Diumenge 28 d’octubre, el Periódico de
Catalunya començà una sèrie de petits reportatges per terres frontereres entre
Catalunya i les territoris limítrofes d’Espanya.
La primera etapa sortia de l’Aneto (Aragó),
passava per Vilaller (Catalunya) i acabava a Pont de Montanya (Aragó) encara
que el topònim correcte sigui Puente de Montaña (tal va dir Rosa i va
incorporar posteriorment el diari); la segona etapa era entre el Campell
(Aragó) a Alfarràs (Catalunya); a la tercera es sortia de el Torricó (Aragó) es
passava primer per Almacelles (Catalunya), passant per Fraga i Torrent de Cinca
(Aragó) i acabava a Massalcoreig (Catalunya); la quarta etapa, que van titular "La frontera separa, la cultura uneix" transcorria entre
La Freixneda i Vall-de-roures (Aragó); en la cinquena i penúltima es visitava
el Tossal dels Tres Reis (entre l’Aragó, Catalunya i el País Valencià); i,
finalment, la darrera etapa (publicada ahir) anava des d’Ulldecona a
Vinaròs.
A l’etapa del Matarranya van entrevistar a
Octavi Serret de la Llibreria Serret de Vall-de-roures. Si no la coneixeu, us
diré que és, possiblement, la llibreria de les nostres comarques on podeu
trobar més llibres relacionats amb el nostre territori. I no us preocupeu, sinó
podeu desplaçar-vos, podeu visitar-la on line. La Llibreria Serret també es caracteritza per la gran difusió que fa
de la nostra cultura, fent tota mena d’actes com, per exemple, la presentació
de llibres d’autors ebrencs o de temàtica relacionada amb les nostres
comarques.
En los dues darreres rutes me’n vaig adonar
que quan la periodista parlava del territori del Sénia, emprava l’article la,
com si es referís a la població. Segurament per desconeixement de la nostra
realitat. Igual que l’amic Paco Itarte, el qual, avui mateix, escrivia que
sempre es diu que Catalunya acaba a l’Ebre, oblidant així la comarca del Montsià.
Jo mateix m’he queixat d’això públicament moltes vegades; la darrera ja fa uns
anys. A l’altre costat de l’Ebre no tant sols està el Montsià, sinó també la Terra
Alta, una part de les comarques del Baix Ebre i de la Ribera d’Ebre. De fet, pràcticament
la meitat de les Terres de l’Ebre. No obstant, li he dit al meu bon amic Paco
que no vull pensar que després de tants anys ho facin per ignorància. Jo crec
que tothom sap que Catalunya no acaba al riu Ebre, però si a les comarques de l’Ebre.
Si quan parlem del territori del Sénia ens referim a un ampli territori que
comprèn poblacions de tres comarques dels tres regnes històrics: el Matarranya (Aragó),
el Montsià (Catalunya) i el Baix Maestrat (País Valencià), quan es parla de l’Ebre
igualment ens podem referir al conjunt de les 4 comarques que composen les
Terres de l’Ebre.
A la darrera etapa, amb el títol de "El riu que desbarata fronteres" van entrevistar al grup
Pepet i Marieta (composat per 3 ulldeconencs i 3 benicarlandos), un bon exemple
de l’harmonia que hi sol haver entre la gent d’una part i l’altra del riu Sénia.
I, finalment, van entrevistar als germans
Pablo (Paco i Vicent), pescadors de Vinaròs.
A la pregunta sobre que opinava sobre una
hipotètica Catalunya independent, Paco Pablo va dir: Lo que voldria és una frontera allà (Catalunya) i allà (València) Sóc
vinarosenc.
Per a mi que vaig treballar 5 anys a Vinaròs
entre Cerámicas Lores i Juan Chaler, aquesta resposta no m’ha sorprès gens. La
frase ni català ni valencià, vinarosenc!,
la vaig escoltar moltes vegades de la boca d’alguns companys.
 |
| Els amics Joan Panisello i Jesús Ávila Granados fent una presentació a Vall-de-roures. |
Pepet i Marieta (amb els Quicos): El Sénia no es frontera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada