SELECCIÓ D'ACUDITS GRÀFICS D'AHIR 4-11-2012 I D'AVUI 5-11-2012

Un club de fans para Gerardo (un article de Juan Carlos Escudier)

Tan acostumbrados estamos a que este país denigre a sus glorias nacionales, que apenas si sorprende el maltrato que está sufriendo Gerardo Díaz Ferrán, un mito de la clase empresarial hispana cuya leyenda, una vez que han trascendido los detalles de su detención, no ha hecho sino crecer al estilo de los sobaos pasiegos sumergidos en el café con leche.
Ni el pirata Drake, ni Jesse James, ni, por supuesto, John Dillinger, capaz de esculpir un AK-47 con una pastilla de jabón para fugarse de la cárcel, llegan a este hombre a la suela de los zapatos. Díaz Ferrán oscurece al Pernales, a Bonie y a Clyde juntos y al mismísimo Vázquez de la 13 Rue del Percebe. Nos hallamos en presencia de un genio incomprendido, de un filósofo descomunal que debería pasar a la historia no por su apelación a trabajar más y ganar menos sino por esta otra frase que, en letras de oro,  merecería figurar en el frontispicio de cualquier escuela de negocios: “Las inversiones pueden salir bien, regular, mal o fatal”. He ahí la esencia de su sabiduría.
Díaz Ferrán, el más digno representante al que la patronal podía aspirar, siempre antepuso el interés general al suyo propio. Defendió la rebaja de las cuotas empresariales a la Seguridad Social cuando a él no le hacía ninguna falta, ya que no se molestaba en pagar las suyas; sostuvo que los convenios colectivos eran muy importantes pese a que incumplía los que firmaba en sus empresas; demostró a los futuros emprendedores que se podía chulear a los bancos casi 250 millones sin despeinarse. Y anticipó la crisis, para escarnio de muchos, como atestigua el último sms que envió al promotor de su casoplón en la bahía de Palma, al que ya adeudaba 750.000 euros: “Esto es un desastre; no sabes lo preocupado que estoy”.
Sincero –“yo no hubiera elegido Air Comet para volar a ningún sitio”-, amigo de sus amigas –“Aguirre es cojonuda”-,  bien informado –de ahí que supiera que el oro es un valor refugio y tuviera un kilo en casa por si Rajoy no era capaz de salvar la moneda única- y tan confiado como para dejar al cuidado de su secretaria un millón de euros, no hay tarea en la que Don Gerardo no haya destacado. Si había que reducir el paro, allí estaba él contratándose a sí mismo para pasar el plumero a la caja de su empresa; y cuando ha tenido que alzar bienes se nos ha mostrado como un auténtico campeón mundial de halterofilia, sin butarga, eso sí, porque los trajes de Armani son mucho más cálidos que los maillots de lycra.
Ni en los peores momentos le abandonó el sentido del humor. ¿Acaso no es gracioso que vendiera Marsans y buena parte de su grupo a la sociedad de su presunto testaferro, Ángel Cabo, y que uno de los objetos sociales de Posibilitum fueran las pompas fúnebres? ¿Existe algo más divertido que endilgar el muerto a un enterrador?
Pese a su ignominiosa detención y a los improperios que se le dirigen, nada hay que empañe la trayectoria de este símbolo del emprendimiento, contra el que sólo El cobrador del frac puede albergar un odio justificado. Si alguien decidiera abrirle un club de fans, que cuenten conmigo para la junta directiva.


Podeu llegir-lo al diari Público.

ELUCUBRACIONS DES DE LA CADIRA D’UN BAR

A l'esquerra la botiga de lo Torronero i a la dreta, sobre l'arbre, l'antiga placa.

Segut a la terrassa coberta del Minibar de Tortosa de cara el carrer s’hi poden veure coses que, tal vegada poden passar totalment desapercebudes per molts, ja sigui perquè estan acostumats a veure-ho o bé, perquè no hi posen la imaginació necessària. 

