contra del govern d’Espanya per part de la presidenta argentina Cristina Fernádez de Kirchner per com s’ha tractat aquí al jutge Baltasar Garzón?
Queda dit.
L’excoronel Martínez Inglés demana que Bárbara Rey i Tejero declarin al jutge sobre el rei Joan Carles
(Llegit al diari digital "El Triangle")
Arran del seu procés judicial per un presumpte delicte contra la Corona, Amadeo Martínez Inglés referma les acusacions contra el monarca i demana a l’Audiència Nacional que se citin a declarar diversos testimonis
En un escrit dirigit al Jutjat d’Instrucció núm. 2 de l’Audiència Nacional, l’historiador i excoronel de l’Exèrcit Amadeo Martínez Inglés [a la imatge] es ratifica en les acusacions contra el rei Joan Carles, motiu pel qual està processat per un presumpte delicte contra la Corona, i demana que se citin a declarar diversos testimonins entre els quals hi ha l’exactriu Bárbara Rey, l’extinent coronel Antonio Tejero i l’exgeneral Alfonso Armada.
En aquest escrit, Martínez Inglés enumera un seguit de presumptes delictes comesos pel rei Joan Carles, dels quals precisa que ha tingut coneixement per les «investigacions i estudis professionals» que ha fet en els últims trenta anys. Aquestes són les acusacions que formula l’excoronel, que li han costat una imputació judicial per atacar la Corona:
• «Homicidi imprudent», per la mort del seu germà Alfonso, el 29 de març de 1956, quan a l’avui rei se li va disparar accidentalment un revòlver en la residència d’Estoril. Joan Carles tenia en aquells moments 18 anys i era cadet de l’Exèrcit.
• «Alta traïció a la nació espanyola», per pactar «en secret» el novembre de 1975 amb el departament d’Estat nord-americà l’entrega unilateral al Marroc i a Mauritània de l’antiga província espanyola del Sàhara.
• «Covardia davant l’enemic», el retirar en aquell any «de manera humiliant i sense combatre» l’exèrcit espanyol del Sàhara quan ostentava el comandament suprem de les Forces Armades.
• «Genocidi de l’antiga població del Sàhara espanyol en grau de col·laborador necessari», a l’haver-la entregat al rei alauita Hassan II «totalment indefensa».
• «Colpisme d’Estat», a «l’autoritzar als seus militars cortesans (Alfonso Armada i Milans del Bosch) la planificació, preparació i execució de la maniobra político-militar» del 23-F.
• «Terrorisme d’Estat», per «tenir coneixement, com a comandant en cap de les Forces Armades, de la guerra bruta» que preparaven els serveis militars i de Seguretat de l’Estat contra ETA (GAL) «i no haver impedit la seva posada en marxa».
• «Malbaratament de cabdals públics» dels anomenats fons reservats adscrits a Defensa, presidència del Govern i Interior, «al conèixer i no desautoritzar el pagament a determinada vedette de l’espectacle espanyol per les seves prestacions sexuals que li havia realitzat durant més de quinze anys».
• «Corrupció generalitzada», al rebre durant dècades regals multimilionaris procedents tant de l’exterior com de la mateixa Espanya.
• «Enriquiment il·lícit», a conseqüència de l’anterior i dels «foscos negocis de tot tipus que en els últims anys han transcendit a l’opinió pública espanyola».
A sobre, Martínez Inglés aprofita l’escrit dirigit a l’Audiència Nacional per formular noves acusacions contra el monarca per la seva actuació en el cas Urdangarín. De fet, l’excoronel dóna una repassada als Borbons des de Felip V fins a Joan Carles I.
El 23 de març passat, Martínez Inglés va rebre una citació de l’Audiència Nacional respecte les diligències que s’han obert en contra d’ell pel delicte d’injúries contra la Corona per un article titulat ¿por que no te callas?. En comptes de retractar-se, l’excoronel ha enviat un article al jutjat en el que es referma en les acusacions que li han costat un procés i n’afegeix de noves.
En aquest escrit, Martínez Inglés enumera un seguit de presumptes delictes comesos pel rei Joan Carles, dels quals precisa que ha tingut coneixement per les «investigacions i estudis professionals» que ha fet en els últims trenta anys. Aquestes són les acusacions que formula l’excoronel, que li han costat una imputació judicial per atacar la Corona:
• «Homicidi imprudent», per la mort del seu germà Alfonso, el 29 de març de 1956, quan a l’avui rei se li va disparar accidentalment un revòlver en la residència d’Estoril. Joan Carles tenia en aquells moments 18 anys i era cadet de l’Exèrcit.
• «Alta traïció a la nació espanyola», per pactar «en secret» el novembre de 1975 amb el departament d’Estat nord-americà l’entrega unilateral al Marroc i a Mauritània de l’antiga província espanyola del Sàhara.
• «Covardia davant l’enemic», el retirar en aquell any «de manera humiliant i sense combatre» l’exèrcit espanyol del Sàhara quan ostentava el comandament suprem de les Forces Armades.
• «Genocidi de l’antiga població del Sàhara espanyol en grau de col·laborador necessari», a l’haver-la entregat al rei alauita Hassan II «totalment indefensa».
• «Colpisme d’Estat», a «l’autoritzar als seus militars cortesans (Alfonso Armada i Milans del Bosch) la planificació, preparació i execució de la maniobra político-militar» del 23-F.
• «Terrorisme d’Estat», per «tenir coneixement, com a comandant en cap de les Forces Armades, de la guerra bruta» que preparaven els serveis militars i de Seguretat de l’Estat contra ETA (GAL) «i no haver impedit la seva posada en marxa».
• «Malbaratament de cabdals públics» dels anomenats fons reservats adscrits a Defensa, presidència del Govern i Interior, «al conèixer i no desautoritzar el pagament a determinada vedette de l’espectacle espanyol per les seves prestacions sexuals que li havia realitzat durant més de quinze anys».
• «Corrupció generalitzada», al rebre durant dècades regals multimilionaris procedents tant de l’exterior com de la mateixa Espanya.
• «Enriquiment il·lícit», a conseqüència de l’anterior i dels «foscos negocis de tot tipus que en els últims anys han transcendit a l’opinió pública espanyola».
A sobre, Martínez Inglés aprofita l’escrit dirigit a l’Audiència Nacional per formular noves acusacions contra el monarca per la seva actuació en el cas Urdangarín. De fet, l’excoronel dóna una repassada als Borbons des de Felip V fins a Joan Carles I.
El 23 de març passat, Martínez Inglés va rebre una citació de l’Audiència Nacional respecte les diligències que s’han obert en contra d’ell pel delicte d’injúries contra la Corona per un article titulat ¿por que no te callas?. En comptes de retractar-se, l’excoronel ha enviat un article al jutjat en el que es referma en les acusacions que li han costat un procés i n’afegeix de noves.
Per ampliar la notícia premeu AQUÍ.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)