20 de novembre de 1973 (20-N) Una de els dates senyalades al calendari franquista.
Per aquell temps estava internat al col·legi
Sant Jordi de Tarragona (avui Residència Sant Jordi) i qualsevol excusa
era bona per a deslliurar-nos de l’estudi obligatori que teníem des de
les 7 a les 9 i ¼ de la tarda/nit.
Aquell dia ens havien anunciat un acte
a la Jefatura Provincial del Movimiento (avui Jefatura Provincial de Tráfico),
pràcticament a la mateixa hora i hi podíem assistir de forma voluntària.
Abans d’anar-hi ja sabíem que ens pegarien un “rollo”, però, com he
dit abans, qualsevol excusa era bona per a saltar-nos l’estudi.
Acabat els parlaments, van començar els crits de rigor: “¡Viva España!”, “¡Viva Franco!”, “Viva José Antonio!”... De sobte va retronar a tota la sala d’actes: “¡Viva la revolución pendiente!”.
En aquell moment ens pensaven que entrarien els “grisos” (la Policia Nacional de l’època) i ens començarien a donar cops de porra a tots els presents. Però, inesperadament (al menys per a mi), la multitud va exclamar: ¡Viva!
Llavors me’n vaig adonar que era un crit “seu”. La sensació d’alleugeriment em va envair per uns instants...
(Sembla ser que després de l’aixecament militar del 18-J i la “revolució” feixista que va significar la guerra Civil Espanyola, els dirigents del règim encara somiaven en tornar a fer una revolució, segurament per fer perdurar el seu poder fins i tot després de la mort del dictador)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada