Les festes majors d’Amposta 2012 van ser les més curtes en moltes dècades. Als ajuntaments, la crisi es nota sobre tot als actes culturals i festius i això fa que la qualitat de la programació baixi molt. De la festa cap destacar... Ara mateix no sé m’acut res. Potser perquè no hi va haver cap acte que destaques per sobre de la resta.
No obstant això, la Regidora de Festes deia que la gent la parava pel carrer para felicitar-la per la programació... Perplex!
Amposta és una ciutat on, aparentment tothom hi viu feliç. D’això se’n encarrega l’equip de govern buscant les solucions més adequades per a que la ciutadania estigui entretinguda. Més que entretinguda, que no tingui que pensar. I és que la gent que pensa molt no poden ser feliços perquè se’n adonen de que tot no és tan bonic com es vol aparentar.
Un clar reflex és la Revista Amposta (tornem-hi!) Amb un consell d’administració monocolor, es a dir, totalment controlat per l’equip de govern, és molt difícil que s’hi publiquin notícies que puguin donar a entendre que la nostra ciutat no passa, precisament, pel seu millor moment.
Només cal donar-hi un cop d’ull. Sempre hi ha un personatge omnipresent, sobre tot a la portada y a les primeres fulles. Aquest personatge és el cap i casal de la nostra ciutat, conegut com lo sinyó ancalde.
Vestit impecablement i amb el somriure als llavis, es deixa retratar per a que totes les ampostines i ampostins que fullegin la RA se’n adonin que a Amposta no hi ha cap problema (només cal veure’l) Sense cap dubte representa l’estereotip de l’home ampostí: tothom voldria ser com ell.
Lo sinyó ancalde representa a
l’home triomfador que s’ha fet a ell mateix (perdó, va créixer a l’ombra
del Roig i gualdo i s’ha convertit en una burda imitació d’aquest) Però
oblidem-nos d’aquest petit detall i tornem a centrar el tema. Dóna o no
el pego quan el veus? Veient-lo qui ha de pensar que Amposta té problemes?
I quan els mals ampostins el critiquen i li retreuen actuacions de dubtosa
legalitat (que segur que ell no ha comés, faltaria més!), ho fan amb l’única
intenció de molestar-lo i fer-lo infeliç i llavors, clar, s’enfada i diu
el que diu.
Però les ampostines i ampostins contents.
Quan arribaran les eleccions municipals els hi pagaran un bon berenar per
a donar-los la papereta de vot i tots a votar pel sinyó ancalde
o per la persona que el pugui substituir, ja que, pel que sembla ser, la
cosa no està clara del tot. Però és igual. Qui torni a tenir la responsabilitat
de governar a Amposta també vetllarà per la felicitat de tots els ciutadans
d’Amposta (bé, d’uns més que dels altres: si dius que ets català i que
saps ballar la sardana tens preferència) I tornarà a sortir a la RA ben
mudat (o mudada) I la Revista Amposta seguirà explicar les bondats de l’equip
de govern i el bé que treballen pel poble. I sortiran inaugurant les noves
infraestructures o col·locant la primera pedra que é una forma molt gràfica
de dir que es comença a fer alguna obra.
I seguirem sent un món feliç i la vida serà bella plena de flors, moixonets i un arc de Sant Martí preciós per acabar de decorar el paisatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada