dijous, 14 de febrer del 2013
La patronal també la pagues tu
La immensa majoria d'empresaris honestos d'aquest país haurien de corejar un famós lema del 15-M i dedicar-lo fent botifarra a la cúpula de la patronal: «¡Que no ens representen, que no!». La CEOE, que tantes lliçons dóna sobre l'esforç i l'austeritat dels altres, arrossega un present obscur i un historial impresentable. És una organització que ja està trigant a obrir les finestres, netejar a sota les alfombres i demanar públicament disculpes a la societat.
La trajectòria dels seus últims dirigents és per fer-s'ho mirar. José María Cuevas, el seu històric president, ni tan sols va ser empresari; el seu fill (finalment un emprenedor a la família) acaba de ser detingut en una operació contra el blanqueig de capitals. El seu successor, Gerardo Díaz Ferrán, és a la presó, acusat de gravíssims delictes; és el mateix morós que no pagava als seus empleats però que tenia diners per donar diversos centenars de milers d'euros a Fundescam que es van gastar en la campanya electoral de la seva amiga, la regeneradora Esperanza Aguirre. I qui va substituir Díaz Ferrán, Juan Rosell, ha tingut aquesta setmana dues relliscades cada una de les quals justificaria per separat una dimissió. La primera, assegurar que aquests 7,5 milions d'euros en «donacions» que apareixen registrats als presumptes papers de Bárcenas tenen poca credibilitat perquè són «quantitats ridícules» (¿quants zeros fan falta perquè els donatius s'assemblin als de veritat?). La segona, negar les xifres d'atur. Per a la marca Espanya, és ideal que el president dels empresaris qüestioni l'estadística oficial.
Rosell també va deixar anar divendres a la SER una frase per emmarcar: «A l'empresa pública ni es controla ni s'avalua». El 2010, la CEOE va gestionar 587 milions d'euros. Per comparar, el pressupost del Congrés i del Senat (141 milions entre les dues cambres) no arriba ni a la meitat de la meitat. El 68% d'aquests fons, uns 400 milions, són subvencions, pagades pels contribuents. La major part dels seus diners són públics, però els seus comptes són opacs. La CEOE només presenta anualment un mínim resum, amb menys detalls que el tauler de control d'un Seat Panda i només de la cúpula central. Parlem d'una organització que compta amb nou vicepresidents, una junta directiva de 221 membres, 486 seus per tot Espanya i 3.729 empleats. Són els mateixos que pregonen l'austeritat, titllen de ganduls els funcionaris i critiquen la «mastodòntica» Administració. Són també els que demanaven abaratir l'acomiadament però van aprovar una indemnització d'1,9 milions d'euros per a un dels seus exdirectius.
El PP va plantejar aquesta setmana que la futura llei de transparència afecti també partits i sindicats, com a receptors de diner públic. M'afegeixo a la proposta, però que l'ampliïn a la patronal.
Ignacio Escolar.
dimecres, 13 de febrer del 2013
LA "SAVIESA" DEL PP
Sepúlveda treballava des de casa elaborant informes per al partit i només feia uns dies que havia estat ratificat pel partit. Treballar des de casa fent informes cobrant bé, és una de les meves màximes il·lusions! On em tinc que apuntar?
Afortunadament no ha estat l’única rectificació del PP. Ahir, contra tot pronòstic, els populars van decidir fer un gir de 180º i donar suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que demanava la dació hipotecària i un lloguer social molt més efectiu.
Durant el dia d’ahir tots els mitjans informatius (diaris, ràdios...) donaven per fet el vot negatiu del PP a la ILP presentada davant el Congrés dels Diputats amb l’aval de més d’un milió quatre-centes mil firmes.
En el transcurs del dia, els col·lectius de suport als afectats per la hipoteca s’anaven organitzant per a manifestar-se davant les seus del PP. Em consta que es van fer concentracions a Madrid, Barcelona i Tarragona, entre moltes d’altres poblacions importants.
Però el fet més remarcable relacionat amb els desnonaments va ser el suïcidi d’un matrimoni d’ancians de Calvià (Mallorca) i un altre home al País Basc. Desgraciadament no són fets aïllats i, suïcides de persones que han perdut o han de perdre la casa signifiquen un degoteig inacabable. Vull suposar que aquestes lamentables morts no han estat inútils si, finalment, han afectat a les consciències dels diputats i diputades del PP que, com he explicat, en un principi, estaven disposats a no acceptar la ILP.
En canvi, estava anunciat que el grup del PP votaria a favor d’una altra ILP, la que demanava que la fiesta nacional, és a dir, les corrides de toros, fossin declarades bé d’interès nacional. En aquest cas no hi va haver sorpreses i tant els del PP com les seves marques blanques (UPyD i UPN), hi van votar a favor. Potser hi haurà que discrepi de mi quan qualifico a UPyD com a marca blanca del PP, però és el que penso. Per aquell que ho desconegui, a les anotacions de Bárcenas es van trobar pagaments al partit de la Rosa Díaz. Aquest pagaments no s’haurien fet no si haguessin beneficiat els populars i, evidentment, perjudicat al PSOE.
Quan s’aprovi (que s’aprovarà) la declaració de la festa dels braus com a bé d’interès cultural, els seus promotors esperen poder fer corrides a Catalunya on, el seu Parlament, recordem-ho, les va prohibir. Aquesta prohibició va entrar en vigor a partir de 2012. La Generalitat de Catalunya té les competències exclusives en espectacles i, si reben la sol·licitud de fer corrides, sistemàticament seran denegades. Llavors es tornarà a entrar en l’espiral infinita de sentències i recursos que allargarà el procés.
Evidentment estic en contra de la fiesta nacional. Sóc dels qui penso que fer patir els toros és una salvatjada, per molt que Toni Canto opini que no tenen dret a la vida i a la llibertat. En fi, sense comentaris...
Acabaré amb unes preguntes:
-Si no hagués segut per la pressió popular, hauria rectificat el PP?
-A partir d’ara, seguirà per aquest camí o només ha estat un miratge?
-Són massa prepotents per a esmenar tot allò que han fet malament fins ara?
Certament rectificar és de savis, però coneixent a la gent del PP un posa en dubte que actuïn de bona fe i que acabin reconeixent que les polítiques que han dut a terme fins ara, han estat un cúmul d’errors que no porten en lloc. Bé, si, a un abisme sense cap possibilitat de sortir.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)