Pagues extres amagades i censura veïnal, proganitzen el darrer Ple (un article d'Antoni Espanya)

Foto Manulets d'Amposta. 

El Ple ordinari del mes de novembre va quedar eclipsat per les eleccions del 25 N i els temes que es van tractar, alguns de calat, van passar desapercebuts a la ciutadania. Les bones notícies són que es va aprovar per unanimitat sumar-se al front institucional ebrenc contra el Pla de Conca de l’Ebre del PP que contempla uns cabals molt inferiors als proposats per la Comissió de Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre. I una altra, és que sembla que definitivament la construcció d’un nou equipament esportiu per a Amposta en forma de pistes de tennis i pàdel seran una realitat en breu i que a més no costarà un euro a la ciutat, ja que aniran a càrrec del concessionari. Per cert, la ubicació que han triat no ens agrada gaire: la zona de terra que hi ha entre la pista d’atletisme i el canalet de la Ràpita. Aquesta pastilla queda hipotecada per 25 anys i en aquest temps ens pot fer falta per ubicar algun altre equipament esportiu més important.

Les males, que l’equip de Govern va aprovar en solitari la supressió de la paga extra de Nadal dels treballadors municipals, segons ells per imperatiu legal, tot i que no vam fer el mateix amb els seus sous. Fa unes setmanes ens assabentàvem per boca del regidor de personal i règim interior, i en directe al Ple d’octubre, que els regidors amb sou de l’equip de Govern, tot i cobrar 12 pagues l’any, tenien absorbides dintre aquestes mensualitats les dos pagues extres anuals. Una trampeta per evitar precisament que les retallades que s’apliquen als treballadors els afecten a ells i de retruc amagar als ciutadans i als funcionaris de l’ajuntament que ells si que cobren pagues extres. No em sorprèn, és una mostra més de l’actitud hipòcrita de CiU a Amposta, van de bons xiquets però com diem popularment el mes tonto fa rellotges ... Per cert, aprofito per felicitar els treballadors municipals per l’èxit de la concentració del 14 N que va aplegar més del 50 % de la plantilla darrera una pancarta a la plaça de l’ajuntament en contra de les retallades. Tot i que molt pocs van fer vaga, va ser un detall important tenint en compte la ferri control polític al que els tenen sotmès l’equip de govern.

L’altra cara amarga del Ple, fou l’agre enfrontament protagonitzat pel President de la Federació de Veïns d’Amposta i Manel Ferré, perquè aquest darrer va tornar a impedir que els representants veïnals poguessin defensar tres mocions que havien fet arribar a tots els grups polítics i que només el PSC va portar a debat a la sessió Plenària. La primera de les propostes de la Federació demanava precisament que els permetessin presentar mocions directament i poder-les defensar, sense necessitat de passar per la Taula d’Entitats, atès que és una òrgan de participació ciutadana que no funciona i de fet no ha funcionat mai. CiU votà en contra i incomprensiblement ERC es va abstenir, amb l’argument que si totes les entitats ho poguessin fer el Ple no seria operatiu, intentant diluir la representativitat d’una associació de 2on grau – representen 6 associacions de veïns - al nivell d’una entitat qualsevol de base. Està clar que el seu treball desinteressat no és entès per molts regidors !

Les altres mocions demanaven una cosa tant elemental com transparència i objectivitat en el repartiment de les subvencions que es donen a les entitats. Per una banda, els 50.000 euros que SOREA dona anualment a l’ajuntament i que l’equip de Govern reparteix discrecionalment entre les entitats que ell considera oportú i l’altra, les subvencions als barris per organitzar les seves Festes i que generen un important malestar perquè hi ha barris que reben el triple que altres. La primera la van votar en contra al•legant que “com el conveni diu que els diners es destinaran a les entitats que el Consistori estime mes oportú” fer una altra cosa seria contradir el conveni. Al•lucinant !! I l’altra la van votar a favor amb l’argument de que ja es donen de forma transparent. És a dir, que un barri cobre tres vegades que un altre per fer les seues festes també és un criteri objectiu !

Com dic moltes vegades, és el que hi ha per voluntat popular i el que ens tocarà seguir aguantant fins els 2015. I llavors ja portaran 28 anys de majories ininterrompudes. Arribaran als 32 anys ? Tinc curiositat ...

LA NECESSÀRIA REGENERACIÓ DEL PSC

El déu Mercuri ha sortit de les aigües turbulentes del riu Ripoll per a esquitxar directament l’Ajuntament de Sabadell i, de pas, el cor del PSC.
Com es diu vulgarment, si Pere Navarro muntés un circ li creixerien els nans. Si no en tenia prou amb els resultats electoral de diumenge, els pitjors de la història, les detencions i imputacions que es van fer ahir a Sabadell on l’alcalde Manel Bustos i d’altres càrrecs polítics es van veure involucrats, perjudica molt seriosament la imatge dels socialistes catalans.

Cal recordar que tan Bustos, con Daniel Fernández formaven par de l’executiva nacional ocupant els càrrecs de secretaris de política municipal i d’organització del PSC. Per tant, l’afer, afecta directament el moll de l’os del partit.

Tal i com vaig dir quan el Mundo va inculpar als presidents Pujol i Mas de tenir diners a Suïssa, sigui o no veritat la implicació dels càrrecs del PSC en la trama urbanística de Sabadell, l’ombra de la sospita planeja sobre ells.
Veiem. Estiguin o no implicats, no em sembla ètic que la dona de Bustos fos la seva secretaria personal i quan ho va deixar de ser, passés a ocupar un càrrec de confiança dintre del protocol municipal i que un altre dels implicats sigui l’oncle carnal de l’alcalde. Això fa tuf, què voleu que us digui?
Al PSC, al contrari del que passa a d’altres formacions (PP i CiU), els escàndols d’aquest tipus li acaben passant factura. I ja només li fa falta això!
Per tant, demano a la cúpula del PSC, i en especial al seu Primer Secretari Pere Navarro que promogui ràpidament una regeneració política dintre del partit.
Després de nit electoral, Joan Ignasi Elena, un dels candidats que li va disputar el càrrec, li va demanar que fes un congrés extraordinari del partit, a la qual cosa Navarro s’hi va negar. Ara mateix crec del tot imprescindible. La vella guàrdia del PSC que encara queda per Nicaragua ocupant despatxos amb sou del partit, haurien de ser cessats de forma immediata. I, evidentment, la nova executiva que sortís del congrés hauria de contenir un enorme grau de renovació i, sobre tot, apel·lar a l’honradesa dels qui aspiren a ocupar càrrecs i, si se’ls hi pot retreure res, per petit que sigui, millor que hi renuncien abans que haver-se de veure obligats a fer-ho. 
Malgrat tot, valoro molt positivament que el codi intern del partit insti a fer dimitir els seus càrrecs quan es veuen esquitxats per casos de corrupció, encara, tot s'ha de dir, que puguin ser presumptament innocents.    
L’entrada de les CUP ha estat, des del meu punt de vista, un toc d’atenció a l’esquerra tradicional (igual que la del partit Syriza a Gràcia) Del PSC i només del PSC depèn ser creïbles. Això o la mort del partit. Els militants hauran de triar.  

Mireu aquesta informació al Triangle.  

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 28-11-2012

Tortosa, carrer la Ràpita. Si la vorera ja és estreta... Algú em pot dir com es passa per aquí?

Una vegada més l'incivisme deixa imatges com aquesta.

Junqueras, president (un article de Jaume Reixach)

El clatellot monumental que ha rebut Artur Mas a les urnes l'inhabilita per seguir presidint Catalunya. Les brutals retallades socials que ha perpetrat el "Govern dels millors" i l'ombra de la corrupció que esquitxa la cúpula de CiU han dinamitat l'estratègia plebiscitària que havia dissenyat David Madí. El president Mas reclamava la majoria absoluta a l'electorat català... i s'ha quedat a divuit escons dels màgics 68. Per tant, fracàs rotund.

Amb el Parlament sorgit de les urnes aquest 25-N hi ha quatre opcions de governabilitat possibles:

* CiU + ERC: seria un govern en clau independentista, però que presenta greus inconvenients. La Unió Democràtica de Josep Antoni Duran Lleida mai no ho acceptarà i "La Vanguardia" del comte de Godó, tampoc. A més, els empresaris catalans que encara donen marge de confiança a Artur Mas s'abraonarien contra una coalició de signe "aïllacionista" i rupturista. Per part d'ERC, el preu també seria molt alt, doncs serien coresponsables de la nova onada de retallades pressupostàries -encara més salvatge- que ens depararà el 2013 i pagarien la resposta del carrer.

* CiU + PSC: la "sociovergència" era la lectura correcta de les eleccions de 2010, però no de les d'aquest 25-N. El "pinyol" es va equivocar d'estratègia i ara ho ha pagat molt car. El PSC, desorientat i fràgil, no pot convertir-se en el PASOK, que dóna suport al govern d'Andonis Samaras en la seva impopular política de retallades. El camí del PSC és el del Partit Socialista Francès, que s'ha plantat com a alternativa europea a Angela Merkel i domina tots els ressorts polítics de l'Hexàgon (presidència de la República, Assemblea, Senat, consells regionals...).

* CiU + PP: és la fórmula més factible. Al cap i a la fi, Artur Mas ja ha governat aquests dos últims anys amb el suport d'Alícia Sánchez Camacho. Refer els ponts entre Còrsega i Gènova no serà difícil i més si en el pacte hi va implícit que els "dossiers calents" de corrupció ("cas Palau", "cas ITV", "cas Suïssa"...) es congelaran des de Madrid. En canvi, el desgast de CiU seria altíssim, doncs les bases electorals no acceptarien aquesta estafa.

Però hi ha una quarta possibilitat: la construcció d'un Tripartit-3, amb Oriol Junqueras com a president de la Generalitat, amb el suport del PSC i d'ICV. Totes tres forces sumen 54 escons, quatre més que CiU, que no tindria altre remei que fer-lo viable amb l'abstenció. Oriol Junqueras és, sense cap mena de dubte, el gran triomfador d'aquestes eleccions i, per tant, mereix l'oportunitat de governar. L'agenda social seria la prioritària -en la línia de la resposta socialdemòcrata que s'està produïnt a la Unió Europea com a alternativa a les polítiques neoliberals d'austeritat i privatitzacions- i seria fàcil un consens entorn de l'eix nacional: tant PSC com ICV estan d'acord amb el "dret a decidir", amb el matís que cal fer-ho dins de la "legalitat", i no fan escarafalls a la convocatòria d'una futura consulta o referèndum.

Catalunya necessita polítiques d'esquerres per sortir de la crisi i el Tripartit-3, encapçalat per Oriol Junqueras, és la fórmula que pot fer-ho viable. No ens mereixem un president derrotat a les urnes com Artur Mas. Necessitem un president amb la "moral alta" per conduir el país en aquest dramàtic atzucac i, mirant l'hemicicle del Parc de la Ciutadella, només hi ha Oriol Junqueras amb capacitat i empenta per governar.

El podeu llegir al Triangle.