PER QUÈ NO S’HA DE VOTAR A MAS? (inclou el vídeo Catalunya: Finlàndia o Guinea Equatorial?)

Per molts d’arguments que et doni, si estàs convençut/uda, que la millor opció per a Catalunya és votar CiU, no et convenceré, per tant, és del tot inútil que segueixis llegint.
Encara que també és possible que tinguis curiositat i vulguis saber els motius que tinc per a dir-ho. 
 
Primer.- Per l’oportunisme de CiU. Tret del sector més sobiranista de CDC, la federació mai com ara havia donat un missatge independentista. Sense cap mena de dubte el canvi es va produir després de l’èxit de la manifestació de l’11 de setembre. Aquell dia Mas se’n va adonar que havia de capitalitzar la veu del poble. Després de reunir-se amb Rajoy per a demanar-li el pacte fiscal (l’eix principal del seu programa electoral)i davant la negativa d’aquest, Mas va optar per fer un gir de 180 graus. Havia de buscar una nova estratègia i el camí cap a la independència va ser la sortida ideal. 
 
Segon.- Malgrat el punt anterior, Mas i els seus han obviat durant tota la campanya electoral donar un missatge independentista i s’han limitat a parlar de consulta popular que, d’altra banda, hauran de fer per complir el mandat del Parlament.   
 
Tercer.- No us deixeu enganyar. L’avançament electoral es deu a l’interès general, sinó que ve motivat pels interessos electoral de la federació nacionalista.  
Mas intenta tapar així les seves pròpies vergonyes (casos de corrupció que han salpicat, sobre tot, al seu partit –CDC-) i, també, que la ciutadania l’avali per a poder seguir practicant polítiques de retallades socials de tota mena tal i com va fer dos dies després de les darreres eleccions generals fetes el 20-N de l’any passat quan, per primera vegada, CiU va ser la força més votada a Catalunya.

Molts convergents (en aquests temes no m’agrada generalitzar) porten la corrupció als seus gents. Començat pel cas Banca Catalana (tancat en fals segons molts experts) passant pel cobrament de comissions pels contractes atorgats (sé sap que una d’aquestes empreses va ser Ferrovial) o, pot ser, el cas més conegut, el cas Palau de la Música amb la inculpació de l’extresorer Daniel Osàcar.  

A tots aquests que apunten directament a la direcció nacional, hauria que sumar-hi els que han afectat a persones més concretes, com és el cas de l’expresident de l’ICS  Josep Prat. 
(Mireu això)

Quart.- Perquè només té dos fulls de ruta: un és la independència (o això insinua) i l'altre no el diu. Per què serà? Per què són més retallades? 
 
Cinquè.- Perquè Mas menteix (o falta a la veritat) Al debat a 7 que va emetre TV3 diumenge per la nit, quan es va acusar a l’actual govern de la Generalitat de retallar prestacions socials, Mas va defensar-se que al pressupost de 2011, la despesa social, percentualment, és superior a la dels governs del Tripartit... I es va quedar tan ample.
Des del meu punt de vista això demostra que té una cara dura impressionant. Els pressupostos consten d’un indeterminat número de capítols; tants com àrees tingui l’administració. Si tu retalles d’aquí i d’allí... Sí deixes el capítol d’inversions en infraestructures reduït a la mínima expressió, els pressupostos baixen considerablement. Aquest fet pot donar com a resultat que la partida destinada a serveix socials sigui, percentualment parlant (mai en números absoluts) superior a la de anys anteriors. Però la quantitat de diners destinada a sufragar la despesa social (llei de la dependència i d’altres) ha baixat de forma ostensible. I sinó, què els hi pregunten als beneficiaris i als seus cuidadors.
 
Com deia Barragan: Comprende? 

PACTES TANCATS

El diari la Razón també ho diu.

He escoltat aquest matí per la ràdio que s’hauria tancat un pacte entre CiU i ERC per a després de les eleccions. Insisteixo, no m’invento res, ho he escoltat per la ràdio.  

És evident que entre CiU i ERC hi ha més sintonia que mai i la seguirà havent mentre CiU segueixi marejant la perdiu en el tema de la independència. En el moment que CiU abandoni la idea o doni mostres de feblesa, possiblement se’n desdirà, però potser per a molts ja sigui tard.

