MAI, TARD I MALAMENT

Va d’adverbis...

El millor elogi que es pot dir d’un àrbitre de futbol és que la seva labor ha passat desapercebuda. En el tema judicial passa el mateix: millor que mai els jutjats i tribunals haguessin de ser notícia, però afortunada o desgraciadament, moltes vegades han de dirimir conflictes entre dues parts totalment oposades i els veredictes mai són a gust de tothom. Què hi farem...

El PP mai hagués tingut que interposar recurs de inconstitucionalitat contra els matrimonis gais. Mai. Com tampoc ho hauria hagut de fer contra l’Estatut de Catalunya. Mai. Però, com sempre sol passar quan s’arriba a una alta instància, la sentència es demora durant temps i temps (millor dir anys i anys...) I de vegades, des de fora, creiem que sense motiu aparent. Tard.  

Era necessari demorar durant 7 anys el veredicte dels matrimonis gais? (com també va passar amb l’Estatut de Catalunya) La incertesa que es va crear durant tot aquest temps  entre els col·lectius de gais i lesbianes va ser gran. Malament.

Què hauria passat si el veredicte hagués estat contrari i s’haguessin de separar les parelles? Haurien d’haver tornat els fills aquelles parelles que mentre han adoptat alguna criatura? Millor ni plantejar-ho. La sentència ha estat favorable i punt. Felicitacions!

Finalment, les associacions en contra dels desnonaments se’n han sortit amb la seva. Els dos grans partits a nivell nacional (PP i PSOE) volen unir esforços per a canviar la llei i impedir així els desnonaments abusius i indiscriminats per part dels bancs. Per a mi aquesta solució arriba tard i malament. Pràcticament igual que la justícia d’aquest país.

De fet, la promulgació d’aquest llei,  també serà un acte de justícia. Sembla que, finalment, amb la dació, les famílies saldaran el deute que tenien contret amb les financeres.

No és lògic que, un país, que té mils de milers d’habitatges buits i que trigaran anys i panys en ocupar-se, faci fora de les seves llars milers de famílies amb els corresponents xiquets i iaios. Això sí que és una injustícia. Més malament.  

I jo pregunto: Fins que aquesta llei no passi els corresponents tràmits (parlamentaris, publicació al BOE, etc.), no es podrien suspendre cautelarment tots els desnonaments i acabar així amb el patiment de moltes famílies?

Ho aplaudiríem tots... O quasi.  

Mireu, una notícia vergonyosa de darrera hora. 

I mireu aquesta altra.  

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. CERVERA DEL MAESTRE III

El PSC denuncia opacitat i mala gestió a l’Hospital Comarcal d’Amposta

El director de serveis i recursos de l’Hospital fou beneficiat per un contracte de 30 mil euros pel lloguer d’una grua per a unes obres al propi Hospital

Després d’analitzar la documentació lliurada pel gerent de l’Hospital Comarcal arran de l’escandalos  lloguer de 15 mil euros mensuals del Servei de Rehabilitació del Carrer Amèrica, des del PSC se’ns obren nous interrogants sobre la correcta gestió d’aquesta institució presidida per Manel Ferré, a la vegada alcalde de la ciutat i treballador del propi Hospital. Moltes de les preguntes que vam fer en el seu moment respecte el lloguer continuen avui encara sense resposta i el que és més greu, es continua pagant un lloguer, que en cas de no aturar-se acabarà suposant pagar gaire bé 2 milions d’euros, el 2017, per un local que a preu actual de mercat no val ni la quarta part. Hem de dir però, que gràcies a la pressió exercida des del nostre grup polític hem aconseguit que Manel Ferré inicií un procés de renegociació del lloguer amb el propietari. Ja veurem si realment hi ha voluntat de reconduir aquesta sagnia indecent que ja ha costat més 400.000 euros.

Hem de recordar que l’Hospital Comarcal gestiona un pressupost de 14 milions d’euros anuals, gaire bé el mateix volum econòmic que el del propi Ajuntament que per l’any 2013 serà de 18 milions. A diferència de l’Ajuntament, a l’Hospital no existeix la figura d’Interventor/a ni de Secretari/a, funcionaris habilitats per vetllar per una gestió ajustada a la llei i al rigor pressupostari que mereixen els recursos que són públics. Tot i això, l’Hospital va pagar el 2011, 374.672 euros al Grup SAGESSA en concepte de  “serveis de gestió” que inclou el sou del gerent, el servei de de comptabilitat, de nòmines, d’assessoria jurídica ..., és a dir el mateix que farien els dos funcionaris anteriors per molts menys diners.

Una de les perles que hem trobat examinant la documentació de l’Hospital és la contractació d’una grua a l’empresa MAGFEN CENTRIC SL per 30.000 euros durant 18 mesos en concepte d’unes obres que es van realitzar dintre l’Hospital. Resulta que l’apoderat de l’empresa en qüestió és a la vegada el director de  serveis i recursos de l’Hospital i de SAGESA a la comarca del Montsià.  Aquest fet, a més de ser a totes llums un fet de clar privilegi i favoritisme cap un treballador d’alt rang de l’Hospital incompleix flagrantment el codi ètic del propi de la institució. Des del PSC ens preguntem qui ha estat el responsable de l’adjudicació d’aquest contracte ? I quina relació hi te amb l’apoderat de l’empresa MAGFEN ?

Igualment la majoria de contractes d’obra adjudicats en els darrers anys, per un valor en conjunt de varis milions d’euros,  han estat adjudicats invariablement a la mateixa empresa constructora que a la vegada és la propietària del local on està ubicat el servei de rehabilitació pel qual paguem 180 mil euros l’any (15 mil euros /mes) i també d’altres locals llogats a l’Ajuntament.

Tot plegat, i sense haver acabat d’examinat encara tota la informació ens dona a entendre una gestió opaca, que caldrà continuar estudiant i que possiblement ens done alguna sorpresa més properament.

YES WE CAN

El “crit de guerra” d’Obama de fa 4 anys s’ha apagat molt durant la passada campanya, però finalment, el president americà ha aconseguit el seu propòsit de tornar a ser reelegit per un altre mandat.
Als EUA el que compten són els vots electorals, és a dir, la suma del vots que té assignat cada estat en relació a la població. Cada estat dóna els vots a un sol candidat. I Obama ha aconseguit una victòria prou aclaparadora 332 per 206 del seu rival. Encara que és veritat que la diferència no ha estat tan gran com ara fa 4 anys.
De totes formes, el resultat del vot popular, el que diposita cada votant a l’urna, ha estat molt ajustat. Es parla d’empat tècnic.
Fa 4 anys hi va despertar molta més expectació ja que, per primera vegada, un afroamericà teia clares possibilitats d’arribar a la Casa Blanca, tal i con va ser finalment.
Durant els darreres setmanes, sovint, el Periódico, publicava enquestes d’opinió on, sobre una silueta del mapa dels Estats Units, es tenyia de blau els estats favorables a Obama i de roig els favorables a Romney. Una cosa em cridava l’atenció al veure aquest mapa. Majoritàriament, els estats que donaven a costa, els més poblats i rics, es decantaven per Obama, mentre que els de l’interior del país (els més despoblats i pobres) ho feien pel seu rival. És el que jo denominaria l’Amèrica profunda.
Com aquí, que també existeix l’Espanya profunda que és aquella on el cacic de torn encara té molta influència sobre els seus conciutadans i solen votar a la dreta. Mentre que les zones més industrialitzades, normalment més properes a la mar, el vot progressista és molt més habitual.
I no cal anar tan lluny. A Catalunya també passa. A les grans ciutats i a la majoria de les grans poblacions del cinturó de Barcelona, el vot als partits progressistes ha estat la tònica denominant en quasi totes les eleccions, mentre que el món rural ha estat sempre un viver de vots per a CiU.

Encara que darrerament la dreta també ha aconseguit guanyar a les grans capitals i les zones industrials. Primer va ser el PP que va guanyar ciutats com Madrid o comunitats com el País Valencià. En els darrers temps aquest canvi de tendència s’ha produït a casa nostra de la ma de CiU. Fins l’any passat el cap i casal, Barcelona, havia tingut alcaldes socialistes que governaven juntament a d’altres partits de l’esquerra. L’alcalde actual, Trias, és el primer alcalde de CiU que té la ciutat comtal.

Aquesta situació ha estat possible més per demèrits dels socialistes que no èxits assolits per la federació nacionalista.
El 25-N CiU vorejarà la majoria absoluta mentre que els socialistes poden assolir els pitjors resultats de la seva història. Amb un PSC fort, una victòria nacionalista tan aclaparadora seria impensable.   
Trobarem un Obama català i socialista?   

Mapa interactiu dels resultats de les eleccions americanes.