diumenge, 4 de novembre del 2012

ON ESTÀ AMPOSTA?

El centre comercial Futuro Ciudad Amposta està mig buit. 
Fa temps que al llegir el setmanari la Veu de l’Ebre vinc observant que Tortosa (mal que pesi a alguns, la població més important del territori) té unes pàgines específiques per a informar de tot allò que ha passat i també de la Ràpita. Les notícies d’altres poblacions s’inclouen dintre de la denominació genèrica de cada comarca. Així, per exemple, Amposta està inclosa a la comarca del Montsià. Aquest fet em crida especialment l’atenció ja que Amposta és, demogràficament parlant,  la segona ciutat en importància de les Terres de l’Ebre i capital de la comarca del Montsià. Per tant, per què la Ràpita té pàgines exclusives i Amposta no? La resposta és molt senzilla: Perquè a l’hora de pagar els respectius ajuntaments al setmanari, la ciutat marinera contribueix més que no la capital de la seva comarca. No ens enganyem, el món de la premsa funciona així.
A part d’això, Amposta ha deixat de ser una ciutat de referència dels nostre territori. Els diferents ajuntaments governats per CiU sempre s’han preocupat per crear més façana que contingut, es a dir, molta propaganda però a l’hora de la veritat, la realitat és ben diferent. Els anys de la bombolla immobiliària a Amposta es va construir de forma desmesurada i sense cap tipus de previsió de futur. Resultat: una bona part de les principals empreses constructores locals han tancat o estan en procés de fer-ho. Tampoc Amposta ha estat capdavantera en quan a indústria. La gran fàbrica ampostina o hi ha treballat generacions de famílies locals (DAPSA, ara Saika Pack) fa anys que es va traslladar a l’altre costat de l’Ebre, al terme de Tortosa primer i ara de l’Aldea després de la segregació.
Els polígons industrials no han atret indústria de fora (es suposa que es van crear per aquest propòsit) i s’han acabat instal•lat petites indústries locals i fins i tot tallers mecànics de tota mena. Dels dos existents, el de Tosses i el de l’Oriola, és aquest darrer el que més dessolat es veu. La major part del sòl industrial del que disposa està buit; es a dir, sense naus industrials i allí on n’hi ha, algunes d’elles, pertanyen a empreses que han tingut que tancar portes per culpa de la crisi (Antaix, Comercial Villalba...)
El polígon de Tosses és el primer que es va fer a Amposta. Està situat al costat de la carretera de Santa Bàrbara. Com es veia que no s’acabava d’omplir, els seus promotors van optar en construir unes sales de cinema primer i, al cap d’uns anys una zona recreativa que mai no ha acabat de funcionar i molts dels seus locals també han hagut de tancar. Darrerament s’hi ha fet un restaurant. L’últim invent dels prohoms ampostins va ser promoure unes galeries comercials a tocar del nucli urbà. Tan emprenedors volien ser que ho fan fer en plena crisi financera. La construcció del complex no va exempt de polèmica amb diversos ajornaments de impost sobre construccions amb total connivència de l’equip de govern que, per primera vegada, ho va permetre.
Inaugurat a corre-cuita el mes de desembre de 2010 (pocs dies abans de Nadal), van estar durant uns mesos sense la corresponent llicència municipal per obertura d’establiments comercials, ja que no disposaven de subministrament elèctric i van haver de fes ús de grups electrògens. Carrefour, la gran estrella de la zona i que devia de ser un gran reclam (com d’altres grans marques que mai han arribat), va obrir al cap d’uns mesos al segon intent, ja que una forta ventada va arrancar part de la marquesina que cobria el passadís que separa el centre de les galeries, impedint la inauguració. Als pocs mesos d’obrir-se ja van tancar els primers establiments i des d’ençà ha estat un degoteig de tancaments.
Ara mateix, m’atreviria a dir que hi ha més locals tancats que oberts. Passant per l’avinguda Aragonesa té un aspecte fantasmagòric amb quasi totes les botigues tancades. Però és que al nucli urbà de la citat està passant el mateix. Aprofitant els anys de bonança econòmica algunes cases emblemàtiques de Tortosa van aterrar a Amposta en busca de negoci (Forés –roba per a home-, Calçats la Villa de Sitges, Gascó –joguets i regals-) Avui quasi tots s’han deslocalitzat. I no només són les marques quan han vingut de fora, també molts establiments genuïnament ampostins han acabat per tancar; alguns d’ells clàssics com Comercial Accensi o la Ferretera de l’Ebre. On està Amposta? De ben segur que als mapes no serà difícil trobar-la, però econòmica i socialment no ho sé. Però segur que no està allà on li pertocaria ser.

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. SANT MATEU DEL MAESTRAT III










La película de Rajoy y Mas puede acabar muy mal para todos (un article de l'Enric Sopena)


¡Cuánta indecencia política comparten CiU y PP! Todo este tinglado que ha organizado Artur Mas en torno a la independencia catalana no es más que una especie de farsa para embaucar a gentes de buena fe.

Pretende presumiblemente Mas que sirva la ofensiva secesionista, tal como están las cosas, para salvar no a Cataluña -que no necesita para nada a mesías de ningún género-, sino a Convergència i Unió.
La Rusia de Putin
Va dando tumbos Mas. El otro día se fue a Moscú, a la Rusia de Putin, un tramposo semidictador. De Rusia se desgajaron la mayoría de los países que se integraron obligatoriamente en la URSS tras la caída del muro de Berlín. ¡Menudo ejemplo para Cataluña, que hace unos cuarenta años que ha vivido con unas libertades nunca vistas ni en Cataluña ni en España!.
Palmeros convenientemente engrasados
Le ocurre a CiU que no tiene garantizada, ahora tampoco, ni mucho menos, la mayoría absoluta, aunque sus palmeros mediáticos -convenientemente engrasados- digan lo que más convenga a los intereses nacionalistas. Sin mayoría absoluta, ojo, Sr, Mas.
Razones que son obvias
El PP, por su parte, ha perdido una vez más una gran ocasión para demostrar que su eje político es la dignidad y la ética. ¿Cómo explica Rajoy que, habiendo votado catorce ayuntamientos catalanes -donde cogobiernan CiU y PP- a favor de la independencia, no dimitieran de inmediato los ediles y altos cargos populares por razones que son obvias?
Estulticia aventurera
Estos concejales del PP prefirieron continuar en sus escaños antes que marcharse a sus casas para exhibir la coherencia de sus convicciones. Esa coherencia popular ni está ni se le espera. Vendieron su dignidad y su ética a cambio de un poder no mucho mayor que un plato de lentejas. Entre los separatistas y los separadores o se frena tanta estulticia aventurera o la película protagonizada por Mas y Rajoy -que hace carantoñas a los catalanes, a buenas horas mangas verdes- puede acabar muy mal para todos.
Enric Sopena es director de ELPLURAL.COM


dissabte, 3 de novembre del 2012

TERRA DE TOTS I DE NINGÚ



Diumenge 28 d’octubre, el Periódico de Catalunya començà una sèrie de petits reportatges per terres frontereres entre Catalunya i les territoris limítrofes d’Espanya.
La primera etapa sortia de l’Aneto (Aragó), passava per Vilaller (Catalunya) i acabava a Pont de Montanya (Aragó) encara que el topònim correcte sigui Puente de Montaña (tal va dir Rosa i va incorporar posteriorment el diari); la segona etapa era entre el Campell (Aragó) a Alfarràs (Catalunya); a la tercera es sortia de el Torricó (Aragó) es passava primer per Almacelles (Catalunya), passant per Fraga i Torrent de Cinca (Aragó) i acabava a Massalcoreig (Catalunya); la quarta etapa, que van titular "La frontera separa, la cultura uneix" transcorria entre La Freixneda i Vall-de-roures (Aragó); en la cinquena i penúltima es visitava el Tossal dels Tres Reis (entre l’Aragó, Catalunya i el País Valencià); i, finalment, la darrera etapa (publicada ahir) anava des d’Ulldecona a Vinaròs. 
A l’etapa del Matarranya van entrevistar a Octavi Serret de la Llibreria Serret de Vall-de-roures. Si no la coneixeu, us diré que és, possiblement, la llibreria de les nostres comarques on podeu trobar més llibres relacionats amb el nostre territori. I no us preocupeu, sinó podeu desplaçar-vos, podeu visitar-la on line. La Llibreria Serret també es caracteritza per la gran difusió que fa de la nostra cultura, fent tota mena d’actes com, per exemple, la presentació de llibres d’autors ebrencs o de temàtica relacionada amb les nostres comarques.
En los dues darreres rutes me’n vaig adonar que quan la periodista parlava del territori del Sénia, emprava l’article la, com si es referís a la població. Segurament per desconeixement de la nostra realitat. Igual que l’amic Paco Itarte, el qual, avui mateix, escrivia que sempre es diu que Catalunya acaba a l’Ebre, oblidant així la comarca del Montsià. Jo mateix m’he queixat d’això públicament moltes vegades; la darrera ja fa uns anys. A l’altre costat de l’Ebre no tant sols està el Montsià, sinó també la Terra Alta, una part de les comarques del Baix Ebre i de la Ribera d’Ebre. De fet, pràcticament la meitat de les Terres de l’Ebre. No obstant, li he dit al meu bon amic Paco que no vull pensar que després de tants anys ho facin per ignorància. Jo crec que tothom sap que Catalunya no acaba al riu Ebre, però si a les comarques de l’Ebre. Si quan parlem del territori del Sénia ens referim a un ampli territori que comprèn poblacions de tres comarques dels tres regnes històrics: el Matarranya (Aragó), el Montsià (Catalunya) i el Baix Maestrat (País Valencià), quan es parla de l’Ebre igualment ens podem referir al conjunt de les 4 comarques que composen les Terres de l’Ebre.
A la darrera etapa, amb el títol de "El riu que desbarata fronteres" van entrevistar al grup Pepet i Marieta (composat per 3 ulldeconencs i 3 benicarlandos), un bon exemple de l’harmonia que hi sol haver entre la gent d’una part i l’altra del riu Sénia.
I, finalment, van entrevistar als germans Pablo (Paco i Vicent), pescadors de Vinaròs.
A la pregunta sobre que opinava sobre una hipotètica Catalunya independent, Paco Pablo va dir: Lo que voldria és una frontera allà (Catalunya) i allà (València) Sóc vinarosenc.
Per a mi que vaig treballar 5 anys a Vinaròs entre Cerámicas Lores i Juan Chaler, aquesta resposta no m’ha sorprès gens. La frase ni català ni valencià, vinarosenc!, la vaig escoltar moltes vegades de la boca d’alguns companys.

Els amics Joan Panisello i Jesús Ávila Granados fent una presentació a Vall-de-roures.

Pepet i Marieta (amb els Quicos): El Sénia no es frontera