LA IRRUPCIÓ DE LA CUP

Només fa uns dies, la CUP (Candidatura d’Unitat Popular) es van presentar en societat a Amposta. És un pas més en el seu propòsit d’expandir-se per les Terres de l’Ebre i, finalment a tots els indrets de Catalunya, tal i com va fer CiU a principis dels anys 80 quan eren uns autèntics desconeguts en aquestes comarques. I no pretenc, en cap cas fer comparatives més enllà d’aquest punt, ja que la diferència entre una formació i l’altra és abismal.

Malgrat tot, la CUP no és un partit nou, ja que va ser fundat l’any 1986. Josep Lluís Millan, ex alcalde d’Ulldecona per ERC que, ha estat un des primers en presentar-se sota aquestes sigles, ja que en les passades eleccions municipals va ser el cap de llista ARA-CUP (Assemblea Republicana Alternativa-CUP) al seu poble.  

Però que és la CUP? (o les CUP, ja que ni ells mateixos ho saben en certesa) La CUP és un moviment independentista dels Països Catalans, assembleari, de ideologia socialista i que estan desencantats amb els diferents governs, tant de Catalunya com d’Espanya (espero que els agradi la definició)

A les Terres de l’Ebre, la majoria d’integrants venen de moviments juvenils com ara ARRAN (abans Maulets) o associacions independentistes com el Casal Panxampla de Tortosa, però també sorgits del moviment 15-M.

El 15-M, recordem-ho, va ser un moviment espontani dels indignats amb les primeres retallades que va fer el govern Zapatero. En aquell moment, molts es van preguntar a qui beneficiava les concentracions que hi van haver, sobre tot, a la Puerta del Sol de Madrid o a la plaça de Catalunya de Barcelona. Però també a d’altres poblacions d’arreu de l’estat i Catalunya hi van haver moviments similars. A Amposta per exemple, s’hi van reunir durant alguns caps de setmana, quan molts d’ells retornaven a Amposta després de residir durant la resta dels dies a Barcelona o Tarragona on estudiaven.

En aquells moments van ser molts els qui ens varem preguntar a qui beneficiaria el moviment del 15-M. Alguns pensaven que, en un principi, a la dreta, però que a llarg termini acabarien beneficiant a l’esquerra política.  

És evident que a curt termini va beneficiar a la dreta, ja que al cap de pocs mesos Artur Mas va ser nomenat President de la Generalitat de Catalunya i Zapatero no va poder acabar la legislatura i va haver de convocar eleccions, les quals, van ser guanyades pel PP.

Però que acabi beneficiant a l’esquerra està per veure. Quan parlo de l’esquerra em refereixo als partits que tradicionalment s’han manifestat d’esquerres en aquests país com per exemple el PSOE, el PSC, IU, ICV-EUA, etc. . 

Ara per ara, a nivell de Catalunya, la CUP són un moviment incipient que no té pràcticament representació institucional més enllà d’algun càrrec municipal. Navàs, un poble de la comarca del Bages, és el primer poble de Catalunya governat per dita formació. Predir quin serà el seu futur no és fàcil.

Aquest cop serà la primera vegada que es presentaran a unes eleccions autonòmiques. Si aconsegueixen un bon resultat, es a dir, si poden esgarrapar algun ascó parlamentari, tot serà molt més fàcil.

La irrupció de la CUP representa una opció més a l’hora d’escollir una formació política en les properes eleccions, però això també significarà una dispersió del vot de l’esquerra. Cal suposar que molts joves que votaran per primer cop o, que fins ara no es sentien atrets per cap de les formacions tradicionals d’esquerres, acabin votant-la. Però també poden acaparar vot d’aquells sectors que, ara mateix, se senten decebuts pels actuals líders de l’esquerra i que volen buscar d’altres alternatives.

Alguns dels darrers sondejos electorals no descarten que la CUP pugui obtenir un diputat. Normalment seria a la demarcació de Barcelona.

Veurem si en un futur són capaços d’ocupar l’espai polític al que l’esquerra catalana tradicional pareix que hagi renunciat.