Amb el Parlament sorgit de les urnes aquest 25-N hi ha quatre opcions de governabilitat possibles:
* CiU + ERC: seria un govern en clau independentista, però que presenta greus inconvenients. La Unió Democràtica de Josep Antoni Duran Lleida mai no ho acceptarà i "La Vanguardia" del comte de Godó, tampoc. A més, els empresaris catalans que encara donen marge de confiança a Artur Mas s'abraonarien contra una coalició de signe "aïllacionista" i rupturista. Per part d'ERC, el preu també seria molt alt, doncs serien coresponsables de la nova onada de retallades pressupostàries -encara més salvatge- que ens depararà el 2013 i pagarien la resposta del carrer.
* CiU + PSC: la "sociovergència" era la lectura correcta de les eleccions de 2010, però no de les d'aquest 25-N. El "pinyol" es va equivocar d'estratègia i ara ho ha pagat molt car. El PSC, desorientat i fràgil, no pot convertir-se en el PASOK, que dóna suport al govern d'Andonis Samaras en la seva impopular política de retallades. El camí del PSC és el del Partit Socialista Francès, que s'ha plantat com a alternativa europea a Angela Merkel i domina tots els ressorts polítics de l'Hexàgon (presidència de la República, Assemblea, Senat, consells regionals...).
* CiU + PP: és la fórmula més factible. Al cap i a la fi, Artur Mas ja ha governat aquests dos últims anys amb el suport d'Alícia Sánchez Camacho. Refer els ponts entre Còrsega i Gènova no serà difícil i més si en el pacte hi va implícit que els "dossiers calents" de corrupció ("cas Palau", "cas ITV", "cas Suïssa"...) es congelaran des de Madrid. En canvi, el desgast de CiU seria altíssim, doncs les bases electorals no acceptarien aquesta estafa.
Però hi ha una quarta possibilitat: la construcció d'un Tripartit-3, amb Oriol Junqueras com a president de la Generalitat, amb el suport del PSC i d'ICV. Totes tres forces sumen 54 escons, quatre més que CiU, que no tindria altre remei que fer-lo viable amb l'abstenció. Oriol Junqueras és, sense cap mena de dubte, el gran triomfador d'aquestes eleccions i, per tant, mereix l'oportunitat de governar. L'agenda social seria la prioritària -en la línia de la resposta socialdemòcrata que s'està produïnt a la Unió Europea com a alternativa a les polítiques neoliberals d'austeritat i privatitzacions- i seria fàcil un consens entorn de l'eix nacional: tant PSC com ICV estan d'acord amb el "dret a decidir", amb el matís que cal fer-ho dins de la "legalitat", i no fan escarafalls a la convocatòria d'una futura consulta o referèndum.
Catalunya necessita polítiques d'esquerres per sortir de la crisi i el Tripartit-3, encapçalat per Oriol Junqueras, és la fórmula que pot fer-ho viable. No ens mereixem un president derrotat a les urnes com Artur Mas. Necessitem un president amb la "moral alta" per conduir el país en aquest dramàtic atzucac i, mirant l'hemicicle del Parc de la Ciutadella, només hi ha Oriol Junqueras amb capacitat i empenta per governar.
El podeu llegir al Triangle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada