Les farmàcies catalanes porten diversos mesos
sense cobrar la part que els hi paga
el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Tenen tota la raó del món
de queixar-se i de fer vaga (o tancament empresarial si ho preferiu), però vull
recordar que molts dels seus usuaris voldrien
plorar amb els ulls de la majoria de farmacèutics...
Fins ara, les farmàcies cobraven als pacients
de la Seguretat Social (excepte als jubilats i pensionistes) un 40 % del cost
del medicament i als que com jo som de MUFACE un 30 %. A partir de l’1 d’octubre
el 40 % s’ha incrementat en un 50 o 60 % segons la renda del pacient i els
jubilats i pensionistes han passat a pagar (com a norma general) un 10 %. A més
de tot això, a Catalunya es paga 1 € per recepta amb un topall de (sinó recordo
malament) 60 €/any.
Aquest matí escoltava a un farmacèutic dir que
ells no eren recaptadors com ho són alguns funcionaris de la Generalitat. És
cert, però recordo que la majoria d’empresaris d’aquest país recapten impostos de l’estat com per
exemple l’IVA o molt abans L’ITE (l’Impost sobre el Tràfic d’Empreses)
Para solucionar problemes com aquest i que
podrien tornar-se a produir en un futur proper, com també apuntava aquest matí
un farmacèutic, hi calen idees imaginatives (!) La imaginació al poder era el crit dels revoltats francesos del
maig del 68. Després de més de 40 anys encara trobem a faltar imaginació per a resoldre moltes de les
situacions que es plantegen.
No sé si es fa així o no (perdoneu la meva
ignorància), però no seria lògic que davant de la situació que s’ha produït
entre els farmacèutics i l’administració de la Generalitat, que els farmacèutics
es quedessin a compte el que recapten en concepte de taxes o repagament i que, simplement, es
passessin comptes i que és liquidés per la diferència, ja fos el saldo positiu
o negatiu.
Dit tot això, cal plantejar-se un altre tema.
No sé si la situació dels farmacèutics és tan agònica com volen presentar.
Imaginem que sí. Si han estat mesos esperant-se, no podrien haver esperat una
mica més i adherir-se a la vaga general convocada per al 14 de novembre? Per què
(pregunto) faran vaga les farmàcies el dia 14 de novembre? Ja sé que les vagues
generals les fan els treballadors i que haurien de ser els treballadors els que
s’adherissin voluntàriament a la vaga del dia 14, però si a sobre comptessin
amb la complicitat empresarial, no seria tot molt més fàcil?
Sempre hi ha hagut sectors molt més
corporativistes i egoistes que pensen amb el seu propi benefici està per sobre
dels interessos de la col·lectivitat. Recordo que fa uns quans anys, les
mestres van fer vaga pel seu compte i van demanar comprensió als pares. Però
quan es va fer la vaga general (crec recordar que contra Zapatero), com que els
mestres ja tenien resoltes les seves reivindicacions, van optar per no
seguir-la. Tota una mostra de solidaritat cap als altres treballadors i
treballadores.
Estic segur que hi ha gent que s’ho està
passant molt més malament que els farmacèutics. Aquí vull incloure aturats de
llarga durada però també petits autònoms que no tanquen el seu negoci perquè pitjor és poc que res. La majoria d’aquest
segur que tampoc faran vaga i, com passa quasi sempre, només els més conscienciats socialment, aquell dia
optaran per no anar a treballar. Ningú els recompensarà el dia que, les
respectives empreses, els hi descomptaran de la seva nòmina. Com tampoc mai
ningú ha renunciat a les millores que s’han aconseguit com a conseqüència d’una
vaga.
Segurament
els ciutadans encara no estan prou indignats, em deia
l’altre dia una persona molt popera a mi. Potser sí, però, què esperen que
passi? On està el seu límit d’aguant.
Com a funcionari, el mes de desembre cobraré una misèria (diguem-ho així) La paga
extra que m’haurà volat per reial decret,
més la part de MUFACE que tinc prorratejada i que se’m descomptarà igualment i,
a sobre el dia de vaga del novembre però que se’m descomptarà de la nòmina del
desembre.
Bon Nadal a tots i totes ara que ho puc dir ja
que quan arribi, segurament, no diré el mateix.