LA FOTO DEL DIA 20-11-2012

Banderoles electorals davant la Casa Cuartel de la Guardia Civil d'Amposta.

La candidata per CiU Annabel Marcos torna a casa.
El seu pare va ser guardia civil abans que empresari i, de petit, imagino, devia visitar sovint la casa cuartel.

UNA REVOLUCIÓ POC REVOLUCIONARIA (microrelat)

20 de novembre de 1973 (20-N) Una de els dates senyalades al calendari franquista.

Per aquell temps estava internat al col·legi Sant Jordi de Tarragona (avui Residència Sant Jordi) i qualsevol excusa era bona per a deslliurar-nos de l’estudi obligatori que teníem des de les  7 a les 9 i ¼ de la tarda/nit.

Aquell dia ens havien anunciat un acte a la Jefatura Provincial del Movimiento (avui Jefatura Provincial de Tráfico), pràcticament a la mateixa hora i hi podíem assistir de forma voluntària. Abans d’anar-hi ja sabíem que ens pegarien un “rollo”, però, com he dit abans, qualsevol excusa era bona per a saltar-nos l’estudi.
Acabat els parlaments, van començar els crits de rigor: “¡Viva España!”, “¡Viva Franco!”, “Viva José Antonio!”... De sobte va retronar a tota la sala d’actes: “¡Viva la revolución pendiente!”.
En aquell moment ens pensaven que entrarien els “grisos”  (la Policia Nacional de l’època) i ens començarien a donar cops de porra a tots els presents. Però, inesperadament (al menys per a mi), la multitud va exclamar: ¡Viva!
Llavors me’n vaig adonar que era un crit “seu”. La sensació d’alleugeriment em va envair per uns instants...      

(Sembla ser que després de l’aixecament militar del 18-J i la “revolució” feixista que va significar la guerra Civil Espanyola, els dirigents del règim encara somiaven en tornar a fer una revolució, segurament per fer perdurar el seu poder fins i tot després de la mort del dictador)

MAS, PUJOL I L’OMBRA DEL DUBTE

Si voleu saber la meva opinió sobre el moment que ha triat el que el diari el Mundo per a filtrar l’esborrany de l’informe de la policia on s’imputa, presumptament, els presidents de la Generalitat Pujol i Mas amb comptes a Suïssa, os he de dir que, evidentment, no ha estat casualitat i s’ha fet ara per a influir en la campanya electoral catalana.

Dit això he de dir que no posaria la ma al foc per cap dels dos, o sigui, que em crec que igual Pujol com Mas poden tenir comptes en bancs suíssos.

Convergència sempre ha estat vinculada en negocis poc clars. Des de les comissions del 3 % que cobraven per l’atorgament de contractes i que va ser denunciat en una sessió del Parlament per Pasqual Maragall (sembla ser que era el 4 %), a d’altres casos com per exemple el Campeón de concessió de llicències d’ITV i on s’ha vist involucrat el Secretari General de CDC Oriol Pujol que, encara que no ha estat inculpat, sí que se’l cita al sumari com a col·laborador necessari de la trama o el més sonat de tots, el cas Palau de la Música on, segons els informes de l’Agència Tributària, el partit nacionalista s’hauria finançat de forma irregular.

No descobreixo res quan dic que el PP i Convergència són els que han rebut, històricament més donacions anònimes. Tots dos partits sempre s’han negat a reformar la llei de finançament dels partits polítics per a no haver de declarar la procedència de les donacions.

Un pregunta retòrica: Quan una empresa o persona dóna diners a un determinat partit polític, no serà que busca obtenir algun benefici a canvi?... O és què tal vegada ja l’han obtingut?

D’aquí, del finançament irregular dels partits a, al finançament il·lícit dels seus màxims dirigents només hi ha un pas. El diari el Mundo, després d’inculpar a Pujol i Mas, a l’edició d’avui també inculpa al Conseller d’Interior Felip Puig.

De Duran i Lleida (UDC) es posa en qüestió des de fa temps el tren de vida que porta: 12.000 euros mensuals d’hipoteca, residència a una suite de l’Hotel Palas de Madrid, etc. S’han de guanyar molts diners per a viure i el sou de diputat al Congrés no dóna per a tant.

Avui mateix tant Mas com Pujol han presentat una querella contra el diari de Pedro J. Ramírez. Ara bé, no espero que donin cap tipus d’explicació, al menys fins que passi el dia 25. El que desitgen és que les urnes els siguin favorables per a assegurar-se 4 anys més de poltrona i domini absolut del seu territori. Si, finalment, tal com anuncien els sondejos, guanyen les eleccions de forma còmoda, deixaran que el pas del temps faci oblidar tot aquest l’enrenou, tal i com han fet sempre.

Ara per ara només ells saben de forma fefaent si tenen o no comptes a Suïssa amb diner obtinguts de forma irregular. De ser verídiques les informacions del diari el Mundo, en veure’s descoberts, s’haurien de retirar ràpidament de la cursa electoral.

Però l’ambició d’algunes persones no té límits i com saben que els seus votants no els hi passaran factura (com també passa amb el PP), preferiran viure sota l’ombra del dubte abans que rentar la seva imatge pública.  

Per ampliar la notícia, cliqueu AQUÍ.   

I SI CIU TREU MAJORIA ABSOLUTA?

Ara mateix, el gran dilema electoral és saber si CiU traurà, finalment, majoria absoluta o no.
És la gran obsessió de Mas, però també el malson de la resta de candidatures que es presenten a les eleccions, fins i tot d’ERC.
Què pot passar si CiU treu majoria absoluta?
L’únic compromís adquirit per Mas és fer la consulta sobiranista com més aviat millor. De totes formes, recordo, que la resolució aprovada pel Ple del Parlament és fer-la durant la propera legislatura, per tant, Mas, bé podria endarrerir-la tot el possible, segons siguin els seus interessos electorals.
De guanyar CiU per majoria absoluta, sortiran traient pit, perquè veurien ratificat el seu programa per l’electorat català. Durant un temps viuran d’aquesta rendibilitat política i aniran adaptant les estructures de govern als seus interessos de partir. S’està remorejant que una de les primeres mesures que volen aplicar és eliminar l’oficina antifrau: “Muerto el perro se acabó la rabia”.

El passat divendres dia 26, el diari el Mundo, destapava els comptes a Suïssa de les famílies Pujol i Mas on, suposadament, haurien dipositat els diners obtinguts per les comissions que es van emportar pel cas Palau.

És conegut universalment que ha estat pràctica habitual de Convergència Democràtica de Catalunya finançar-se de forma irregular a través de concessions administratives i d’altres contractes subscrit entre administracions vinculades i empreses controlades.  I això és un fet irrefutable i incontestable, ja que hi ha suficientment proves.
Per tant, si CiU finalment obté majoria absoluta, em temo el pitjor: que puguin convertir Catalunya en una espècie de dictadura convergent on Mas i els seus puguin tenir impunitat total. I, per aconseguir-ho, posaran totes les estructures d’estat al seu servei.  
Evidentment, si ets del seus (militant o afí) estaràs encantat de que això sigui així, perquè amb tota seguretat tu també te’n beneficiaràs del  règim.  
Ara bé, si no ets dels d’ells i penses votar-los el dia 25, jo, de tu, ho meditaria molt i analitzaria els pros i els contres.
Vull recordar-te una darrera cosa: Durant aquesta campanya, està parlant Mas de independència o només hi passa de puntetes?
Abans del 25 va el 24, que és el dia de reflexió. A veure si ho fas. Encara seràs a temps de canviar d’idea.


La notícia dels comptes de Mas i Pujol al Triangle.