Segons la informació periodística, ERC acceptaria que el govern de la Generalitat de Catalunya fes més retallades a canvi de més sobirania.
A veure, en qüestions com la de la independència no hi pot haver mitges tintes: o sé ho és o no. Al menys que algú m’expliqui una altra cosa i em faci canviar d’opinió...
Els qui em llegiu sovint, fa uns dies, igual vareu llegir un escrit titulat “Republicans d'esquerra i de dreta” on ja parlava de la responsabilitat que tindran els republicans amb les retallades de drets socials i laborals que farà el nou govern de CiU (tenia i tinc molt clar que encara en farà més) si, finalment els hi donaven suport.
Parlant de pactes secrets, sembla ser que ICV-EUA també en va signar un amb CiU, ERC i, imagino que també s’hi va afegir SI, tal i com va desvetllar Mas diumenge durant el debat.
És increïble que els eco-socialistes puguin fer el joc als convergents. Ells que sempre han dit que mai pactarien amb la federació nacionalista i ara resulta que, sense dirsi volen o no la independència, vagin signant pactes.
Bé, imagino que això és la política, però els polítics haurien d’entendre que, comportament així, fan tornar als ciutadans cada vegada més escèptics amb els nostres representants. 

Mireu la notícia que publica avui el Periódico.  

Las presuntas corrupciones de los Mesías de turno

Aquel jueves 3 de marzo de 2005 fue muy movido en términos políticos, primero en Cataluña e, inmediatamente después, en el resto de España. En un debate parlamentario sobre los desprendimientos del metro en el barrio del Carmelo, el entonces presidente de la Generalitat, Pasqual Maragall, aseguró que Jordi Pujol "se había equivocado" nombrando a Mas ‘conseller en cap’, especie de ‘primer ministro’ en versión catalana.


Pero el presidente Maragall dio de pronto otro estacazo mucho más fuerte a CiU. Se levantó de su escaño y dijo: “Hemos llegado al meollo de la cuestión: ustedes tienen un problema y este problema se llama tres por ciento”. La conmoción en el Parlamento fue escandalosa.
Síntomas e indicios
Maragall se hizo eco así de una avalancha de síntomas y de indicios que iban de boca en boca por Barcelona y que apuntaban a una presunta corrupción que habría venido beneficiando a CiU mediante el supuesto cobro de comisiones en las obras públicas promovidas por el último Gobierno Pujol, con Mas de primer ministro.
Círculo de confianza
Sin embargo, Maragall no supo resistir la amenaza patriótica con la que le replicó Mas. Éstas fueron sus palabras: “Usted ha perdido completamente los papeles”. Y le amenazó subrayando que “no olvide” que en los próximos meses entre PSC y CiU hemos de hacer cosas muy importantes al servicio de este país (…) y para ello es muy necesario que entre ustedes y nosotros siga existiendo un círculo de confianza política, que no es de amistad, de intentar hacer cosas juntos al servicio de este país”.
Por Cataluña
Maragall acabó aceptando la propuesta de Mas afirmando lo siguiente: “Lo hago por una sola razón (…) y es que Catalunya tiene cosas en adelante muy importantes que hacer, y espero de usted y su grupo apoyo”. Señaló además que estaba por medio el Estatuto de Cataluña, la Constitución española “y, en buena medida, nuestro futuro”.
El sector acomplejado
La verdad fue que CiU se salvó de la quema con el visto bueno, también patriótico, de Maragall y del sector más catalanista del PSC o más acomplejado, según se observe. Han pasado siete años desde aquella nefasta sesión parlamentaria.  El Estatuto fue tiroteado por Mariano Rajoy y el conjunto del PP en su afán de desactivarlo. Lo consiguieron. CiU jugó todas sus cartas y puso obstáculos innecesarios al Estatut. ERC elevó sus exigencias y contribuyó al hundimiento mediático de los tripartitos.
Los intereses patrióticos
Cuando faltan muy pocos días para las elecciones, El Mundo, citando unos informes policiales -al menos en apariencia solventes-, ha puesto al descubierto una posible  corrupción que, de ser cierta, debería suponer la caída política de Artur Mas y la caída asimismo política de la familia Pujol, que continúa controlando el rumbo de CiU. Esta vez, los intereses patrióticos no tendrían que ser la coraza convergente. Maragall cometió un error absolviendo a Mas a cuenta de asuntos de fondo patriótico.
La bandera y la cartera
Es hora ya de que la bandera no oculte más la cartera y los negocios non sanctos, si los hubiere, como en diversas ocasiones ha venido sucediendo respecto a la honradez política de CiU. Hasta el presente, los soberanistas catalanes han sido realmente muy hábiles para tapar con el victimismo nacionalista los acosos judiciales. Desde el affaire de Banca Catalana la conjunción Pujol/Cataluña o ahora Artur Mas/Cataluña ha sido una barrera intocable para eludir responsabilidades ante los tribunales.
Operaciones oscuras
¿Por qué los fiscales y los jueces no han investigado a partir de los informes policiales con el fin de que los ciudadanos catalanes y españoles puedan votar sabiendo si estamos ante un asunto delictivo o no? El asalto al Palau y las operaciones oscuras de una parte de la vieja guardia pujolista, como Prenafeta y Alavedra, entre otros personajes, no han sido aún escudriñadas debidamente.
¿Un Gobierno sospechoso?
Cataluña no se merece un Gobierno sospechoso. ¿O es que nos merecemos una Cataluña independiente, aunque eso sí dependiente de las  presuntas corrupciones de los Mesías de turno?

Enric Sopena es director de ELPLURAL.COM

LA IRRUPCIÓ DE LA CUP

Només fa uns dies, la CUP (Candidatura d’Unitat Popular) es van presentar en societat a Amposta. És un pas més en el seu propòsit d’expandir-se per les Terres de l’Ebre i, finalment a tots els indrets de Catalunya, tal i com va fer CiU a principis dels anys 80 quan eren uns autèntics desconeguts en aquestes comarques. I no pretenc, en cap cas fer comparatives més enllà d’aquest punt, ja que la diferència entre una formació i l’altra és abismal.

Malgrat tot, la CUP no és un partit nou, ja que va ser fundat l’any 1986. Josep Lluís Millan, ex alcalde d’Ulldecona per ERC que, ha estat un des primers en presentar-se sota aquestes sigles, ja que en les passades eleccions municipals va ser el cap de llista ARA-CUP (Assemblea Republicana Alternativa-CUP) al seu poble.  

Però que és la CUP? (o les CUP, ja que ni ells mateixos ho saben en certesa) La CUP és un moviment independentista dels Països Catalans, assembleari, de ideologia socialista i que estan desencantats amb els diferents governs, tant de Catalunya com d’Espanya (espero que els agradi la definició)

A les Terres de l’Ebre, la majoria d’integrants venen de moviments juvenils com ara ARRAN (abans Maulets) o associacions independentistes com el Casal Panxampla de Tortosa, però també sorgits del moviment 15-M.

El 15-M, recordem-ho, va ser un moviment espontani dels indignats amb les primeres retallades que va fer el govern Zapatero. En aquell moment, molts es van preguntar a qui beneficiava les concentracions que hi van haver, sobre tot, a la Puerta del Sol de Madrid o a la plaça de Catalunya de Barcelona. Però també a d’altres poblacions d’arreu de l’estat i Catalunya hi van haver moviments similars. A Amposta per exemple, s’hi van reunir durant alguns caps de setmana, quan molts d’ells retornaven a Amposta després de residir durant la resta dels dies a Barcelona o Tarragona on estudiaven.

En aquells moments van ser molts els qui ens varem preguntar a qui beneficiaria el moviment del 15-M. Alguns pensaven que, en un principi, a la dreta, però que a llarg termini acabarien beneficiant a l’esquerra política.  

És evident que a curt termini va beneficiar a la dreta, ja que al cap de pocs mesos Artur Mas va ser nomenat President de la Generalitat de Catalunya i Zapatero no va poder acabar la legislatura i va haver de convocar eleccions, les quals, van ser guanyades pel PP.

Però que acabi beneficiant a l’esquerra està per veure. Quan parlo de l’esquerra em refereixo als partits que tradicionalment s’han manifestat d’esquerres en aquests país com per exemple el PSOE, el PSC, IU, ICV-EUA, etc. . 

Ara per ara, a nivell de Catalunya, la CUP són un moviment incipient que no té pràcticament representació institucional més enllà d’algun càrrec municipal. Navàs, un poble de la comarca del Bages, és el primer poble de Catalunya governat per dita formació. Predir quin serà el seu futur no és fàcil.

Aquest cop serà la primera vegada que es presentaran a unes eleccions autonòmiques. Si aconsegueixen un bon resultat, es a dir, si poden esgarrapar algun ascó parlamentari, tot serà molt més fàcil.

La irrupció de la CUP representa una opció més a l’hora d’escollir una formació política en les properes eleccions, però això també significarà una dispersió del vot de l’esquerra. Cal suposar que molts joves que votaran per primer cop o, que fins ara no es sentien atrets per cap de les formacions tradicionals d’esquerres, acabin votant-la. Però també poden acaparar vot d’aquells sectors que, ara mateix, se senten decebuts pels actuals líders de l’esquerra i que volen buscar d’altres alternatives.

Alguns dels darrers sondejos electorals no descarten que la CUP pugui obtenir un diputat. Normalment seria a la demarcació de Barcelona.

Veurem si en un futur són capaços d’ocupar l’espai polític al que l’esquerra catalana tradicional pareix que hagi renunciat.