LA VOTACIÓ MÉS PAUPÈRRIMA DE LA HISTÒRIA

Jo no ho recordo, però és difícil (molt difícil)que una votació feta a un parlament només hagi tingut un vot favorable. El fet va passar dimarts al Congrés dels Diputats.
Va ser arran d’una iniciativa del diputat de Unión del Pueblo Navarro on es demanava reduir el dies de campanya electoral que passarien dels 15 actuals a 8. Segons el diputat navarrès la seva iniciativa pretenia estalviar diners ens uns temps tan complicats com els que estem vivint.
No cal ni dir-ho que la proposta va ser rebutjada. Si tant sols ell hi va votar a favor, només que dos haguessin votat en contra i la resta abstencions, ja no s’hauria aprovat.
Durant la mateixa sessió, ERC va presentar una proposta per a poder fer la consulta sobiranista a Catalunya. Va ser rebutjada amb els vots espanyolistes del PP, PSOE (incloent-hi els diputats del PSC) i UPyD.
Segurament que la proposta era del tot oportunista, segurament que d’haver-se aprovat, la resolució seria anticonstitucional, segurament , abans es requereix una modificació de la Carta Magna... Però una vegada més va posar en evidència als diputats del PSC i ja en van... Algú m’ho pot dir?

Aquest matí escoltava per la ràdio que hi va haver debat intern i malestar entre els diputats que estaven per votar a favor... Afavoreix això les perspectives electorals del PSC? Evidentment que no. Durant la campanya, els rivals polítics furgaran en la ferida oberta per a fer tot el mal que puguin. Sembla mentida que coses tan elementals com aquesta no es valorin a l’hora de prendre una decisió i, si ho fan, fins ara, s’han equivocat (sempre des del meu punt de vista, es clar!) totes les vegades.

I si acabem en Carretero? Mai me’n refiaria d’una persona que no somriu mai. Bé, potser ho faci a la intimitat igual que aquell i el català.
De Carretero sabíem que havia segut alcalde de Puigcerdà i conseller de Governació en l’època de Maragall. Un dia, fart del seu partit se’n va anar per a formar un nou partit polític (eren pocs i va parir la burra): Reagrupament. Al cap de poc se’n va voler anar perquè volia ser l’únic gall del galliner i sembla ser que hi havia massa veus discordants. Finalment no se’n va anar i ara demana el vot per a CiU a les properes autonòmiques.
Així que a part de no somriure mai, ara resulta que és ultraliberal i independentista, això sí, però ultraliberal!!
Un altre tret de la seva personalitat que encara em dóna més arguments per a pensar que és un mal tipus i, si no ha fet el salt definitiu a CDC, potser serà que no el volen. Al segon dia voldria estar a la mateixa alçada que Mas...  

EL PENÚLTIM DRET

El govern central segueix amb pas ferm en el seu afany de retallar-nos drets i llibertats. Quan se’n hagin retallat els últims, simplement ja no ens podrem ni queixar a la intimitat. Fins i tot el dret al pataleo quedarà abolit.  

Només cal llegir els diaris dels darrers dies. La delegada de Madrid, Cristina Cifuentes ha proposat modular (*) el dret de manifestació. I què vol dir modular? Mireu, no ho sé segur, però pel que sembla seria sinònim de restringir, limitar, qui sap si prohibir.

Com sabeu els membres del govern del PP són propensos a la utilització d’eufemismes, es a dir, canviar el nom de les coses per a que no s’acabi d’entendre del que estan parlant, però igualment s’han de complir encara que no les hagis entès. No es trigarà gaire en prohibir aquella frase de al pa, pa i al vi, vi i tal vegada es transformarà en al pa, elaborat de fleca destinat a l’alimentació humana i al vi, most de raïm fermentat amb lleuger contingut de alcohol.  

Bromes a part i retornant al tema de les manifestacions, vull recordar que José María Álvarez del Manzano era l’alcalde de Madrid, va suggerir crear un manifestodrom a les afores de la capital d’Espanya per a evitar que dia si, dia també, la vila i cort acollís alguna manifestació. Eren els temps que la Plataforma en Defensa de l’Ebre es va desplaçar a la capital de l’estat per a demanar la derogació del Plan Hidrológico Nacional. Per aquell tems Espanya també estava governada pel PP, concretament pel funest José María Aznar.

L’any passat, el PP va recuperar el poder després de dos governs socialistes i, a part de retallar tota mena de partides econòmiques, segons diuen, per a reduir el dèficit públic, també utilitzen la tisora per a retallar-nos drets i llibertats adquirides des de fa dècades, algunes d’elles, fins i tot, creades per Franco, el pare polític dels actuals governants d’Espanya.

Els drets a la manifestació, a la vaga i el conseqüent el tancament empresarial, estan reconeguts a la Constitució Espanyola, la llei de lleis d’on emanen les altres lleis i normes que regulen les relacions entre tots els ciutadans del país i que tan agrada esmentar als nostres mandataris a l’hora d’opinar, per exemple sobre si és inviable el secessionisme de Catalunya.

Si, finalment, acaben retallant el dret de manifestació, estaran retallant el nostre penúltim dret abans de suprimir (i torno al principi) el dret al pataleo. L’últim de tots serà el dret a la vida... Però només cal donar-los una mica de temps. (Perdoneu-me per donar idees)

(*) Modular: Regular (la veu) en bona entonació i inflexions variades. (?) A veure si volen que es canti a les manifestacions i encara no ens en assabentat...

PLAÇA DEL PILAR DE SARAGOSSA

PILAR I PILARO (microrelat)

Saragossa, 12 d’octubre, dia del Pilar. Tradicionalment a les xiquetes que naixen el dia de la festivitat de la patrona de la ciutat, i els hi posen per nom Pilar, l’ajuntament els hi regala un medalleta d’or.

Però, ves per on, el matrimoni format pel senyor Pablo i la senyora Angeles, van tenir un fill precisament el dia del Pilar. També hagués pogut ser una xiqueta per a poder-li posar el nom de la Verge! Però no, va ser un xiquet...
Però el Sr. Pablo no estava disposat a renunciar a la medalleta només pel fet d’haver tingut un mascle en lloc d’una femella. Per tant, va haver de prendre una decisió determinant: li posaria al xiquet el nom de PILARO.  
Després criticaran els catalans...