Tot just allí s’acaba el carrer Sant Blai i comença, amb el Cervantes, l’anomenat eixample de Tortosa. El Cervantes encara conserva una antiga placa de quan els carrers es deien calles. Vaig pensar que estaria bé reemplaçar els rètols posteriors per aquests antics, transformant-los en carrers, es clar, igual com passa a París on les plaques són característiques i han perdurat al llarg del temps.

Tot just al costat d’aquesta placa està la botiga de lo Torronero. Anem a analitzar aquesta paraula. És certa que la gent de les terres de l’Ebre usem l’article neutre lo en lloc del masculí el. Però no és menys cert que al torró li diem tarró. I evidentment no seria torronero, sinó torroner. 

La botiga de torró.

Sota el rètol principal s’hi pot llegir: Morant Sirvent, des de 1900. En principi res a dir, però jo si que hi vaig veure encara una cosa que em cridà l’atenció. Té que veure alguna cosa el personatge de Cervantes que dóna nom al carrer amb el cognom Sirvent? No? Sí?

Coneixeu a JordiBilbeny? Us sona? Jordi Bilbeny és un controvertit historiador català que, entre d’altres coses, posa en dubte la història oficial de Cristobal Colón (ho he posat així, en castellà de forma expressa, ja que, evidentment la història d’un dels principals personatges d’aquest país va ser totalment manipulada, això ho dic fins jo mateix)

Cristòfol Colom, tot hi el protagonisme històric que té, segueix sent un dels personatges històrics més desconeguts. La història oficial fixa el seu naixement a Gènova (Itàlia) encara que sembla que no tenia ni idea d’italià. Fins que es demostri el contrari, Colom hauria pogut néixer a qualsevol lloc, preferentment als PaïsosCatalans i més concretament al Principat o a les Illes. Aquí tothom defensa les seves teories i agrana cap a casa.   

Jordi Bilbeny opina que la història de Cristobal Colón es tracta d’un frau històric universal.

I què té que veure Jordi Bilbeny i Cristòfol Colom amb Cervantes, us preguntareu? Creieu que me’n he sortit del guió? Res d’això. Simplement us volia introduir amb el personatge de Bilbeny. Bé, ara que ja el coneixeu, us diré que ell també creu que la figura de Cervantes (un dels escriptors més importants del món), també ha estat manipulada i que, en realitat es deia Sirvent i hi troba molts de paral·lelismes entre tots dos personatges. Òndia! Com el cognom de lo Torronero.  

Plaques antiga i nova del carrer Cervantes de Tortosa.

És curiós no què tot just al començament del carrer Cervantes de Tortosa hi hagi una botiga amb el cognom Sirvent?

Al menys a mi m’ho va semblar. 

AQUÍ podeu llegir algunes coses que he escrit sobre el tema de Colom. 

IDEES IMAGINATIVES PER A SUPERAR LA CRISI XXII

Actuació de la colla de la Sagrada Família.

Primer que res, s’ha de ser innovador i original. Voler fer el que ja fan alguns, per bé que els vagi a ells, no és garantia d’èxit.

Ahir al Periódico vaig veure una iniciativa que em va agradar. L’article portava per títol Matrioixkes catalanes, encara que a l’hora de la veritat molt poc tenia que veure amb les famoses nines russes.

I què són les Matrioixkes catalanes? Crec que la millor manera d’explicar-ho és reproduint el subtítol: Un lego de castellers uneix els valors de la joguina i de souvenir, com les nines russes.

A més a més, aquestes joguines u objectes de regal són totalment ecològiques perquè es fan de fusta molt difícil de comercialitzar.

La idea de el Nan Casteller, què és el nom amb el que han sortit al comerç, va partir de les tarragonines Ana Tarragona, Marta Puig i Marta Ricard.

Els castells estan de moda. L’any 2010 els van declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat i anys rere any els èxits assolits superen els anteriors. Avui en dia, encara que la colla Jove dels Xiquets de Vilafranca no tinguin rival, cal recordar que el bressol casteller es troba a les comarques de Tarragona i més concretament a Valls, la capital de l’Alt Camp.

Per tant, els hi desitjo molt d’èxit en aquesta iniciativa empresarial.