LA VIDA ÉS BELLA (a Amposta)

Les festes majors d’Amposta 2012 van ser les més curtes en moltes dècades. Als ajuntaments, la crisi es nota sobre tot als actes culturals i festius i això fa que la qualitat de la programació baixi molt. De la festa cap destacar... Ara mateix no sé m’acut res. Potser perquè no hi va haver cap acte que destaques per sobre de la resta.
No obstant això, la Regidora de Festes deia que la gent la parava pel carrer para felicitar-la per la programació... Perplex!
Amposta és una ciutat on, aparentment tothom hi viu feliç. D’això se’n encarrega l’equip de govern buscant les solucions més adequades per a que la ciutadania estigui entretinguda. Més que entretinguda, que no tingui que pensar. I és que la gent que pensa molt no poden ser feliços perquè se’n adonen de que tot no és tan bonic com es vol aparentar. 

 
Un clar reflex és la Revista Amposta (tornem-hi!) Amb un consell d’administració monocolor, es a dir, totalment controlat per l’equip de govern, és molt difícil que s’hi publiquin notícies que puguin donar a entendre que la nostra ciutat no passa, precisament, pel seu millor moment.
Només cal donar-hi un cop d’ull. Sempre hi ha un personatge omnipresent, sobre tot a la portada y a les primeres fulles. Aquest personatge és el cap i casal de la nostra ciutat, conegut com lo sinyó ancalde.  
Vestit impecablement i amb el somriure als llavis, es deixa retratar per a que totes les ampostines i ampostins que fullegin la RA se’n adonin que a Amposta no hi ha cap problema (només cal veure’l) Sense cap dubte representa l’estereotip de l’home ampostí: tothom voldria ser com ell. 

 

Lo sinyó ancalde representa a l’home triomfador que s’ha fet a ell mateix (perdó, va créixer a l’ombra del Roig i gualdo i s’ha convertit en una burda imitació d’aquest) Però oblidem-nos d’aquest petit detall i tornem a centrar el tema. Dóna o no el pego quan el veus? Veient-lo qui ha de pensar que Amposta té problemes? I quan els mals ampostins el critiquen i li retreuen actuacions de dubtosa legalitat (que segur que ell no ha comés, faltaria més!), ho fan amb l’única intenció de molestar-lo i fer-lo infeliç i llavors, clar, s’enfada i diu el que diu.

Però les ampostines i ampostins contents. Quan arribaran les eleccions municipals els hi pagaran un bon berenar per a donar-los la papereta de vot i tots a votar pel sinyó ancalde o per la persona que el pugui substituir, ja que, pel que sembla ser, la cosa no està clara del tot. Però és igual. Qui torni a tenir la responsabilitat de governar a Amposta també vetllarà per la felicitat de tots els ciutadans d’Amposta (bé, d’uns més que dels altres: si dius que ets català i que saps ballar la sardana tens preferència) I tornarà a sortir a la RA ben mudat (o mudada) I la Revista Amposta seguirà explicar les bondats de l’equip de govern i el bé que treballen pel poble. I sortiran inaugurant les noves infraestructures o col·locant la primera pedra que é una forma molt gràfica de dir que es comença a fer alguna obra.
I seguirem sent un món feliç i la vida serà bella plena de flors, moixonets i un arc de Sant Martí preciós per acabar de decorar el paisatge.    

 

GRAVACIÓ DEL "CROWDIFUNDIG" PER A FER UN CURTMETRATGE (primera part)

Delta Produccions, de l’ampostí Pau Bertomeu, està enllestint el projecte per fer un curtmetratge sobre un relat del nostre columnista J. Ferré Verge. El curt s’anomenarà “El último cigarrillo” i està previst que es rodi a principis de novembre a l’interior d’una casa de la Galera i a la Fatarella on es rodaran els exteriors. Dies passats, al poble vell de Corbera (el Belchite català) es van rodar una sèrie d’entrevistes a diversos col·laboradors amb la finalitat de recaptar fons per a fer realitat el projecte.

Josep Sánchez Cervelló.

PRUDÈNCIA (microrelat)

Pip, pip, pip… D. Ceferino, amb el seu Seat 600 entrava a Santa Bàrbara per la carretera de Tortosa. Pip, pip, pip... Girava cap el carrer Major (llavors carrer del Generalísimo Franco) Pip, pip, pip... Poc a poc va pujant, passant cantons (qui coneix Santa Bàrbara sap que està plena de cantons) Pip, pip, pip... En arribar al de l’església, voltava i enfilava el Mare de Déu de Montserrat. Pip, pip, pip... Finalment arribava a casa i deixava de tocar el clàxon.  

LA CONSTITUCIÓ COM A BANDERA

Si he de resumir en una frase la trobada entre Rajoy (President del govern d’Espanya) i Mas (President de la Generalitat de Catalunya), he d’usar un tòpic: “Crònica d’una mort anunciada”.
Si Mas va acudir a la reunió amb Rajoy amb l’esperança del pacte fiscal (anar embolcallat de la bandera independentista ja hauria segut massa), imagino que només començar la reunió ja se’n va adonar que sortiria d’allí amb les mans buides. Rajoy va apel·lar a la Constitució espanyola a l’hora de negar-li el pacte fiscal, ja que segons ell, aniria en contra de la Carta Magna.
És curiosa la forma com fa servir el PP la Constitució. Cal recordar que l’ala més dretana del partit, amb un tal José María Aznar al capdavant, no la va votar i fins i tot la va repudiar i ara en són els seus màxims defensors.  
Rajoy pot estar debilitat de cara a Europa, però a Espanya segueix tenint la majoria absoluta de les dues cambres i el control, encara, de diversos mitjans informatius. I si es tracta de defensar la unitat de la pàtria, llavors tots, fins i tot els que li son més esquerps, li fan costat.
I és que a l’hora de buscar complicitats per a impedir qualsevol legítima intenció d’assolir la independència per part de Catalunya, la gran majoria de castellans (ja vaig dir l’altre dia que hauríem de deixar de parlar d’espanyols i passar-los a nomenar castellans) adopten posicions radicals i intransigents en contra nostra.  
Quan Mas va sortir a respondre les preguntes de la premsa, va dir que estava trist. Més que de tristesa jo parlaria de decepció, però també de fracàs per part dels dos mandataris. No obstant, cal donar-li la raó quan va parlar de que la Constitució no pot evitar el sentiment de la majoria dels catalans de voler tenir un estat propi.  
Sense avançar res, el President de la Generalitat, va dir que la propera setmana, dintre del debat de política general que s’ha de celebrar al Parlament català, es prendran decisions importants. Però no us féssiu cap il·lusió. Segurament l’única mesura que es prendrà serà la convocatòria d’eleccions, previsiblement, per abans d’acabar l’any.
Mas no haurà aconseguit, com a President de la Generalitat, el pacte fiscal, però com a president de Convergència ha aconseguit una cosa important, que la majoria de la ciutadania clami per la independència i, a hores d’ara, al seu partit, potser el gran beneficiat per aquest sentiment, la qual cosa li pot fer guanyar molts vots i escons de cara les hipotètiques autonòmiques. CiU recollirà moltes sensibilitats. Fins i tot (fixeu-vos que us dic) li pot prendre vots a ERC i ja no parléssim del PSC que encara està buscant el seu encaix després dels darrers esdeveniments.  

Si Mas avança les eleccions, sense cap mena de dubte ho farà per interès partidista, ja que pretén obtenir una majoria suficient, encara que no sé ben bé per a què.

Mentre, ERC viuen dalt del seu núvol particular i somnien amb un estat propi i es posen a les mans de CiU sense pràcticament condicions. Ahir, el seu president Oriol Junqueras va demanar a CiU fins i tot presentar-se plegats a les eleccions i, sinó, presentar un mateix programa on hi digui clarament que es vol assolir un estat propi.
Ara us demano una darrera reflexió. ¿De convocar-se anticipades, els ciutadans de Catalunya, que en hi juguem, el somni d’un estat propi o referendar les polítiques de retallades de CiU?
Si CiU guanya per una àmplia majoria es tornarà a veure legitimada per a seguir amb la seva política de retallades igual com ja va fer el dia següent de la seva primera victòria en unes eleccions generals a Catalunya. O és que ja no us en recordeu? Tant feble és la vostra memòria? Tan cecs poden estar alguns?    
Per a finalitzar tornaré a fer esment de la Constitució. Sembla ser que a Madrid ha sorgit la idea que si Mas convoca unes eleccions secessionistes, emparant-se amb la Carta Magna es poden anul·lar.
Jo, és que al·lucino en colorins... No ho puc evitar.