8è ASSAIG DELS XIQÜELOS I XIQÜELES DELS DELTA I

STOP LLEI WERT

Al voltant de la LOMQE: El funcionament dels centres.

Un dels aspectes més destacats de la nova llei és la possibilitat que els centres s'especialitzen, adoptant cadascun d'ells una determinada “estratègia”. Així, un centre pot optar per ser un “centre d'excel·lència” mentre un altre pot especialitzar-se en atendre alumnat amb dificultats d'aprenentatge o d'integració social. Però .. qui i com prendrà aquestes decisions “estratègiques” i, en general, com serà la manera de funcionar dels centres?. Curt i ras: serà el director/-a qui decidirà sobre aspectes bàsics de funcionament del centre. Les atribucions del director ultrapassen, i de molt, les que li atorga l'actual marc legislatiu. Això por afectar aspectes tan importants com ara:

1) L'admissió d'alumnes, que ara depenia del Consell Escolar Municipal i venia determinada per uns criteris públics i transparents.

2) Els ensenyaments que ofereix el centre: matèries optatives, cicles formatius, etc.

3) Participació en programes educatius: el centre pot veure's abocat a participar en programes que poden interessar al director i l'administració però que no aporten res al seu entorn social o que es fan sense l'aprovació i implicació dels professors.

4) Captació de recursos econòmics: per exemple decidint, de manera unilateral, el lloguer de les instal·lacions del centre sense haver de retre comptes ni demanar permís a pares, AMPA, Consell Escolar, etc.

5) La contractació de personal interí: amb l'argument de que un aspirant s'ajusta més a un determinat programa s'obre la porta a l'arbitrarietat i a l'amiguisme.

Tradicionalment, aquestes decisions bé s'han pres sobre consensos més amplis o bé han vingut regulades per normatives objectives (borses de treball, per exemple).

I si el director tindrà tant de poder,... qui decidirà qui ocupa aquest càrrec?. La resposta: l'Administració. Efectivament, l'esborrany de llei augmenta de manera substancial la quota de participació de l'Administració en el procés de designació de director, de manera que és pràcticament impossible que resulte triat un director que no siga “afí” a l'Administració.

No volem defensar a ultrança el sistema actual de funcionament dels centres, que té les seues deficiències. Però estem convençuts que l'alternativa que el ministre Wert planteja no resultarà, de cap de les maneres, en una millora.

Per últim, hauríem de reflexionar tots sobre la profunda contradicció en la que aquest projecte de llei incorre. Així, d'una part, es lloa contínuament l'autonomia dels centres com un dels principals factors que pot determinar la millora de la qualitat dels ensenyaments que s'hi imparteixen´. Però per una altra part, l'exercici de gran part d'aquesta autonomia recaurà sobre una única persona i, indirectament, sobre la pròpia Administració. En la pràctica, això fa que qualsevol defensa de l'autonomia dels centres no passe de ser només una declaració més o menys solemne però buida de tot contingut real.

Assemblea deL Professorat Baix Maestrat contra les retallades

LES FOTOS DEL DIA 16-02-2013

Avui al Casal s'hi ha fet l presentació de l'Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI) Fins aquí, perfecte, però com veureu a la següent foto, l'acte estava patrocinat per l'Ajuntament d'Amposta. 
És que tal vegada són cadells convergents? 

UNA D’ESPIES

Durant els darrers dies (fins i tot setmanes) un dels temes que més han aparegut als diaris, és tot l’enrenou de la exnovia de Jordi Pujol Jr i la seva revelació de que, presumptament, el fill del President de la Generalitat evadia diners a Andorra.

Imagino que casos com aquest en passen molts més dels que surten a la llum, però que tinguin connotacions polítiques i intervenció de detectius, el cert és que són més propis d’una novel·la negra que no d’un fet real. Però ja sé sap que, de vegades, la realitat supera la ficció.

Un amic que resideix a Canàries em preguntava la meva opinió sobre tot aquest afer i li vaig dir que em superava. Certament no entenc que tenen que veure el PSC, el PPC i l’exnovia del fill gran de Pujol. Un dels dos partits amb Victòria Álvarez (que així es diu l’ex del fill de Pujol) ho veig molt més factible. 

 

Els mitjans de comunicació van voler involucrar José Zaragoza, secretari d’organització del PSC en els temps de Montilla com a responsable d’haver ordenat les escoltes al restaurant la Camarga de Barcelona on es varen trobar les dues dones. Be, segueixo dient el mateix: la situació em supera i no encerto a veure les connexions que hi poden haver.

Dit això, ahir divendres, un conegut des de fa molts d’anys, em va cridar i a cau d’orella em va dir que qui pot sortir-ne parada de tota aquesta situació és l’Alicia Sánchez-Camacho. Em va dir que per Barcelona s’està dient que darrere de la política del PPC podria haver tota una trama corrupta (una altra!) i que per això, com pensa que la millor defensa és un bon atac, hauria pres la decisió de presentar diverses querelles.

Fins ara, els populars catalans, que no han tingut massa càrrecs institucionals, treuen pit dient que no han estat relacionats en cap cas de corrupció política. Fins ara...

Ja sabeu que els casos de corrupció són directament proporcional a les responsabilitats polítiques que tinguin.  

Per a saber més del tema, llegiu el Triangle.